Alemanya s'alimenta dels treballadors que no troben feina aquí

BerlínSón joves, ben formats acadèmicament i parlen diversos idiomes. Però a casa no hi tenen gaire cosa a fer. Des que va esclatar la crisi, i el mercat laboral es va encongir als seus països d'origen, milers de catalans, espanyols, grecs, italians, portuguesos, polonesos, romanesos, hongaresos i búlgars, especialment, han decidit buscar-se la vida a Alemanya, aquell país que en la postguerra va necessitar molts treballadors de les generacions dels seus avis per aixecar-se econòmicament.

Als anys seixanta hi va haver la primera gran onada migratòria a l'Alemanya Federal. Eren els anomenats gastarbeiter [treballadors convidats]. Ja el 1955 el govern alemany va arribar a un primer conveni de migració amb Itàlia. Després amb Espanya, Grècia, Portugal, Iugoslàvia, Turquia, el Marroc i Tunísia. També la RDA va acollir mà d'obra del Vietnam i Cuba. Els treballadors, que feien feines mecàniques en cadenes de producció per a les quals no es requeria gaire formació prèvia, rebien el dret a residència durant un temps limitat i després tornaven al seu país. Només els turcs van optar majoritàriament per quedar-s'hi. Amb la crisi del petroli del 1973, però, molts gastarbeiter van sobrar i ja no van ser desitjats. A diferència d'ara.

L'Alemanya actual necessita la nova onada de joves emigrants i ha d'aprendre a mantenir-los perquè no davalli la prosperitat del país. Gairebé la meitat dels nouvinguts tenen títol universitari per primer cop en la història de la República Federal. I hi van en un gran nombre. Des de fa 17 anys no es mudaven tantes persones cap a Alemanya: omés el 2012 hi van arribar 966.000 treballadors estrangers.

La salut del mercat laboral germànic ha disparat l'emigració des d'Espanya cap a Alemanya. Tot i que el 2008, quan va començar la crisi, els dos països tenien una taxa d'atur molt similar (que rondava el 8%), actualment a Alemanya només hi ha un 5,6% d'aturats, mentre que la taxa s'eleva fins al 27% en el cas d'Espanya.

Alemanya és, per tant, un país receptor de l'atur europeu. Polònia i Romania són els dos països que més treballadors han exportat a Alemanya, però l'emigració des dels estats del sud de la Unió Europea és la que més ha crescut. La xifra d'immigrants espanyols es va disparar un 45% i va arribar a les 29.900 persones, segons l'Oficina d'Estadístiques alemanya. I, amb dades de l'Agència Federal d'Ocupació germànica, el 2012 hi havia al país 49.933 ciutadans espanyols amb feina, un 15,8% més que el 2011. Els immigrants procedents de Grècia van augmentar en un 43%, i els d'Itàlia en un 40%. Són els tres països que més capital humà han enviat cap a Alemanya.

Alegria alemanya

"La nova qualitat de la immigració és un cop de sort", admet la ministra alemanya de Treball, Ursula von der Leyen. "Ajuda el nostre país, el fa més jove, creatiu i internacional. Tothom hi guanya. Els joves perquè poden posar-se en marxa laboralment, i la nostra economia perquè poden fluir experts en llocs que falten per cobrir".

De fet, la riquesa d'Alemanya disminuiria sense els nous immigrants. Cada cop menys ocupats han d'alimentar més pensionistes. Ni el fet que cada vegada més dones i més persones grans treballin a jornada completa resulta suficient per mantenir el ritme exitós de l'economia alemanya, segons un estudi de l'OCDE. Segons els analistes, Alemanya només pot mantenir el seu poder econòmic si cada any rep 400.000 nous ciutadans més dels que en marxen. El 2025 faltaran uns cinc milions i mig de treballadors qualificats. Moltes empreses ja els troben a faltar. Segons una enquesta de la Cambra de Comerç i Indústria alemanya, tres de cada quatre empreses mitjanes es queixen que troben massa pocs especialistes tècnics. Un terç ja han hagut de renunciar a encàrrecs per falta de personal, segons l'associació alemanya de petites i mitjanes empreses.

Interessada cada cop menys en els països europeus en crisi com a mercat per a les seves exportacions, Alemanya es desviu per importar mà d'obra qualificada d'aquestes latituds. Aturats de l'eurocrisi, benvinguts. Però quedeu-vos-hi, diu el govern de Berlín.