Francesc Cabana: “On trucarà ara la Generalitat? A Madrid? A Bilbao?”

Entrevista a l'historiador de l’economia i les finances catalanes

Quan la notícia bomba de la setmana era la possible fusió de CaixaBank i Bankia, l’historiador econòmic Francesc Cabana (Barcelona, 1934) ja avançava “la fi del sistema financer català”. L’inici de les negociacions perquè ara siguin el Banc Sabadell i el BBVA els que facin una integració reforça els presagis que fan perdre la son a l’acadèmic: “No em vaig posar a plorar perquè no soc gaire ploraner, però era per fer-ho”.

¿La fusió del BBVA i el Sabadell és una bona notícia per a Catalunya?

Rotundament no. La conseqüència és que Catalunya es queda pràcticament sense sistema financer. La situació no és bona en cap sentit. La fusió de CaixaBank i Bankia no ha quedat clara del tot, però no hi ha cap dubte que el domicili social seguirà fora de Catalunya. El que em sorprèn és que la Generalitat no es mogui davant d’una notícia com aquesta. Una cosa és no tenir competències i l’altra mirar al cel mentre es tanquen aquestes operacions.

Què hauria de fer el Govern?

Que facin trucades, s’informin, es posin una mica pel mig... Encara que no puguin aturar-ho, que s’interessin com havia passat abans. No aprofiten les intervencions.

¿Hauria preferit alguna altra alternativa a la fusió amb el BBVA?

Hi hauria hagut més duplicitats i acomiadaments, però hauria preferit una fusió del Sabadell amb CaixaBank. Com a mínim s’hauria mantingut lligat a Catalunya i es diria Sabadell. Tinc dret a pensar que aquestes operacions porten una mica la marca de Madrid. A l’Íbex-35 gairebé no hi queda cap empresa amb la seu domiciliada a Catalunya. A hores d’ara abunden les pimes, però de grans empreses catalanes en sectors estratègics no n’hi ha.

¿Creu, doncs, que hi ha un component polític en aquesta situació?

Si Madrid ha de parlar amb una Catalunya desballestada a nivell econòmic serà molt més difícil que defensi la seva posició. Durant la Segona República, la Generalitat tenia el suport de la Caixa de Pensions quan havia de cobrir algun crèdit. Un govern autònom necessita tenir l’esquena coberta per una entitat o un sistema financer. Ara a qui trucarà el Govern? A Madrid? A Bilbao? Imagino que a Madrid tenen constància del que estan fent, però a la Generalitat no en tenen cap. Trobar-se amb una situació tan trista com aquesta fa angúnia.

¿Ha quedat desencantat amb les decisions que ha pres el Sabadell?

En el cas del Sabadell hi ha un fet poc conegut. El 2000 hi va haver rumors que algun banc estranger el volia comprar i [Josep] Oliu va anar a veure La Caixa. Després d’una conversa d’una hora amb [Josep] Vilarasau, li va vendre un 15% de les accions del Sabadell. Les ofertes estrangeres van desaparèixer i La Caixa va anar retornant el paquet al llarg dels anys. Era una solució molt millor.Ara el president i el conseller delegat no han sabut apreciar la personalitat que ha tingut el banc. Té un significat molt important per a la ciutat de Sabadell. Jo vaig tenir molt de tracte amb [Francesc] Monràs, antic conseller delegat i home extraordinari. Sabia el que representava el banc, era algú que -al marge de tenir coneixements bancaris- tenia sentiments.

Quin paper ha tingut el Sabadell en el sistema financer català?

El Sabadell va ser molt important en un moment en què s’estaven estovant les pimes. Va començar una expansió molt prudent, però efectiva. Una anècdota: durant la crisi financera dels 70, els bancs anaven esbojarrats al Banc d’Espanya a demanar ajuda. Aleshores el Sabadell també va demanar una entrevista i el governador ja es posava les mans al cap... Però el que volien era reorganitzar unes reserves no declarades per incorporar-les al capital, quan el problema de la majoria dels bancs espanyols era que no tenien aquestes reserves. El Banc d’Espanya va quedar contentíssim que de cop li apareguessin uns milions!

Què opina d’aquesta onada de concentració bancària?

És resultat de la política de tipus d’interès baixos i una situació en què per als bancs resulta molt difícil generar més beneficis. La cotització del Sabadell havia baixat molt en els últims temps i aquesta és la solució que està impulsant el BCE. A mi m’empipa molt, perquè soc un banquer romàntic i per a mi un banc no és tan sols un conjunt de creditors. Hi ha un personal que hi treballa i que no ha sigut consultat de tot això ni de bon tros. Situacions com la pandèmia dels nassos s’haurien d’aprofitar per fer un canvi en el sistema econòmic. Tal com estan les coses, amb el capitalisme modern anem de crisi en crisi.