"Ara entenc per què hi ha metges cremats"
Barcelona"Sembla que, en el moment de crisi que estem vivint, els metges no ens puguem queixar del sou, però la gent ha de saber quant cobrem. Quan ho expliques a Europa, ningú s'ho creu". La reflexió és d'Ivo Roca, un electrofisiòleg de 33 anys de l'Hospital de la Vall d'Hebron, un dels vuit centres hospitalaris de l'Institut Català de la Salut (ICS), l'empresa pública amb més treballadors de Catalunya. Després de 12 anys de formació i d'especialitzar-se en electrofisiologia cardíaca, amb estades a l'estranger, Roca cobra un sou de 1.750 euros, una quantitat que no inclou els ingressos per guàrdies, però sí tots els complements que cobren els facultatius de l'ICS. És interí i té un contracte de jornada ordinària, inferior en retribució al de jornada completa, tot i que dedica més hores a l'hospital de les que diu el seu contracte fent recerca i formació de residents. "És humiliant que un metge format cobri sous com aquests. No em fa res dir que és indigne per la feina i la responsabilitat que tenim", raona aquest professional de Sant Cugat del Vallès. La seva parella també és metge, al Parc Taulí de Sabadell, i en els pròxims mesos seran pares.
Un 16% dels facultatius que treballen a l'Hospital de la Vall d'Hebron tenen un contracte de jornada ordinària. Són 167 metges d'una plantilla de 1.100. "Sempre es dóna per fet que podràs completar el sou a la sanitat privada, fora del teu horari", reflexiona el facultatiu, que ara està completant la tesi doctoral.
Malgrat que les condicions laborals no són les que desitjaria, ell està molt còmode a l'equip de cardiologia en el qual s'ha format. "Treballar a la sanitat pública acaba suposant un esforç addicional, i tinc la sensació que s'aprofiten de la nostra il·lusió, perquè la nostra sanitat és excel·lent", afirma Roca. "Si ho hagués de tornar a decidir, faria la carrera de medicina, però ara entenc per què hi ha metges cremats", argumenta.
Sortides a l'estranger
Les successives tisorades en els pressupostos públics han provocat la mobilització del personal sanitari, que denuncia una precarització de la feina que es fa en hospitals i centres d'atenció primària. "Estic a gust a la feina, però quan et van retallant, sempre et passa pel cap plantejar-te si tindries més oportunitats a l'estranger", admet Roca, que subratlla que els ajustos aplicats a la sanitat han de "tenir un límit". "Les retallades no ens han tret, de moment, tot l'optimisme, però ens l'han rebaixat bastant", sentencia.
