Cinema
Cultura01/03/2022

'The Batman': Un 'thriller' superheroic amb Robert Pattinson com a versió més torturada de Batman

L'ombra de David Fincher plana sobre aquesta nova entrega de la franquícia

'The Batman'

(3 estrelles)

Direcció: Matt Reeves. Guió: Matt Reeves i Peter Craig. 176 min. Estats Units (2022). Amb Robert Pattinson, Zoë Kravitz, Jeffrey Wright i Paul Dano. Estrena als cinemes

Cargando
No hay anuncios

En els tres còmics escrits per Peter Milligan que configuren l’arc de la història de Batman Noche oscura, ciudad oscura, Enigma deixava de ser el lladre enginyós que els lectors havien conegut fins aleshores per convertir-se en un psicòpata sàdic, posseït per la maldat intrínseca sobre la qual es va fundar la ciutat de Gotham. Alguns d’aquests efluvis infectes arriben fins a la sòrdida encarnació del personatge que interpreta Paul Dano a The Batman, tot i que en aquest cas es diria que el que mou la nèmesi del superheroi és l’ombra d’un altre cineasta, David Fincher, i les seves aproximacions a les figures d’assassins en sèrie, amb la plujosa Seven al capdavant. Això dona la mesura de les predileccions tonals amb què Matt Reeves ha volgut entintar la seva versió del superheroi de la DC, encarnat per un Robert Pattinson a qui amb prou feines veiem sense màscara en un parell de seqüències i que dona al personatge una energia depressiva, preocupat exclusivament per la vigilància moral de la seva ciutat.

Tràiler de 'The Batman'
Cargando
No hay anuncios

The Batman es mou de (i amb la) nit, i el film deixa un regust més proper al thriller que al blockbuster d’acció. Reeves pren bona nota del llibre d’estil de la trilogia de Christopher Nolan per minimitzar els somriures lúdics i submergir-se en monstruositats patològiques que no tenen gaire a veure amb l’empatia freak de Tim Burton, però que ofereixen una perspectiva poc complaent dels traumes que arrossega Batman/Bruce Wayne. La meditació sobre les raons i l’herència del personatge no s’allibera del tot de certs peatges de superproducció, i estira imprudentment el relat en un tercer (o quart) acte que posa al microones el discurs sobre la por, el poder, el caos, la ràbia (mal dirigida) dels marginats i les crides a l’ordre que ja sembla indissociable de tota versió cinematogràfica de Batman. Aquest és potser el principal problema del film: tot sona bé, clar i fort (especialment la banda sonora de Michael Giacchino), però és evident que Reeves i Pattinson encara no han trobat un espai propi en l’imaginari del Cavaller Fosc.