Cobrar més per treballar a la capital?

BarcelonaSi viure a Barcelona és més car que en altres ciutats, els que hi treballen han de cobrar més. Aquest és l’argument de l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, per proposar un “salari mínim” per a Barcelona, que ja s’està aplicant en les negociacions col·lectives, segons Pimec. La preocupació per ajustar els sous al cost de la vida arriba arreu del món i ciutats com San Francisco ja tenen un plus en la retribució mínima.

Al rànquing més recent de cost de la vida de Mercer, que calcula el cost de la vida en 211 ciutats comparant 200 productes de consum, com l’allotjament, el transport, el menjar, la roba o el lleure, la capital catalana ocupa la posició 71. Està lluny de capitals com Ginebra (6a posició), París (27a) o Roma (31a).

Per a la patronal de la petita i mitjana empresa, és “absolutament comprensible” establir diferències salarials en funció del territori. “No és el mateix treballar en un hotel de Barcelona que en un de Lleida”, indica Jana Callís, directora de relacions laborals i política social de Pimec. Segons diu, la proposta de Trias “ja s’està aplicant” en la negociació col·lectiva. “El nivell salarial es valora tenint en compte el cost de la vida, entre altres factors”, fa.

Sergi Jiménez Martín, professor d’economia laboral de la Universitat Pompeu Fabra, creu que els salaris a Barcelona ja són més alts que a la resta de Catalunya, argumenta, perquè és una “ciutat de serveis” amb treballadors d’alta qualificació. Tot i així, l’economista posa el focus en els empleats que cobren salaris precaris, “que en són més que fa cinc o set anys”. Els contraris a les alces salarials s’escuden en la pèrdua d’ocupació que podria causar. “Si l’augment fos petit, potser no tindria efecte sobre l’ocupació”, indica el professor Jiménez, que remarca que els estudis sobre la relació entre augments de sou i ocupació “no són concloents”. Per a l’economista, seria més efectiu un pacte amb les empreses de serveis per “evitar els llocs de treball precaris”, com els contractes a temps parcial que amaguen feines a temps complet. “No caldria fer-ho explícit, però implicaria una pujada de salaris”, diu.

Compromís de les empreses

La proposta de Trias ja s’aplica en ciutats on els ajuntaments tenen competències en matèria salarial. A San Francisco (EUA), el salari mínim és de 10,74 dòlars (9,85 euros) per hora, més alt que els 9 dòlars de mínim que perceben a la resta de Califòrnia. Al Regne Unit, on el salari mínim és de 1.379 euros, la fundació The Living Wage reclama des del 2001 una retribució mínima ajustada al cost de la vida.

Per sobreviure a Londres s’han de cobrar 9,15 lliures (12,5 euros) l’hora; al conjunt del Regne Unit, amb 7,85 lliures per hora (10,7 euros) n’hi ha prou. The Living Wage ha aconseguit que un miler d’empreses s’hagin compromès a pagar als treballadors com a mínim aquestes quantitats. Entre les adherides hi ha Nestlé, Barclays, Zara i la filial britànica del Banco Santander.

Els sindicats responen amb escepticisme

El secretari de política sindical d’UGT, Camil Ros, considera “una mica estranya” la proposta de Trias, atès que no s’han concretat les xifres. Tot i això, remarca que el sindicat aprova “tot el que sigui elevar el salari mínim”. De fet, UGT és partidària d’apropar-lo als 1.000 euros, que representen el 60% del salari mitjà, segons els estàndards de la Carta Social Europea. A Espanya, el salari mínim és de 757 euros en dotze pagues.

“Podria començar per apujar els salaris en els convenis de l’Ajuntament”, suggereix el secretari d’acció sindical de CCOO, José Cachinero, que subratlla que el consistori barceloní no té “cap competència” en qüestió de salaris mínims i es mostra “sorprès” per la proposta. Per Cachinero, és “de mal gust que es faci propaganda electoral” amb la qüestió salarial.