El Consell de Garanties censura el decret del Govern contra les VTC

Manté que la precontractació de 15 minuts va contra la llibertat d’empresa

Quan es va resoldre l’últim episodi de la crisi entre el taxi i les VTC diverses veus van assegurar que la qüestió no es podia donar per tancada perquè la normativa descansa sobre un terreny qüestionable des del punt de vista jurídic. Només han calgut tres setmanes per fer realitat aquests auguris.

El Consell de Garanties Estatutàries va donar ahir al sector del taxi una mala notícia després d’un mes d’eufòria pel decret contra les VTC i l’adeu d’Uber i Cabify de Barcelona. L’organisme, els dictàmens del qual no són vinculants, va presentar una dura crítica del decret llei del 29 de gener que regulava el lloguer de vehicles amb conductor.

L’organisme, la més alta institució jurídica de la Generalitat de Catalunya i que vetlla per l’adequació de les lleis que surten del Parlament a l’Estatut i a la Constitució, ha estat clar: “El paràgraf [...] relatiu a l’establiment d’un interval de temps mínim de 15 minuts vulnera el dret a la llibertat d’empresa de l’article 38, atès que constitueix una restricció no raonable d’aquest dret, segons els principis d’adequació, de necessitat i de proporcionalitat”.

Competència demana al Parlament que no convalidi el decret de les VTC

Aquest rebuig, adoptat per unanimitat, afecta també el permís que el mateix decret donava a ens locals, com ara l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), per augmentar encara més el període necessari per poder contractar un vehicle. En aquest cas també s’entén que la mesura afecta la llibertat d’empresa. L’AMB, presidida per Ada Colau i a pocs mesos de les eleccions municipals, va anunciar en el seu moment que ampliaria el període de contractació fins a una hora.

Polèmica des del primer dia

El decret, impulsat pel departament de Territori que lidera el conseller Damià Calvet, imposava entre altres mesures l’obligatorietat de contractar els VTC amb 15 minuts d’antelació respecte al servei. Les dues grans empreses que operaven a Barcelona sota aquesta etiqueta, Uber i Cabify, van avisar en el seu dia que més del 95% de viatges que operaven infringien aquesta condició i que, per tant, era inassumible. Dies després, les dues companyies anunciaven que marxaven de la capital catalana, que exerceix aquests dies com a capital tecnològica mundial.

Malgrat el revés del Consell de Garanties Estatutàries, la portaveu del Govern, Elsa Artadi, va assegurar que l’executiu no preveu canvis i que portarà el controvertit decret al ple del Parlament per intentar que sigui convalidat. Artadi va recordar que els dictàmens de l’organisme no són “vinculants” i va afegir que el departament de Territori i Sostenibilitat treballarà perquè el decret compleixi totes les garanties legals.

El Govern no rectifica

Interrogada concretament sobre el període de 15 minuts que el Consell de Garanties considera contrari a la llibertat d’empresa, la portaveu del Govern va afirmar que aquest aspecte “respecta la proporcionalitat” entre dos serveis que provenen de règims reguladors diferents. No obstant, va insistir que el decret és “temporal” mentre es treballa en una “llei integral” que reguli el conjunt de vehicles amb conductor de menys de nou places, que afectaria tant el sector del taxi com el dels VTC.

Des d’un principi les crítiques al decret de Calvet es van succeir. Se li retreia, d’una banda, la manera com es posicionava en contra d’un model que han defensat les autoritats de la competència, i de l’altra, que adoptés la decisió -que en un principi va irritar tant el taxi com les VTC- sense que ningú l’hagués obligat a fer-ho.

La decisió del departament de Territori, en mans de Junts per Catalunya, ja va generar el rebuig contundent de l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO). A més, aquest episodi va portar tensions entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana, els dos partits que comparteixen el govern, que tenen posicions diferents en l’àmbit de l’economia col·laborativa. Els equips de l’exvicepresident Oriol Junqueras i del seu substitut, Pere Aragonès, s’inclinen per una regulació més pròxima a les plataformes digitals, mentre que Junts per Catalunya se n’ha allunyat.

Aquesta setmana, però, el decret de Calvet s’ha de convalidar al Parlament, i, per tant, es podrà veure què en pensa cada partit.

LES CLAUS

1. Què és el Consell de Garanties Estatutàries?

És la més alta institució jurídico-consultiva de la Generalitat de Catalunya. La seva feina és vetllar per l’adequació de les lleis que surten del Parlament a l’Estatut i a la Constitució.

2. Quin pes tenen les resolucions del Consell de Garanties?

Els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries tenen un valor consultiu, no vinculant, i, per tant, no poden canviar o bloquejar lleis. Això sí, una resolució com la que es va saber ahir té un fort pes simbòlic.

3. Què es qüestiona del decret sobre les VTC?

El Consell no tomba el conjunt del decret, però sí que aborda la qüestió que va ser més decisiva perquè Uber i Cabify, les grans empreses que operaven amb VTC, anunciessin a finals de gener que abandonaven Barcelona: l’obligatorietat de contractar els vehicles VTC amb 15 minuts d’antelació. El Consell creu que aquest període de temps constitueix “una restricció no raonable” de la llibertat d’empresa.

4. Com ha entomat el dictamen el Govern?

La portaveu de l’executiu català, Elsa Artadi, afirmava ahir que el Govern no té intenció de canviar el redactat del decret i el portarà al Parlament dimecres. Artadi va recordar que el dictamen no és vinculant i va afegir que el departament de Territori i Sostenibilitat treballarà per assegurar la seva legalitat.

5. Per què va ser polèmic el decret?

Perquè no va acontentar ni taxistes ni VTC, i després va acabar propiciant l’adeu d’Uber i Cabify del mercat barceloní. Les autoritats de la competència han sigut crítiques amb l’aproximació a la qüestió, sobre la qual el departament de Territori i el d’Economia mantenen posicions oposades.

Més continguts de