La tragèdia d’‘Otel·lo’ en un camp de refugiats

BarcelonaTan aviat com s’apugi el teló, l’escenari esdevindrà un camp de refugiats en la producció de l’òpera Otel·lo, de Verdi, dissenyada per Andreas Kriegenburg que arribarà el 21 de gener al Liceu i de la qual es faran nou funcions fins al 7 de febrer. Kriegenburg considera que Verdi va posar l’accent en la influència que l’entorn bèl·lic tenia en el comportament dels personatges de la tragèdia. “I aquesta realitat de la guerra ens va dur a traslladar l’acció de l’òpera del port de Xipre de finals del segle XV a un camp de refugiats del segle XXI”, va dir Kriegenburg quan va estrenar aquest muntatge a Berlín el 2010. “Quan es representa la guerra, normalment a l’escena es veu la victòria. En canvi, aquí ho hem ambientat en un camp de refugiats, les víctimes més vulnerables de la guerra”, va insistir ahir a Barcelona Claudia Gotta, assistent de Kriegenburg a Berlín i responsable de la reposició del Liceu.

D’aquesta manera, l’amor i la traïció que mouen les relacions entre Otel·lo, Desdèmona i Iago s’insereixen en una història protagonitzada per soldats, voluntàries i refugiats. “Otel·lo, Iago i Càssio són els organitzadors del camp; Desdèmona i Emilia, voluntàries, i el cor i els infants, els refugiats”, precisa Gotta. Es tracta d’organitzar la vida després de la batalla en un espai sense privacitat inspirat en les cases gàbia de Hong Kong. “Aquesta escenografia obre també una reflexió sobre com distribuir la riquesa al món i com compartir l’espai”, diu Gotta. Per fer més potent aquesta sensació, el cor, sobretot els nens del Cor Infantil Amics de la Unió de Granollers, és a l’escenari durant gairebé tota l’òpera, “tret del duo romàntic del primer acte i del quart acte, que és més íntim”. “Hem volgut mostrar com poden arribar a ser influenciats els nens tant en les coses bones com en les dolentes”, explica.

“La realitat segueix l’art”

La crisi dels refugiats sirians fa que avui aquest Otel·lo tingui encara una connexió més directa amb el present. “La realitat segueix l’art!”, exclama Gotta, abans de recordar que ella mateixa ha visitat camps de refugiats a Berlín i de reivindicar la importància de la societat civil per ajudar els refugiats. “Aquesta ajuda és necessària i imprescindible”, diu. Que l’actualitat pugui reflectir-se d’aquesta manera a Otel·lo és una prova més de la vigència tant dels personatges creats per Shakespeare com de la partitura de Verdi.

Philippe Auguin, que dirigirà l’orquestra del Liceu en aquestes funcions, destaca la potència de la dramatúrgia musical de Verdi. “No hi ha temps morts i tot passa com si anéssim constantment contra rellotge. Els personatges no tenen temps de reflexionar sobre què fan, però Verdi ens ajuda a entendre’ls”, diu el director francès, que debuta al Liceu.

Per explicar aquesta tragèdia en què, com recorda Auguin, “la paraula és essencial”, hi ha un repartiment amb els tenors José Cura, Carl Tanner i Marc Heller en el rol d’Otel·lo; les sopranos Ermonela Jaho i Maria Katzarava en el de Desdèmona, i els barítons Marco Vratogna i Ivan Inverardi i el tenor Alexey Dolgov en el de Càssio. Per a l’albanesa Jaho, que s’estrena com a Desdèmona, el seu personatge mostra “tots els colors de la fortalesa d’una dona dolça però forta que lluita i se sacrifica perquè sap què vol”.

Amb aquest Otel·lo verdià, el Liceu vol recordar Shakespeare en el quart centenari de la seva mort. L’homenatge es completarà amb la versió de concert de l’Otel·lo de Rossini, que es farà els dies 3 i 6 de febrer amb Gregory Kunde i Iúlia Léjneva, i amb l’òpera I Capuleti e i Montecchi de Bellini, al maig.