La fotògrafa desconeguda de l'escena cultural dels 90

BarcelonaDe vegades la potència del protagonista d’un retrat es menja el reconeixement del fotògraf: dues de les imatges més icòniques dels escriptors Roberto Bolaño i Juan Marsé s’han reproduït a tot arreu, però pocs recorden que l’autora és la fotògrafa d’origen austríac i brasiler Anna Oswaldo Cruz (la Haia, 1965), establerta a Barcelona des de l’any 1990. Aquests i altres retrats que va fer al llarg dels anys 90 i la primera dècada dels 2000 s’han convertit amb el temps en un retrat col·lectiu de l’escena cultural del moment, amb noms com el pintor Joan Hernández Pijuan, la transformista Violeta la Burra, l’editor Claudio López Lamadrid, l’hispanista Gabriel Jackson, el crític i editor Ignacio Echevarría, el periodista i escriptor Gregorio Morán i la poeta Chantal Maillard.

Tots ells es poden veure ara a La Virreina però amb una presentació renovada, perquè van acompanyats d’uns vint retrats recents que el centre li ha encarregat per veure quina és l’esfera cultural barcelonina d’ara i com ha canviat respecte a la de fa trenta anys. Així com la primera era sobretot masculina, ara hi ha gairebé només dones i de perfil activista, com les escriptores Maria Sevilla, Najat el Hachmi i Juana Dolores Romero, la directora de l’Antic Teatre Semolina Tomic, l’arquitecta Itziar González, l'activista transfeminista i artista Diego Marchante i l'antropòloga i experta en treball sexual Isabel Holgado. “El procés d’identificar els personatges i retratar-los ha durat un any”, diu el director de La Virreina, Valentín Roma. També es fa palesa la diversitat racial, amb l’actriu, directora i activista Sílvia Albert i la periodista i productora cultural Tania Adam.

Valentín Roma vol que els visitants de les exposicions que programa surtin de les sales amb la consciència més desperta: “Necessitem formes de doblegar el llenguatge, és a dir, de doblegar el consens, el que tranquil·litza, el que ens fa no pensar gaire i ens col·loca en una sèrie d’idees preconcebudes”, afirma, amb motiu de la presentació de l'exposició d'Anna Oswaldo Cruz i les altres dues que van obrir les portes al mateix temps: la dedicada al poeta, assagista i artista italià Nanni Balestrini, de qui es pot veure l'arxiu desplegat per primera vegada; i la del cineasta Jo Sol, de qui s'estrena una pel·lícula, titulada Nos queda la noche. Viaje al fondo de querer vivir, que també es pot veure en paral·lel al cinema Maldà. “Aquestes tres exposicions ens ofereixen formes de doblegar diferents llenguatges, el de la imatge en moviment, la filosofia, la raó política i la poesia. Doblegar el llenguatge vol dir obligar-lo a anomenar coses que els consensos social, polític i estètic prefereixen mantenir com a no anomenables”, subratlla Roma, que també és el comissari de totes aquestes exposicions. En el cas de la de Jo Sol, conegut per la pel·lícula de culte El taxista ful, el film va acompanyat de fotografies de la fotògrafa i muntadora Afra Rigamonti, algunes de les quals corresponen a fotogrames i textos del filòsof Santiago López Petit.