Només 21 de cada 100 joves s'han independitzat dels pares a Catalunya

L'edat amb què les dones són mares s'ha retardat dos anys des de l'esclat de la crisi

A Espanya només un 19% dels joves d'entre 16 i 29 anys viuen fora de casa dels pares. Segons dades del Consell de la Joventut d'Espanya, l'emancipació està en mínims històrics. Hi ha sis comunitats autònomes on el nombre baixa al 17%. En el cas de Catalunya, en canvi, la xifra supera el 21%, igual que a l'Aragó, a les illes Balears i a la Rioja. La Unió Sindical Obrera (USO) opta, en aquest sentit, per culpar més aviat la necessitat.

El sindicat, que ha publicat avui un informe que estudia les circumstàncies sociolaborals dels joves, assenyala la temporalitat i la precarietat laboral com a principals motius d'aquesta situació.

Mentre que la contractació temporal és d'un 20% per a majors de 35 anys, expliquen els autors de l'informe, en el cas de les persones d'entre 16 i 29 anys suposa un 55%. "Amb aquesta situació de temporalitat –explica el sindicat–, així com les jornades a temps parcial, no podem celebrar que estiguem davant la xifra d'ocupació jove més baixa des del 2012, ja que la dada comporta pobresa i falta d'oportunitats per tenir una vida independent".

Maternitat endarrerida

L'estudi del que passa amb la maternitat, elaborat pel mateix organisme, reafirma la teoria. La generació de mares que avui tenen 60 anys van tenir fills, de mitjana, amb 25 anys. Les que voregen els 40 els van tenir –també de mitjana– amb 28. Les de l'any passat en tenien, de mitjana, 31. Comparant-ho amb el 1984, l'edat mitjana de tenir fills ha augmentat 6 anys. Des de l'esclat de la crisi, el 2008, l'edat de la mare s'ha retardat dos anys.

A Catalunya la situació és paral·lela, tot i que la relació de l'edat de les mares mostra un lleuger endarreriment respecte la resta de l'Estat. Aquí, el 1984 l'edat mitjana era de 26 anys; el 2008, de 29, i l'any passat, de 31. De fet, aquest territori és entre les 10 comunitats que ho retarden més. A la banda contrària hi ha Ceuta i Melilla, on la mitjana d'edat se situa en els 28.

"Aquest augment de l'edat de maternitat es deu, en part, a la falta d'estabilitat econòmica de les joves, a un augment de la precarietat laboral i a la falta d'oportunitats per a l'emancipació, dificultada pels lloguers elevats o la impossibilitat d'accedir a una hipoteca", argüeix l'USO. "En general, es diu que una persona deixa de ser jove quan té una estabilitat econòmica o pot formar una família".

Veient les dades, afegeix el sindicat, en tres dècades ha augmentat l'edat de referència per considerar jove una persona.

Es redueix la taxa d'atur juvenil 

L'única variable que l'USO admet com a positiva és la disminució de la taxa d'atur juvenil a Espanya, que, segons dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) del segon trimestre del 2019, es redueix, respecte al mateix període del 2018, en tots els trams d'edat. Entre els joves d'entre 16 i 19 anys és on hi ha el descens més pronunciat, de gairebé 5 punts. El dibuix en el cas dels que en tenen entre 20 i 24, però, evidencia una situació bastant similar a la de l'any passat.

Tot i aquesta imatge, que el sindicat en qüestió diu que celebra, l'organització diagnostica que s'ha de "fomentar més la contractació de persones joves" i, més enllà d'això, que aquesta contractació "ha de ser indefinida i amb uns salaris dignes que entrin, com a mínim, dins el salari mínim interprofessional". La tònica de la contractació juvenil, asseguren els responsables de l'informe, són els contractes a temps parcial i, en molts casos, temporals i amb salaris que no arriben a l'SMI o que hi arriben mensualment, "però després de fer l'enganyifa de prorratejar les pagues extra". 

Més continguts de