Jorge Español: "Els murals de Sixena es traslladaran tant sí com no. I si es produeix algun dany, per a això hi ha els restauradors"

BarcelonaLes continuades victòries judicials en el cas Sixena han fet de Jorge Español un dels advocats més mediàtics i controvertits a tot l'Estat. Ara Español espera impacient que s'executi el trasllat a Sixena dels murals de la sala capitular del monestir, mentre al MNAC continuen lluitant perquè no surtin del museu. L'entrevista va tenir lloc pocs dies abans que Español demanés un acte de conciliació al director del MNAC, Pepe Serra, en el qual li reclama 90.000 euros per danys i perjudicis i que dimiteixi per unes declaracions que Serra va fer durant la presentació de la programació del museu per al 2026. "No podran amb mi. No m'importa el que treguin, encara em motiva més i fa que les coses em surtin encara millor", adverteix Español.

Segons l'escrit que el MNAC va fer públic fa una setmana, l'Ajuntament de Vilanova de Sixena ha desistit de la creació d'una comissió de tècnics per treballar en el desmuntatge, l'embalatge i el trasllat dels murals.

— No és així. El que nosaltres havíem dit és que l'Ajuntament de Vilanova de Sixena no seria gaire procliu a participar en una comissió judicial en la qual hi hagi pèrits del MNAC, perquè si la solució que ha donat és que no saben fer el trasllat, ja em diràs què hi fan en aquesta comissió. En l'escrit que van presentar diuen que no hi són perquè no té cap mena de sentit. I l'escrit del museu també diu que la jutge cridi pèrits que designarien institucions internacionals, com l'ICCROM, però això és facultat de la jutge, i crec que la jutge no ho farà, perquè ja té prou pèrits.

Un dels professionals de la comissió que proposa Vilanova de Sixena és el restaurador Alfonso Monforte. Al documental de TV3 Pintures sentenciades, Monforte afirma que els murals de la sala capitular són un cas tan excepcional que no es pot treballar amb un cronograma establert, cosa que contradiu el que demanava la jutge d'Osca. Què li sembla, això?

— El cronograma no està pensat per a una altra cosa que no sigui perquè el polític sàpiga quan es farà la foto a Sixena. No té cap altre sentit. Si es tractés d’un retaule o d’un quadre, el cronograma seria molt senzill. Però estem parlant d’unes pintures que són molt delicades i, aleshores, potser es pot fer en tres mesos, o en sis, o en nou. No ho sabem. Això s’ha de fer pas a pas, no té sentit cap cronograma. El que s’ha de fer és fer les coses molt ben fetes. Cal pensar que és l’operació de trasllat de pintura mural més important que s’ha fet al món. Evidentment, es farà bé. I no passarà res. A veure, les pintures de Taüll van anar i tornar de Barcelona a París el 1937 per aquelles carreteres de terra amb sots, en uns camions que avui no estarien ni tan sols reglamentats per posar una roda a la carretera, i no es van destruir. Tots els que coneixem aquest afer sabem que són idees que s'ha inventat Pepe Serra per fer política i res més. Així que les pintures es traslladaran tant sí com no. I si eventualment es produeix algun dany, per a això hi ha els restauradors. Estem parlant d'arguments fal·laços.

Els arguments que vostè considera fal·laços, el museu els sosté amb nombrosos informes nacionals i internacionals. 

— Cap informe no diu que les pintures no es puguin traslladar, cap.

Sigui com sigui, els riscos són molt elevats.

— Hi ha una sentència que s'ha de complir. En el judici, els tècnics del MNAC van dir que es poden traslladar, la jutge ho va posar en la sentència i Pepe Serra no ho va apel·lar. Per què no va fer-ho? Perquè sap perfectament que es poden traslladar. Tot això és una campanya política que Serra té perduda d'entrada. No aconseguirà res més que sortir als mitjans, que fan molt soroll i res més. Que ningú tingui cap dubte que la sentència es complirà.

L'estructura on estan muntades les pintures no cap dins la sala capitular del monestir.

— Les pintures hi cabran perfectament, perquè no s'instal·laran igual com estan ara. S'eliminaran tots els pegots que va fer Gudiol; no ens interessen gens. Es farà d’una altra manera, més elegant i més moderna. L'estructura del MNAC ja és un desgavell dels anys 40 que fins i tot fa mal a la vista.

Però aquests pegots aguanten les pintures.

— Aquests pegots no han aguantat res. Aquests pegots serveixen per omplir la part de pintura que faltava. Com que ell tenia les fotos, va omplir les llacunes amb una mena de gargots. En aquella època potser va semblar una solució acceptable, però avui dia ja ni tan sols veus que això sigui un pegat. S’eliminarà.

