'Permagel' arriba al teatre: "És una obra inclassificable"

BarcelonaA la primera presentació de la novel·la Permagel (Club Editor, 2018), d'Eva Baltasar, pràcticament no hi havia ningú. "Va ser un acte demolidor. Després vam anar a sopar els quatre que érem allà", explica la periodista Natza Farré, que es va encarregar de conduir aquell acte. Vuit anys després, la novel·la s'ha convertit en tot un fenomen editorial i ha traspassat el camp literari: l'Espai Texas estrena l'adaptació teatral del llibre dirigida per Victoria Szpunberg i protagonitzada per Maria Rodríguez Soto. L'espectacle és una coproducció de Dagoll Dagom –l'últim de la companyia– i Barc, i es pot veure fins al 28 de juny. Permagel relata la història d'una dona aferrada a la lectura i el sexe que, a través dels seus pensaments i de la realitat, s'endinsa en el desig lèsbic, el suïcidi i la maternitat. "És una comèdia incòmoda, una obra inclassificable. Té un pessimisme lúcid i lúdic alhora i conté altes dosis de dolor que connecten amb el nostre present", afirma Szpunberg.

Des que l'adaptació teatral va posar-se en marxa, Eva Baltasar va fer un pas al costat i va deixar la història en mans de Szpunberg i Albert Pijuan, amb qui la directora i dramaturga treballa sovint. "La meva feina ja està feta. Em meravella que, a partir d'aquella obra, ara n'aparegui una altra", destaca Baltasar, que celebra l'èxit de Permagel perquè li va permetre dedicar-se més a escriure i "conèixer nous personatges". A l'escenari, la història pren forma de monòleg i Rodríguez Soto n'interpreta la protagonista, però també altres personatges com la mare, la germana, la neboda i les amants. "És una dona molt llunyana a mi, però m'ha estat fàcil encarnar-la. Quan hi ha un text molt potent, la partitura llisca i et permet jugar", assenyala l'actriu.

Szpunberg i Rodríguez Soto ja van treballar juntes a La marca preferida de las hermanas Clausman (2010 i 2019), la segona obra professional de l'actriu. "Quan l'Anna Rosa Cisquella [coproductora de Dagoll Dagom] em va proposar de fer Permagel, vaig posar com a única condició que la interpretés la Maria. És una actriu que combina la solidesa tècnica amb molta emoció, i això resulta difícil de trobar", diu la directora, que arriba a l'escenari del Texas després de triomfar amb La tercera fuga al Teatre Nacional la temporada passada i de rebre el Premio Nacional de literatura dramàtica.

La família, incòmoda i hostil

Per traslladar la novel·la a escena, Szpunberg i Pijuan n'han canviat l'estructura –"L'hem refeta arquitectònicament", diuen– i s'han centrat en els temes i els paisatges que han considerat més interessants. "Podíem fer un exercici virtuós recitant el llibre, però no era la nostra intenció. Hem fet una selecció del material i hem posat el focus en com la història representa la família com un mirall d’una estructura social incòmoda i hostil", subratlla Szpunberg. La novel·la conté un musculós humor negre –que han mantingut– i està escrita amb un català magnètic i vibrant. "L'Eva escriu d’una manera molt diferent a la meva, amb una oralitat que fa molt de goig. Hi he connectat de forma molt inconscient i humana", assenyala Szpunberg.

La posada en escena transcorre en un espai completament en blanc, una creació de Paula González Infante que apel·la alhora a un hospital, un full de paper, la capa de permagel i la ment de la protagonista. "Volíem fer un espai aparentment auster però amb un pes poètic important i que contingués certa fredor. Així contrastem el continent amb una interpretació que juga amb el relat", apunta la directora. Des del seu punt de vista, transformar Permagel en teatre és important per a la cultura del nostre país: "L'Eva Baltasar és una veu profundament contemporània, que interpel·la la ciutadania i que paga la pena posar-la en escena".