La síndrome de Bob Marley
Ala Diagonal de Barcelona, banda de muntanya, hi ha l'agència del publicista Risto Mejide. Abans d'entrar-hi, ja notes les ganes d'Aftershare.tv de ser creatius. El nom de l'empresa no és a la porta sinó a l'estora per netejar-se els peus. Em fan passar en una sala de reunions, absolutament blanca. El blanc és arreu, a la immensa taula rodona, a les butaques, a les portes i al cortinatge darrere el qual s'intueix un despatx important.
De cop i volta, les cortines blanques s'obren mecànicament i, al darrere, en una aparició molt teatral, daliniana, hi apareix Risto Mejide, impecablement de negre. Tot està molt rumiat. També l'anàlisi que fa el publicista sobre la campanya d'Oriol Junqueras i Esquerra: "Jo em fixo, sobretot, en el fons dels cartells. El que hi ha al darrere del candidat és molta informació que no solem processar, i aquí hi ha unes muntanyes i un cel blau. És una aposta amb tota la intenció. No és una ciutat, és un entorn verge, una mica com els pioners dels Estats Units d'anar conquerint, sota un cel blau prometedor, optimista… I és curiós que siguin muntanyes, que és el que tanca, una mena de fronteres naturals entre un indret i un altre".
En canvi, Mejide considera que l'eslògan no tanca, sinó que mira de ser inclusiu. "Un nou país per a tothom". Pensa que, segurament, a l'hora de triar la frase, ha opinat massa gent, que un comitè deu haver decidit que havien de treure les pors a la independència, a quedar massa radicals i, al final, ha quedat aquest eslògan ("Les millors campanyes de publicitat surten sempre d'una decisió unipersonal, els comitès acaben estovant els missatges"). De tota manera, Mejide considera que el veritable missatge del cartell d'ERC és "Vota independència" i, en aquest sentit, expressa que és l'únic partit que ho fa bé en aquesta campanya perquè, seguint la màxima publicitària de l' unic selling proposition , té un objectiu clar i comunica una sola cosa.
La realitat és que, mirant i analitzant el conjunt d'estratègies d'ERC en aquesta campanya, detecta que se'ls han apropiat el discurs independentista i ara aprofiten per fer notar que la idea era seva i que l'han defensat sols durant anys i panys. A Risto Mejide ja no li queda cap dubte quan escolta el que diu Junqueras en els espots de televisió de trenta segons. L'analogia del publicista és brillant. "Bob Marley no va inventar el reggae però el va popularitzar. Podria sortir algú que digués «Escolti, que jo he inventat el reggae , compreu els meus discos». Sí senyor, ho sento, però vostè no ha portat la veu d'això".
Ben vist, Esquerra Republicana de Catalunya es va inventar la il·lusió per la independència, ha trescat de valent per la causa però, a l'hora de la veritat, Artur Mas i CiU se l'han fet seva. "És una pèrdua d'autoritat, perquè els han pres el discurs i en aquest anunci en reivindiquen l'autoria", conclou.
El primer gran consell
En el cartell, en l'anunci d'ERC i en la campanya en general se'ns presenta un Oriol Junqueras repentinat, mudat, cordat, encorbatat… Mejide recorda el consell del seu primer cap: "Vesteix-te sempre com la feina que vols tenir, no com la que tens". I Junqueras es presenta com a presidenciable. Li pregunto per un candidat que no té el cos de Rivera ni la fama de guapo que té Mas. Al contrari, té aquest ull que mira contra el govern. La publicitat ho ha de mirar de dissimular? "En absolut. S'ha de ser tal com ets, les febleses enamoren. Per destacar, s'ha de ser una mica estrany en alguna cosa. Nosaltres cerquem la perfecció, però, en canvi, ens enamorem de la gent imperfecta. La imperfecció s'ha d'ensenyar perquè ens diferencia de la resta". Em sembla que, de les rareses, de com el fet de ser estrany en alguna cosa ens pot ajudar a triomfar, Mejide en parlarà a #Annayomics , el quart llibre que està a punt d'aparèixer sobre l'art de molestar per guanyar diners. L'editorial li ha acaba de fer arribar el primer exemplar i se'l mira, cofoi, amb orgull de pare.
Lluís Llach i la subtilesa
Li pregunto per què ha somrigut quan, al final de l'anunci d'ERC, ha sonat la música de Lluís Llach. "Em sembla massa evident, poc subtil. M'agrada la subtilesa en els candidats". Mejide explica que va veure l'entrevista que Mònica Terribas li va fer a Oriol Junqueras a l'ARA i que li va semblar un home molt intel·ligent, i per això esperava que apliqués també la intel·ligència en la campanya. Li dic si comparteix la sensació que Junqueras ha perdut, una mica, aquella espontaneïtat de professor d'història que tenia abans de liderar Esquerra. "Ell era un independent i és curiós observar com els partits modifiquen i modulen les arestes de les persones. Els partits tendeixen a igualar els seus polítics quan, a la vida, tenir arestes és fonamental per destacar. Les arestes són el més valuós a destacar". I ho diu algú que, en la feina i en la distància curta, en té unes quantes. I que no para de dir frases per emmarcar: "Jo no veig candidats que siguin conscients que el nou mitjà ja no és la televisió". No entén que no aprofitin la força del one to one que permeten les xarxes socials.
