”Aquest cop sí que em veia amb opcions de ser entrenador del Barça”

BarcelonaVa arribar el 2019 de la mà de Lluís Cortés amb l’objectiu de “tornar a guanyar una Lliga”. Sis anys després, ha marxat del Barça després d’aconseguir tres Champions League, sis Lligues, cinc Copes de la Reina i cinc Supercopes. Rafel Navarro (el Pinell de Brai, 1986) ha viscut tots els èxits del primer equip femení en primera persona. El català –que ha estat segon entrenador de Lluís Cortés, Jonatan Giráldez i Pere Romeu– va assumir el passat novembre el repte de liderar la selecció de Suïssa. “Les eines de treball que tinc aquí són força similars a les que tenia al Barça. A banda d'això, les idees que he intentat introduir estan molt ben vistes per part de la Federació, que té predisposició per canviar coses”, explica a l’ARA.

Una nova etapa en la seva carrera professional que l’ajuda a millorar la conciliació familiar amb la seva dona i els seus tres fills. “Ara puc ajustar els viatges a les meves necessitats, puc fer les reunions dimarts o dimecres. Amb el Barça tens entrenaments, partits, competició i hi ha poc marge de maniobra. L’horari és el que és i no el pots adaptar”. A banda, esportivament també li dona l’oportunitat de ser primer entrenador. “És una proposta que s’ajusta a les meves demandes i als meus neguits de tornar a dirigir un equip sense haver d’anar a un país molt llunyà. A més, és una selecció amb la qual puc competir”. Tot i això, troba a faltar la competició del dia a dia. “Feia vint anys que entrenava cada setmana, evidentment continues dins el món competitiu i vas a veure constantment partits, però tu no formes part del dia a dia”.

Sis anys en què ha tocat el cel amb el Barça

Arribar al cim pot ser assequible, però el més complicat és mantenir-se durant tants anys com ha fet el Barça. La clau, segons Navarro, és l’esperit competitiu de les jugadores i el cos tècnic. “Molta gent guanya una final i ja en tindria prou, però elles sempre en volen més. Sempre s’ha sabut trobar una motivació: ara perquè és la primera Champions, ara la segona, aquest any perquè la final és a Bilbao…”. Sis anys en què han passat tres tècnics: Cortés, Giráldez i Romeu. “Tots tres són entrenadors molt vàlids i professionals. Futbolísticament, el club ja busca gent similar perquè la metodologia no canviï en excés. La diferència està més en la forma de portar el grup on cadascú té la seva personalitat”.

Navarro no amaga el seu desig per no haver pogut dirigir el “millor club del món”. “Mai se sap, però especialment aquest últim cop em semblava que estava amb opcions de ser l’entrenador. Vam tenir converses amb el club els dos assistents, tant el Pere Romeu com jo, i al final es va prendre la decisió que fos el Pere. Si hagués estat jo l’escollit, jo encantat perquè a tots ens agradaria entrenar el Barça. La gent té els seus criteris personals i tots dos teníem unes característiques diferents, però si jo veig que la persona que escullen és prou competent, per mi no hi ha cap problema”. L’entrenador ebrenc destaca també les facilitats que posa Romeu en el dia a dia. “Ha aconseguit que hi hagi un bon ambient dins el cos tècnic amb la gent molt motivada i amb els rols i les responsabilitats molt clares perquè cadascú pugui ajudar al màxim des de la seva parcel·la. És un gran coneixedor del joc i és capaç d’analitzar-lo molt bé per prendre decisions ràpides i efectives”.

En aquest sentit, considera “excessives i injustes” les crítiques que va rebre l’equip durant la temporada passada. “El rendiment i els resultats van ser bons, es van guanyar tres dels quatre títols i només es va perdre la final de la Champions per 1-0 en un partit que no és el millor, però en què vam dominar”. De fet, es dona la casuística que tant Cortés com Giráldez van perdre la primera final europea que van disputar, mentre que van guanyar la segona. “Amb el temps ens adonarem del que ha estat aquest equip, sens dubte una cosa sensacional”.

Un nou model de joc

La voluntat de Navarro –que continua vivint a Catalunya, tot i que viatja sovint a Suïssa– és introduir una nova metodologia d’entrenament, un nou model de joc i, esportivament, ser al Mundial del Brasil del 2027. A la primera fase classificatòria, Suïssa ha quedat enquadrada al grup B2 amb Irlanda del Nord, Turquia i Malta. Per aconseguir-ho, Navarro té una jugadora que coneix a la perfecció l’estil de joc blaugrana, Sydney Schertenleib. “És una futbolista polivalent que va començar jugant a la base de l'atac, però també l’hem vist d’interior i extrem esquerre i, a més, té molt gol”.

Schertenleib és un dels exemples d’aquesta evolució del futbol femení suís. “Tant la lliga espanyola com la suïssa són dues competicions en vies d’una professionalització idònia. A Espanya potser sí que es va un pas per davant perquè ja es va aconseguir fa uns anys un conveni col·lectiu i també hi ha uns requisits de com han de ser els estadis o la gespa. Tots els partits es poden veure per televisió, cosa que aquí a Suïssa encara no, però espero des de la meva posició poder ajudar i fer que aquesta professionalització cada dia també sigui millor”, conclou el seleccionador.