El billar a tres bandes musical de The New Raemon

BarcelonaI al principi va ser el confinament, i d’aquelles setmanes de desconcert i aïllament va sorgir el disc A los que nazcan más tarde (BMG, 2021), fet per The New Raemon, Marc Clos i David Cordero, cadascú des d’un lloc diferent: el Maresme, la Costa Brava i la badia de Cadis. “Per a mi va ser un flotador poder passar aquelles primeres setmanes engrescat per tirar endavant el projecte”, explica per Zoom el percussionista Marc Clos, a qui l’esclat de la pandèmia el va enxampar preparant material per al nou disc de Love of Lesbian i fent versions de The Cure amb Ramón Rodríguez (The New Raemon) “per sortir de l’empantanegament”. Rodríguez acabava d’enllestir l’àlbum Coplas del andar torcido (2020), en què David Cordero s’havia encarregat dels arranjaments electrònics. “El David era una peça clau en aquell disc i em sabia greu que amb la pandèmia passés més inadvertit”, recorda Rodríguez, que en comptes de caure en l’abatiment va trucar a Cordero per proposar-li una mena de billar a tres bandes musical d’ànima pop i textures electròniques.

“En l’àmbit dels músics hi va haver diverses reaccions a la pandèmia –explica Rodríguez–. Com que no podíem tocar, una reacció va ser preparar coses. Una altra va ser començar a fer concerts a Instagram, i la gent es va tornar una mica crazy by love. Nosaltres som més d’aprofitar el temps per crear i, en el meu cas, necessitava molt escriure i parlar de coses maques. Penso que A los que nazcan más tarde és el disc més maco que he escrit. Vinc d’anys de parlar de l’apocalipsi i llavors, quan ja hi som, a l’apocalipsi, vaig dir: fem un disc bonic perquè és el que toca”.

Com canta a No haces de mí lo que no soy, ha deixat enrere odis, ressentiments i decepcions. Aquest estat d’ànim ni abatut ni eufòric té una correspondència musical heterogènia, com es pot comprovar en una llista de Spotify on Cordero aplega una bona part de les influències sonores de l’àlbum: The Cure, Steve Reich, Björk, Sufjan Stevens i Nico, entre altres. També hi podria ser This is not America, la col·laboració entre David Bowie i Pat Metheny. “És una passada, aquesta cançó. Bowie està molt carismàtic, com sempre, però l’harmonia és molt de Metheny, amb aquell loop... És un punt de trobada, que és justament el que pretén ser això nostre, però a tres bandes”, diu Clos.

“Una cadena de producció”

No és la primera vegada que The New Raemon fa un disc a sis mans. Ja havia compartit El problema de los tres cuerpos (2011) amb Francisco Nixon i Ricardo Vicente, iConvergència i Unió (2013) amb Maria Rodés i Martí Sales. També havia fet Lluvia y truenos (2016) a mitges amb McEnroe. Però ara es tractava de fer un disc d’una manera “més col·laborativa que mai”. “Ens vam organitzar molt bé: era una cadena de producció. Al matí arrencava jo amb el que fos, o agafant el que havia deixat algú la nit anterior –recorda Rodríguez–. Al migdia el David remenava tot això i després els arxius li arribaven al Marc, que a la nit es posava a fer coses. Era una roda que va estar girant durant tres setmanes. Va ser fascinant”. “Podia haver sortit molt malament si el primer tema hagués anat una mica més coix –afegeix Clos–. Però va ser al contrari: cada tema anava fluint sense pressió ni presses, potser com a reflex contraposat del que passava en la vida real”.

De moment no serà fàcil portar A los que nazcan más tarde al directe. “Ens agradaria fer-ho en teatres i pensar un espectacle que estigui a l’altura del disc. O ho fem bé o no fem res”, diu Rodríguez, que ara com ara només manté les actuacions que comparteix amb Paula Bonet, que al disc s’ha encarregat de pintar la portada i les imatges de promoció: “He decidit només fer l’espectacle amb la Paula perquè és l’única cosa que estructuralment puc continuar fent. Tota la resta, encara que pugui anar sol amb la guitarra, em deprimeix una mica perquè trobo a faltar la banda”.