La política s'ha imposat de totes: a l'Aragó es parla d'un espoli o d'un arrencament il·legal. A Catalunya, d'una operació de salvaguarda feta en una situació excepcional d'una guerra.

—  No és cap salvament, és un espoli. Hi havia la direcció general de Belles Arts, que era la que tenia competències en aquest territori i hi havia les propietàries, les monges, a qui van amenaçar i van haver de marxar. Així que quan va esclatar la guerra va aprofitar el descontrol per emportar-se-les. De fet, en la declaració que Gudiol va fer al consolat d'Espanya a Nova York per preparar el judici de depuració, va afirmar que Joaquim Folch i Torres, que era el director de Museu d'Art de Catalunya, havia dit d'ell que anava a arrencar les pintures per vendre-les als americans, no per salvar-les. Això ho va dir Folch i Torres, que el coneixia molt bé. Gudiol era un negociant, un dels experts que hi havia abans que feien negocis. Quan va tornar dels Estats Units de donar classes durant un any, Franco l'havia inhabilitat com a arquitecte i es moria de fam. De què et creus que vivia? Tenia una botiga que es deia la Sagristia on venia antiguitats, i no només ho feia ell.

— [En la declaració que cita Jorge Español, Gudiol escriu: "Aquesta obra d'arrancada de pintures murals va provocar la gelosia del personal del museu. Folch i Torres em va advertir que corria la veu que arrencava aquestes pintures pel meu compte. Més tard he sabut que va dir a diversos amics meus que el meu interès pel salvament del Patrimoni Artístic era simplement en benefici propi i que ja veurien com les pintures de Sixena apareixerien un dia en el mercat estranger". Pel que fa a La Sagristia, Gudiol se'n va desvincular abans de l'esclat de la Guerra Civil, i de la botiga se'n perd la pista després de la guerra].

Quan va poder veure les pintures al MNAC al novembre acompanyat d'experts, estaven interessats en alguna cosa en concret?

— Soc advocat, no soc l’expert. Tenim un laboratori de pintura mural italià que està fent l’informe, i després vindran els restauradors, però jo no soc l’expert.

Quan estarà llest aquest informe?

— Hi ha molts metres quadrats de pintura, i hi ha zones que estan molt bé i d’altres que estan pitjor. En fi, aquí hi ha molt de misteri. Una de les preguntes que caldria fer-se és: per què al MNAC no han restaurat les pintures murals? El 1995 es va plantejar la possibilitat de restaurar-les, però no es va fer. Per això potser estan tan malament. El MNAC també ha d’entomar part de culpa. Però podrem interrogar els tècnics i fer-los moltes de les preguntes que cal fer, en tenim unes 40 o 50 que ens han de respondre.

Quan està previst que es facin aquests interrogatoris?

— Ja he dit que, si no és amb l'auxili de la força pública, no tornarem al MNAC, perquè no vam ser ben rebuts. Sense prejudici que va haver-hi bona sintonia amb la conservadora Carme Rabell, que va ser molt correcta. El problema ve d'altres persones.

Aquestes persones són altres conservadors del museu?

— No et puc respondre.

En algun moment s'han plantejat portar les pintures a una altra institució aragonesa que no sigui el monestir?

— Les pintures formen part d'un monument nacional i han d'estar a Sixena. Potser quan arribin al monestir no es podran instal·lar. Quan van arribar al MNAC, fins que es van instal·lar van estar a les golfes durant anys. Tenim documents que estaven molt mal conservades i que s'hi cagaven els coloms. [Un comunicat intern del museu fet públic per la part aragonesa recull que el juny del 1994 es van trobar "quatre excrements de colom" damunt el cap del profeta Abihud]

Existeix alguna possibilitat que la jutge dictamini que la sentència no es pot executar? 

— Cap, si no el MNAC ja ho hauria demanat, i l'única cosa de la qual parlen és d'una mena d'objecció de consciència tècnica, però això és una desobediència de la sentència.

Després d'aquest cas, té previst reclamar més béns de parròquies aragoneses?

— Esclar, hi ha molts béns per reclamar. Evidentment, es reclamaran tots. Tots.

Me'n pot concretar algun?

— Ara, no, però ells ja ho saben, el Museu de Lleida, el Museu Frederic Marès, la Biblioteca de Catalunya i l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Truca’ls i ja veuràs com t’identificaran els béns que són del monestir de Sixena.

Són tots museus i institucions catalanes. Reclamarà a algun museu de la resta de l'Estat?

— Al Museu del Prado.