El Barça que ve és una caixa de sorpreses

BarcelonaLa possibilitat de veure com Dani Olmo marxava gratis del Barça a mitja temporada va marcar el raïm d'entrada al 2025. Aquest va ser el tema de conversa entre gambes i canapès i va provocar que no pocs periodistes que segueixen l'actualitat blaugrana s'emportessin l'ordinador al sopar i la festa del canvi d'any. Amb tot, la tempesta no es va resoldre abans de les campanades, ja que el club no va reunir a temps els milions i tota la documentació de l'operació de venda de seients vip que havia de lligar la continuïtat de l'egarenc –i de Pau Víctor– fins a finals de curs. La Lliga i la Federació van ser inflexibles amb les normatives d'inscripció i només el Consell Superior d'Esports (CSD), gràcies a una empenteta clau de Florentino Pérez, va concedir una cautelaríssima per estalviar el ridícul a Joan Laporta, que va celebrar la seva victòria contra Javier Tebas amb crits i botifarres.

12 mesos després, no hi ha cap terratrèmol a la vista. Però als despatxos, les coses són diferents. La relació del mandatari del Barça amb el seu homòleg de la Lliga ha canviat fins al punt de defensar-lo públicament cada vegada que pot. Ara és amic de Tebas i també del president de la UEFA, Aleksander Ceferin, que ha col·laborat perdonant-li 45 milions d'euros d'una multa per incompliment del fair play financer i fent una excepció per reobrir el Camp Nou a mitja fase lliga de la Champions. A canvi d'aquests grans favors, Laporta ha plantat el projecte de la Superlliga i ha deixat sol Florentino, que ha passat de buscar palanques per mantenir el Barça amb vida a activar el ventilador de porqueria amb el cas Negreira, un tema tan incòmode per al barcelonisme –els pagaments a l'exvicepresident dels àrbitres van existir i no estan justificats– com poc homologable a les dècades de madridisme beneficiat des de les institucions espanyoles.

17 anys de presidència

A punt de fer 64 anys, Laporta es presentarà a la reelecció amb diversos poders a favor, excepte el de Florentino, que tot i rondar els 80 continua sent una amenaça gràcies a la seva capacitat per influir en determinats despatxos. Amb tot, l'actual president culer, un animal comunicatiu amb tractament de celebritat (va amb escorta, xòfer i comitiva), ho té tot de cara per continuar al càrrec, però encara no ha decidit quan obrirà el procés electoral. Si bé els comicis han de ser entre el 15 de març i el 15 de juny, triarà el moment adequat quan li convingui en funció de la situació del primer equip de futbol, que si arriba amb opcions a tots els títols serà un argument difícilment batible a les urnes. El que sí que sap és que Víctor Font, Marc Ciria i Xavier Vilajoana ja han formalitzat les seves precandidatures. El primer, a qui ja va derrotar en les eleccions del 2021, es presenta com l'alternativa més coneguda pels socis: uns 16.000 el van votar fa cinc anys.

Si Laporta es guanya el dret de continuar governant el Barça aquest 2026, pot arribar a acumular en dues etapes (2003-2010 i 2021-2031) 17 anys de presidència. Es quedaria a només cinc de Josep Lluís Núñez, a qui va confrontar a finals dels 90 (i de qui cada dia hereta més tics comunicatius).

Salvar el Barça de la ruïna

La precampanya ja ha començat, anirà en augment les pròximes setmanes, en què Laporta es beneficiarà del focus mediàtic que li proporciona la presidència per defensar la seva obra de govern. De fet, està previst que el dirigent presenti un llibre titulat Així hem salvat el Barça, amb ell a la portada amb un casc d'obra, en clara referència a un dels grans punts forts del seu llegat: haver engegat la necessària reforma integral del Camp Nou. El titular és molt contundent, més enllà de la dubtosa selecció de la constructora Limak, dels retards reiterats i mal comunicats, de la pesada motxilla del crèdit amb Goldman Sachs per finançar les obres i de l'absència de projecte i calendari per aixecar un nou Palau Blaugrana.

El barcelonisme votarà havent tornat a casa després de més de dos anys d'exili a Montjuïc. I això és un èxit de Laporta, que en els últims cinc anys també ha rebaixat la despesa salarial del club, ha pogut reforçar la plantilla amb jugadors de primer nivell i ha "retornat l'alegria al barcelonisme", com a ell li agrada constatar. La cara B als despatxos –amb desenes de dimissions de treballadors i executius tips d'una gestió personalista, un forat de més de 200 milions al compte de resultats o el fracàs d'operacions financeres que han acabat impactant al balanç– és simplement això: una cara B que no interessa a una gran massa de culers.

Consolidar un equip guanyador

I és que a falta de veritats menys interpretables –i menys enrevessades– sobre la gestió de l'actual junta directiva, gran part de la legitimitat per continuar governant la repartirà la pilota. Va ser així amb Josep Maria Bartomeu, confirmat com a president el 2015 després d'un triplet, i serà així també amb Laporta, que ha conformat un equip il·lusionant enmig de l'estretor econòmica. Lamine Yamal, Pedri González i Hansi Flick són els tres fars imprescindibles d'un projecte cridat a continuar al 2026 amb la seqüència d'èxits iniciada el 2025.

Líders de la Lliga, els blaugranes competeixen contra un Reial Madrid poc fiable malgrat els milions que s'ha gastat. Els pròxims mesos diran si consoliden la ratxa triomfal a l'estat i si poden donar guerra a l'exigent Champions. També serviran per valorar si el veteraníssim Robert Lewandowski mereix renovar un any més, si val la pena pagar 30 milions per retenir Marcus Rashford o si Marc-André ter Stegen accepta que serà suplent de Joan Garcia. El que sí que sembla impossible és que Leo Messi tingui la seva last dance, sobretot si Laporta renova el seu mandat.

En els pròxims mesos, el Barça femení, que ha convertit la Lliga F en una rutina per manca de rivals serioses, espera igualment recuperar la glòria continental ja amb Aitana Bonmatí, que començarà el 2026 lesionada, i amb Alexia Putellas, que renovarà de manera automàtica un any més si no hi ha un daltabaix. Més dubtes hi ha amb la continuïtat de Mapi León, Salma Paralluelo, Marta Torrejón, Caroline Graham i Ona Batlle, que finalitzen contracte al juny igual que l'entrenador, Pere Romeu. I parlant d'entrenadors, capítol a part per a Xavi Pascual, repescat fa unes setmanes per ressuscitar un Barça de bàsquet mort sota la batuta de Joan Peñarroya. Un altre cop de timó encertat de Laporta, que ha silenciat les veus crítiques del Palau amb un tècnic que és una aposta segura.