Abertis ja no té a Catalunya el seu primer mercat

BarcelonaCatalunya va tenir la primera autopista de peatge de l’Estat, la Montgat-Mataró -antiga A-19-, que va entrar en funcionament el 1970. Aquesta via va ser l’origen d’Acesa, després convertida en Abertis, una de les principals companyies de concessions d’autopistes de tot el món, que té Criteria (La Caixa) com a primer accionista amb un 22,3%, i amb autopistes a Espanya, França, Itàlia, Puerto Rico, Xile, el Brasil i l’Índia. Però altres empreses del sector, la majoria filials de constructores, també han aconseguit concessions a Catalunya.

Abertis

La líder del sector i la que té més quilòmetres a Catalunya

Abertis és clarament la concessionària líder. Ho és a Espanya, amb uns 1.600 quilòmetres en explotació, dels quals gairebé la meitat són a Catalunya. La filial Acesa té la concessió a Catalunya de l’AP-7 de la Jonquera a Barcelona, i de Barcelona a Tarragona, i del tram Montmeló - el Papiol. Acesa també té l’AP-2 des de la barrera del Mediterrani fins a Saragossa. A través de la filial Aumar, té la concessió de l’AP-7 sud, de Tarragona fins a Alacant.

La filial Invicat gestiona la C-31 i C-32 de Montgat a Palafolls i la C-33 de Barcelona a Granollers. I a través d’Aucat té la concessió de la C-32 Castelldefels - Sitges - el Vendrell. A més, a Catalunya, Abertis gestiona els túnels de Vallvidrera i el túnel del Cadí. La companyia també té una participació minoritària en la concessionària Autema, que explota l’autopista Terrassa-Manresa.

En els últims anys les possibilitats per invertir a Catalunya d’Abertis s’han reduït, ja que no han sortit a concurs noves concessions, i la companyia s’ha centrat en el negoci internacional. L’exercici del 2016 la companyia va reportar uns ingressos totals de 4.936 milions d’euros i un benefici net de 796 milions. Però Espanya ja no és el seu primer mercat. França aporta el 34% d’ingressos i el mateix percentatge de benefici brut operatiu, mentre que Espanya només aporta el 26% d’ingressos i el 32% de benefici brut operatiu.

Ferrovial

La constructora té l’autopista entre Terrassa i Manresa

Ferrovial, a través d’Inversora de Autopistas de Cataluña, té més del 76% d’Autema, la concessionària de l’autopista Terrassa-Manresa. Una concessió en la qual és soci minoritari Abertis. Autema té la gestió d’un tram de 48,3 quilòmetres de la C-16, una autopista que es va obrir al trànsit l’any 1989 amb una inversió de 233 milions. La concessió finalitza el 2036. Aquesta autopista forma part de l’Eix del Llobregat, que uneix Barcelona amb França a través de l’eix europeu E-9.

Cedinsa

Les constructores que es van quedar a la gestió

Cedinsa és la concessionària que gestiona diverses autopistes catalanes que no tenen un peatge explícit, sinó a l’ombra. La companyia va comptar al principi amb la participació de CatalunyaCaixa, però després va quedar en mans de les constructores FCC, Comsa, Copisa i Copcisa. Unes companyies que no tenen el seu negoci en la gestió d’autopistes. De fet, Comsa i Copisa ja han acordat la venda de la seva participació, i FCC ha expressat la intenció de marxar.

Cedinsa té el tram Sant Fruitós - Berga de la C-16, de 40 quilòmetres i que finalitza el 2036; l’Eix del Ter (C-17) entre Centelles i Ripoll, de 49 quilòmetres i una inversió de 306 milions, amb fi de la concessió el 2039; l’Eix d’Aro (diversos trams de la C-31, C-35 i C-65), de 27 quilòmetres entre Maçanet i Platja d’Aro, que amb una inversió de 73 milions té la fi de la concessió el 2038, i l’Eix Transversal (C-25) entre Cervera i Caldes, de 153 quilòmetres, amb una inversió de 838 milions i fi de la concessió el 2040.

ACS

Les autopistes catalanes de Florentino Pérez

La constructora ACS, presidida per Florentino Pérez, a través d’Iridium, també té dues autopistes amb peatge a l’ombra a Catalunya. Són un tram de la C-14, entre Reus i Alcover, de 10 quilòmetres, que amb una inversió de 72 milions té la fi de la concessió el 2038, i l’Eix Diagonal (C-15) entre Vilanova i Manresa, de 67 quilòmetres, amb una inversió de quasi 400 milions i que finalitza la concessió el 2042.

Les concessions de Cedinsa i Iridum tenen peatge a l’ombra (no paga l’usuari sinó l’administració). La Generalitat va pagar a les concessionàries l’any passat per aquests peatges 160 milions d’euros.