Ana Botín: "No hem desnonat ningú des del desembre del 2012"

Colau respon a la directiva que visiti Barcelona per conèixer "els efectes reals del seu sector"

La presidenta del Banco Santander, Ana Patricia Botín, va assegurar que, des del desembre del 2012, la banca no ha desnonat cap persona del seu habitatge habitual a Espanya. En una entrevista al programa televisiu Planeta Calleja, emès aquest dimecres a la nit, la directiva també va dir que els bancs havien perdut diners amb la crisi pel fet d'haver hagut de col·laborar en el rescat de les caixes d'estalvis.

"El 2012 ens vam comprometre no només nosaltres (Santander), sinó tots els bancs i caixes, a no desnonar ningú del seu primer habitatge. Això és des del desembre del 2012, o sigui que hem sigut bastant responsables", va dir la banquera quan el presentador li va preguntar sobre els desnonaments. Botín, a més, va afegir: "Sempre s'explica quan algú comet un error, que és inevitable, però la realitat és que no hem desnonat ningú des del desembre del 2012. Si la persona ha perdut la feina, la intentem ajudar".

Botín va viatjar a Groenlàndia amb Planeta Calleja per veure de primera mà els efectes del canvi climàtic.

Cada hora una família perd la casa a Catalunya perquè no pot pagar el lloguer o la hipoteca

Segons dades del Poder Judicial, entre el 2013 i el tercer trimestre del 2019, es van executar un total de 162.258 desnonaments per impagaments d'hipoteques arreu de l'Estat, dels quals 28.629 a Catalunya. La PAH matisa que una part important d'aquests desnonaments són executats pels bancs.

Concretament, Altamira –la immobiliària del Santander, participada pel banc en un 15% i en un 85% per tres fons d'inversió, el hongkonguès CCPIB i els luxemburguesos Bisonte Luxco i Luxinva– ha fet diversos desnonaments en els últims anys. Per exemple, el 2018 l'Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife va anunciar la retirada d'uns dos milions d'euros dels seus comptes al Santander després que l'entitat, Altamira i Luri 6 –una altra filial immobiliària del banc– es neguessin a aturar diversos desnonaments al barri d'Añaza de la ciutat canària.

Alcaraz (CaixaBank) diu que els desnonaments són "una llegenda urbana"

Altres entitats dependents del Santander, com la societat immobiliària UCI –participada al 50% per la companyia presidida per Botín i en un altre 50% pel banc francès BNP Paribas–, també han tirat endavant desnonaments de famílies per no abonar la hipoteca.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha contestat via Twitter les declaracions de Botín: "A més de visitar Groenlàndia, que visiti els barris de Barcelona juntament amb la nostra unitat antidesnonaments. Així podrà conèixer els efectes reals del seu propi sector".

Els bancs van "donar diners a les caixes"

La presidenta del Santander –l'entitat financera més gran d'Espanya– també va parlar sobre el paper del sector durant la crisi per defensar el paper dels bancs més grans: "Quan es parla de la banca, fins fa uns anys teníem bancs i caixes. Els bancs, els meus accionistes, els del Santander, hem ajudat a rescatar les caixes", va indicar. "Als accionistes del Santander els ha costat diners, la crisi. Hem col·laborat amb el fons de garantia de dipòsits dels nostres estalviadors, que l'hem donat a les caixes. Hem contribuït a resoldre el tema de la crisi financera", va insistir Botín.

Així mateix, Botín va fer menció a les preferents: "És terrible i crec que hem de ser molt conscients que quan assessores algú que inverteixi en alguna cosa que té risc aquella persona pugui assumir aquest risc", va dir.

Tensions amb el seu pare

Botín va explicar que amb 20 anys va entrar al banc nord-americà JP Morgan als Estats Units i es va incorporar al Santander al cap de vuit anys. "El meu pare no hi va tenir res a veure. Ni ho va planificar ni molt menys ho vaig planificar jo. El meu pare mai em va dir «vine a treballar al Santander»", va dir sobre el seu fitxatge i la seva relació amb el seu progenitor, el llavors president de l'entitat, Emilio Botín. 

La directiva també va explicar que, amb la fusió del Santander amb el Banco Central Hispano el 1999, el seu pare la va convidar a abandonar la companyia un diumenge al matí per telèfon, davant les pressions de l'altre banc per forçar-ne l'acomiadament. "Crec que [Emilio Botín] va fer el que havia de fer, la manera com ho va fer és el que a mi em va fer bastant de mal", va comentar.

Posteriorment va treballar en un fons d'inversió creat per ella mateixa, fins que el seu pare li va demanar que tornés al grup Santander. Segons Botín, el seu pare li va proposar que ocupés la presidència de Banesto i li va donar "dos segons" perquè prengués la decisió de si acceptava l'oferta, cosa que va fer.