Crítica de teatre

Raimon Molins i Lluís Marco: un magnífic duel interpretatiu sobre la clonació

La Sala Atrium programa 'Una còpia', de la dramaturga Caryl Churchill

'Una còpia'

  • Autoria: Caryl Churchill
  • Direcció: Raimon Molins
  • Amb Lluís Marco i Raimon Molins

L’home desafia el cel amb la ciència i la tecnologia. Des de finals del segle XX, els científics clonen rates, ovelles, vaques... A Una còpia, la dramaturga britànica Caryl Churchill (Londres, 1938) va fer un pas més enllà: la clonació humana. L’obra –que el 2007, cinc anys després de l’estrena a Londres, es va veure a l’Espai Lliure amb Andreu Benito i David Selvas– té les textures d’un thriller de ciència-ficció que, amb el pas del temps, cada cop és menys ficció. Churchill imagina un home que rep a casa la visita del fill i de dos clons d’aquest que ell mateix va encarregar. La proposta, magníficament dirigida per Raimon Molins, accentua el misteri sobre què va fer realment el pare amb el material genètic del fill, amb l’estil habitual de la dramaturga, farcit de frases entretallades, silencis i incògnites sense resoldre.

Cargando
No hay anuncios

A Churchill no sembla que li interessin tant els condicionants ètics de la clonació humana, en aquest cas a gran escala, sinó sobretot explorar els possibles conflictes d’identitat i les relacions del pare amb els “fills”, evidenciant que un mateix ADN no implica un caràcter homologable ni una idèntica actitud davant la vida. Una mirada que conclou amb la paradoxa que la felicitat no depèn d’aquesta identitat sinó d’un mateix.

La proposta ens brinda un lluït i emocionant duel interpretatiu. Lluís Marco és el pare preocupat pel que ha passat en el centre de reproducció. Es troba amb el fill i els clons per dir-los la veritat sobre els fets... Però tota la veritat? Marco defineix molt bé aquesta ambigüitat. Molins es posa a la pell dels altres tres personatges ben diferenciats. Un exercici de precisió i minimalisme en què unes ulleres, una camisa o una expressió facial determinen cadascun dels personatges. Molins excel·leix, ja sigui amb l'actitud inquisitiva del que vol saber, amb la violència continguda del venjatiu o amb la bondat de l'home feliç.

Cargando
No hay anuncios

Setanta minuts que passen volant, mentre a les projeccions d’uns edificis força semblants plou, neva i corren els núvols. No ens importaria que aparegués qualsevol altre clon. Més aviat al contrari. Molt recomanable.