Catalunya s'estanca en competitivitat i manté el quart lloc a Espanya

Les mancances en eficiència empresarial li passen factura, mentre que el mercat laboral guanya punts

"Catalunya perd múscul". És una de les afirmacions destacades que recull l'últim Informe de Competitivitat Regional a Espanya 2020, editat pel Consell General d'Economistes ( CGE ) i publicat aquest dijous. Tot i que es manté dins del grup de comunitats amb un nivell competitiu mitjà-alt, Catalunya no aconsegueix fer el salt i juntament amb  Cantàbria  són les úniques que no van registrar cap millora el 2019, segons l'estudi.

L'informe recull un total de set factors que permeten ordenar les comunitats en funció  del seu índex  de competitivitat regional ( ICREG ). Tenint en compte tots set elements, Catalunya es manté en una quarta posició, per darrere de la Comunitat de Madrid, el País Basc i Navarra ( el triangle d'or). Aquesta última, precisament, és la regió que experimenta un creixement més fort. 

Els motius que han portat a aquest estancament de la competitivitat a Catalunya estan relacionats amb el "fort descens" de quatre factors: l'entorn econòmic, l'entorn institucional, el desplegament d'infraestructures bàsiques i l'eficiència empresarial. Concretament, es registra una evolució negativa més significativa en la variació del PIB per càpita real entre el 2018 i el 2019, que s'amplia gairebé en un punt en comparació amb el període 2017-2018.

A més, s'hi sumen l'abandonament del sistema educatiu, les desigualtats creixents, el dèficit públic,  la productivitat  i els costos laborals i les patents. Tanmateix, hi ha dos factors que   que milloren en comparació amb el 2018. El mercat de treball n'és un –ja que l'any passat va millorar la taxa d'aturats de llarga duració–, mentre que també hi contribueix el capital humà, perquè han crescut els investigadors i les empreses amb fins socials. 

Nord i sud, cada vegada més separats

Aquesta evolució s'emmarca en una desacceleració de la mitjana espanyola. Malgrat que va créixer un 3,2%  el 2019  (12 comunitats incrementen la seva competitivitat, Catalunya i  Cantàbria  s'estanquen i cauen Aragó i  Astúries ), no ho va fer al mateix ritme que el 2018. Aleshores l'evolució mitjana de la competitivitat regional registrava un creixement de dos punts percentuals més (5,2%). Mentre que el mercat de treball, el capital humà i la innovació permeten a Espanya continuar a una marxa més lenta, la carrera de fons (la competitivitat, la productivitat i l'eficiència) li passa factura.

La imparable desertització econòmica del sud d’Espanya


"És força clara la formació de grups molt definits territorialment i els resultats confirmen que la bretxa entre comunitats és cada vegada més dilatant", apunten els autors de l'informe, amb una diferència entre el nord i el sud cada vegada més marcada.  De fet, mentre que Madrid i Catalunya se situen entre les 20 regions més fortes de les 281 que formen una nomenclatura de la Unió Europea per analitzar unitats territorials (NUTS-2), la Rioja i  Cantàbria són entre les 3 0 amb menys pes.

Sobre si l'harmonització fiscal pot ajudar a revertir aquest mapa, els autors apunten que "tenint en compte el pes dels impostos que es volen tocar [patrimoni i successions], el canvi no serà significatiu", mentre que obren la porta a revisar "tots" els sistemes fiscals. "Em sorprèn que no es posi el focus al País Basc o Navarra", ha opinat el director tècnic de l'informe, José Carlos Sánchez de la Vega.

L'impacte de la crisi

L'estudi també recull l'impacte de la crisi del coronavirus sobre l'economia. Catalunya és, després de les Illes Balears, la segona comunitat que més n'ha patit les  conseqüències . Al grup s'hi afegeix també les Illes Canàries, Navarra i El País Basc. En el cas de les illes, l'impacte va de la mà de les restriccions de la mobilitat i la caiguda del turisme, sobretot l'internacional.

L'altra cara de la moneda, que ajudaria a entendre la  recessió  en regions més fortes, és l'aturada de la indústria i dels  processos  habituals de la cadena de producció que, durant el confinament més sever, també es van veure impactats. Tanmateix, els autors de l'informe apunten que "no s'ha d'interpretar com una reestructuració del panorama regional, ja que les alteracions d'aquesta crisi són constants".

Enfonsament econòmic sense precedents: el PIB català cau un 20% i l'espanyol un 22%