“Vaig ser l’última en assabentar-me que marxava del Barça”

BarcelonaSetmanes després de tocar el cel amb el Barça a Eindhoven, Nuria Rábano (Ames, Galícia, 1999) va viure la cara més amarga del futbol: el club blaugrana li va comunicar que no comptava amb els seus serveis després de només una temporada. “Ells tenien la seva planificació i al final l’última que se'n va assabentar vaig ser jo. És dolorós en el moment que t’ho diuen. Trobar un equip va ser una situació complicada perquè algunes plantilles ja estaven tancades”, explica la jugadora a l’ARA, que tenia un any més de contracte quan l'hi van rescindir unilateralment. Una bufetada, però, que amb el temps ha sabut capgirar. “En un primer moment em va costar assimilar que hagués de marxar perquè no era la meva intenció i m'hi vaig veure obligada, però després em vaig sentir molt còmoda al Wolfsburg i això m’ha fet créixer i ser la persona que soc ara”.

Un any al Barça en què, això sí, va poder guanyar una Champions i jugar al Camp Nou. “Malgrat no tenir minuts, em quedaria amb la final d’Eindhoven perquè vaig tenir la possibilitat de compartir-ho amb la família i els amics. Són moments que has de gaudir perquè el futbol et porta per altres camins i mai saps quin serà l’últim”. Una temporada en què va participar en 24 partits (16 com a titulars) amb quatre assistències i en què l’equip de Jonatan Giráldez ho va guanyar tot excepte la Copa, en què va ser eliminat per cometre alineació indeguda. “En aquell moment a totes se’ns va quedar aquella pena al cor, però després ho veus més com una anècdota. Són coses que poden passar, però que tant de bo no es torni a repetir perquè el Barça acostuma a ser un possible guanyador de totes aquestes competicions”.

La futbolista gallega ha celebrat aquest Nadal la primera edició del seu Campus pola igualdade (Campus per la igualtat). Tot un èxit que espera poder repetir pròximament. “Els nens han estat força animats, jo he participat també en els entrenaments i hem tingut diverses sorpreses. La idea és que tots els que han estat aquest any vulguin estar en la pròxima edició i que s'hi afegeixin més empreses, col·laboradors, infants…”. Un campus que té lloc a Ames, la seva ciutat natal, on guarda un gran record, ja que a Galícia va assolir l’ascens a la Lliga F amb el Deportivo de la Corunya. “Estava en un mal moment personal i això em va retornar al món, va ser una gran satisfacció que recordo amb molta estima”.

Sortir de la zona de confort

Al llarg de la seva trajectòria professional, Rábano ha hagut de sortir en diverses ocasions de la zona de confort. Després de debutar amb el Dépor, va fer el salt a la Reial Societat abans d’arribar al Barça, Wolfsburg i Utah Royals, on està ara mateix. “El Dépor i la Reial són dos llocs que recordo molt perquè van ser els primers anys, estava creixent i acabes creant una família. I després el Barça i el Wolfsburg és estar a l’elit, amb més pressió i potser no tant sentiment, però estic agraïda i no canviaria cap de les decisions que he pres. És cert que m’hagués agradat que algunes no haguessin estat tan precipitades, però també m’ha fet aprendre altres coses”.

Rábano confessa que abans d’aterrar al Barça, ja va tenir la proposta del Wolfsburg, on va arribar després. “A Alemanya em vaig trobar un equip familiar on em vaig sentir estimada i vaig conèixer gent de fora del futbol que em va ajudar a portar-ho tot molt millor”. Ara està als Estats Units amb la seva parella i els seus gossos. “L’experiència que visc és bona, viatjant, coneixent altres cultures… tinc dos anys més de contracte amb opció a un més. La meva intenció és gaudir-ho el màxim possible i estic molt còmode”. La jugadora afegeix que la lliga nord-americana està intentant importar el model que hi ha actualment al futbol europeu. “Tant al Barça com al Wolfsburg s’entrenava molt amb pilota i als Estats Units hi ha molt físic. També hi ha futbolistes amb molta qualitat, però potser l’exigència tècnica i tàctica dels entrenaments ha d’augmentar”.

La trucada de la selecció espanyola

Nuria Rábano també va viure de primera mà el conflicte a la selecció espanyola. La renúncia de diverses jugadores va fer que rebés la trucada d'Espanya. “Em va agradar ser convocada, però alhora pensava en les meves companyes perquè estava en un vestidor en què la majoria havia renunciat. Jo vaig anar, vaig fer la meva feina, vaig gaudir del moment, però sempre respectant les meves companyes, ja que entenia la situació que estaven vivint. Quan vaig tornar vaig parlar amb Aitana Bonmatí i amb Patri Guijarro perquè els volia dir que estava plenament d’acord amb el que estaven lluitant i que participaria com pogués perquè allò canviés”. Rábano no va renunciar mai, però després d’una conversa amb Montse Tomé, en què li va explicar la seva situació, no va tornar a rebre la trucada de la selecció.