Les cinc claus d'un conclave inesperat

Barcelona.Gairebé vuit anys després de la mort de Joan Pau II, el col·legi cardenalici es tornarà a reunir per escollir, aquesta vegada, el successor de Benet XVI, que passarà a la història com el primer papa de l'edat moderna que ha renunciat al pontificat.

Un conclave excepcional

Fins a 118 cardenals d'arreu del món reunits al Vaticà

La renúncia de Benet XVI és un fet totalment excepcional -l'última vegada que un papa va abdicar va ser al segle XV-, però els passos que se seguiran per escollir el seu successor "són els tradicionals", com deia ahir Salvador Pié-Ninot, teòleg, professor a la Universitat Gregoriana de Roma i president de la Fundació Blanquerna-URL. Aquest expert explicava els passos a seguir. A partir del 28 de febrer, dia en què Benet XVI deixarà el pontificat, el cardenal camarlenc Tarcisio Bertone pot convocar el conclave, que se celebra normalment entre quinze i vint dies després de la renúncia. En aquesta reunió hi participen els 118 cardenals electors del col·legi cardenalici vaticà -on ja no hi haurà Ratzinger, tal com apuntava ahir Pié-Ninot-, que són els que tenen menys de 80 anys i, per això, dret a vot. Durant el conclave, els cardenals viuen en un aïllament gairebé total. Dormen a la residència de Santa Marta, al Vaticà, i es reuneixen a la Capella Sixtina. Tenen prohibit tenir converses telefòniques o correspondència amb l'exterior, utilitzar els mòbils o mirar la televisió. Segons les regles que Benet XVI va modificar el 2007, el seu successor haurà de tenir una majoria de dos terços dels vots en tots els escrutinis. Després de cada votació es cremen les paperetes. Així, quan no s'ha arribat a un acord, es barregen amb palla seca perquè el fum surti negre i, quan ja hi ha un nou papa, es cremen amb palla humida, cosa que provoca un fum blanquinós, la famosa fumata bianca .

Els papables més destacats

Les travesses inclouen cardenals del tots els continents

Les travesses per endevinar qui serà el pròxim pontífex ja estan en marxa. Els experts consultats apunten que entre els candidats italians més ben posicionats destaquen el cardenal de Milà, Angelo Scola, el president del Consell Pontifici de la Cultura, Gianfranco Ravasi, i el cardenal i arquebisbe de Florència, Giuseppe Bettori. Fonts pròximes al Vaticà confirmaven ahir que els dos primers són els més ben situats en la cursa per ser papa.

Altres noms que sonen són el del prefecte per la Congregació per als Bisbes, el canadenc Marc Ouellet; l'arquebisbe de Nova York, Timothy Dolan; l'arquebisbe de Viena, Christoph Schönborn; el filipí Luis Antonio Tagle, de només 55 anys; l'argentí Leandro Sandri; el cardenal de Ghana, Peter Turkson; o els brasilers Joao Braz de Aviz i Odilio Pedro Scherer. Pié-Ninot creu que "després de dos pontífexs no italians ara tot apunta que el pròxim serà italià". "Ells tendeixen a ser homes de consens i ara crec que és el més probable", afegia. En la mateixa línia s'expressava el capellà i periodista Francesc Romeu, que deia que "la pilota està sobre la teulada dels italians, on hi ha dos sectors força oposats, el pastoralista i el de la cúria, que hauran d'enfrontar-se per arribar a un acord". Un altre possible enfrontament, segons Pié-Ninot, es pot donar entre els seguidors del papa actual, de la branca considerada més intel·lectual, i els de l'anterior pontífex, Joan Pau II, que són més favorables a l'espectacularitat i la comunicació global.

Un papa català?

Una possibilitat que els experts consideren remota

Jaume Flaquer, cap de l'àrea teològica de Cristianisme i Justícia, deia ahir que la possibilitat de tenir un papa català "és molt remota". L'únic cardenal amb dret a vot i amb alguna possibilitat és el de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, però aquest professor de teologia ho descarta totalment, així com descarta també la possibilitat que algun cardenal espanyol, com Rouco Varela, arribi a papa. Francesc Romeu explica que "cap dels dos té el tarannà necessari per arribar a pontífex". "Martínez Sistach no és un home de gestió, i ara això és molt necessari. Ell té do de gents, però ningú li veu la força intel·lectual ni el domini de llengües necessari per ser papa", afegeix.

Un pontífex per al segle XXI

Un papa amb molts reptes a sobre de la taula

"Ara cal buscar un home de perfil enèrgic, que conegui el funcionament de la cúria vaticana i que sigui un gran intel·lectual", deia ahir Josep-Ignasi Saranyana, membre del Pontifici Comitè de Ciències Històriques. Segons aquest expert en teologia, "cal algú amb salut i vitalitat, molt preparat", perquè Ratzinger "ha ensopegat una mica amb la complexitat de la cúria". Per Francesc Romeu, la renúncia del Papa "és un gest que farà avançar molt l'Església però, alhora, deixa un missatge negatiu, i és que el pontífex ha fracassat en la seva legislatura pel que fa a l'organització". "Ara es necessita un home enèrgic perquè ja hem vist que un papa intel·lectual, com Benet XVI, s'ha vist superat per l'organització vaticana", afegeix. Posa com a exemple l'escàndol de Vatileaks i la filtració de documents secrets, que, segons ell, es pot considerar "un fracàs". Per Jaume Flaquer, "ara caldria un home capaç d'obrir un debat obert i franc sobre els temes als quals l'Església ha de donar resposta, com la descristianització d'Europa, la mitjana d'edat dels capellans, la falta de vocacions, el repte de si admetre capellans casats, el paper de la dona a l'Església i les noves formes de família".

Calendari per al nou papa

L'objectiu: tenir nou pontífex per Setmana Santa

L'anunci sorpresa de Ratzinger deixa poc temps als cardenals per organitzar-se i intentar establir estratègies per trobar un successor, a diferència del que va passar en l'anterior conclave, ja que la malaltia de Joan Pau II va deixar molt temps per preparar la seva successió. Això es podria traduir en negociacions més llargues del que és habitual durant el conclave, però els experts consultats creuen que el que més interessa a l'Església és tenir un nou pontífex, com més aviat millor. El 28 de febrer el Papa deixarà el ministeri i a partir d'aquell moment passaran, com a màxim, entre 15 i 20 dies fins a l'inici del conclave. Per Salvador Pié-Ninot, és molt probable que les coses es facin ràpid perquè l'ideal seria tenir un nou pontífex per celebrar els actes de la Setmana Santa, que comença el 24 de març. Per aquest expert, l'elecció de Benet XVI va servir per demostrar al món que aquest procés es podia fer d'una manera ràpida i va crear un precedent.