Economia 04/12/2019

Nou fracàs en la reforma per apuntalar l'economia de l'eurozona

Aquest any es tancarà sense concretar el fons de rescat europeu ni el fons de garantia de dipòsits

Júlia Manresa
3 min
El president de l'Eurogrup, Mario Centeno, amb el secretari d'Estat de finances alemany,  Jörg Kukies.

Brussel·lesTampoc aquest 2019. La promesa reforma de l'eurozona i la seva unió bancària, que hauria de preparar millor l'economia de l'euro per a una nova crisi, continua paralitzada. Aquest dimecres els ministres de Finances dels dinou països que fan servir la moneda comunitària han tornat a fracassar en l'objectiu de concretar dos dels pilars que han d'apuntalar la unió bancària de cara a futures (i ja temudes) crisis econòmiques. Ni el fons de garantia de dipòsits bancaris arribarà a la cimera de líders de la setmana que ve amb el mínim avanç que suposa fixar un full de ruta per al 2020, ni el fons de rescat europeu ha aconseguit segellar el consens que semblava haver aconseguit fa mesos per desencallar-se. L'únic acord, de nou, és continuar per intentar trobar consens. Una nova fugida endavant quan institucions i experts coincideixen que és clau reforçar l'eurozona davant els riscos creixents de sotracs.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Als obstacles que ja hi havia en les negociacions (reticències d'Alemanya i els països del nord i les majors ambicions del sud), durant les últimes setmanes s'hi ha afegit Itàlia, que ha convertit el fons europeu de rescat en una profunda polèmica política que ha fet retrocedir les converses. I continua igual. La reforma de l'eurozona es basa en tres pilars que ja suposen un punt de partida descafeïnat d'ambicions: un fons europeu de garantia de dipòsits bancaris, una xarxa de seguretat per a bancs que fan fallida vinculada a un fons de rescat reforçat i un pressupost comú per als 19 països que fan servir l'euro, que s'ha convertit en un "instrument pressupostari" minúscul.

Tot plegat s'havia anat perfilant amb grans dificultats al llarg de l'últim any, i l'objectiu de la reunió d'aquest dimecres era desencallar les converses polítiques al voltant del fons de garantia de dipòsits i enllestir el fons europeu de rescat perquè la reunió que tindran els líders europeus la setmana que ve i que tanca el 2019 pogués posar la signatura a aquests petits però simbòlics avenços. Tampoc serà el cas. "La decisió final ja no serà aquest desembre, les discussions continuen al gener i esperem que es concretin a principis de l'any que ve", ha admès amb la boca petita el president de l'Eurogrup, Mario Centeno, en la roda de premsa d'aquest dijous posterior a una reunió que s'ha tancat de matinada.

El bloqueig en l'avanç d'aquestes reformes s'ha intentat maquillar amb paraules com que "hi ha un acord en principi" o que es continua amb el compromís de reforçar l'arquitectura i els fonaments de la zona euro, però les discrepàncies polítiques entre líders i els problemes domèstics a cada govern i Parlament tenen els seus ecos en les reunions a Brussel·les.

Itàlia ha fet posar en quarantena la reforma del tractat per al fons de rescat europeu (que semblava tenir llum verda) perquè el dèbil govern socialdemòcrata de Giuseppe Conte està apuntalat pel Moviment Cinc Estrelles, que, com un Salvini ara fora de l'executiu, no veu amb bons ulls que la reforma d'aquest tractat inclogui unes clàusules que facilitarien els processos de reestructuració del deute públic. La reforma vol que el fons europeu de rescat tingui més poder de supervisió sobre els països amb dificultats econòmiques que s'hagin d'acollir a aquests mecanismes, però Itàlia (endeutada en més d'un 130% del seu PIB) tem veure's forçada a reestructurar el deute. "Hi ha debats a escala nacional que s'han de resoldre", han admès Centeno i el nou ministre europeu de Finances. Paolo Gentiloni també ha hagut de reconèixer que l'únic que hi ha és el compromís de seguir parlant, però amb un calendari que de manera "realista" s'albira llarg.

Al bloqueig d'aquests dos pilars cal afegir-hi l'acord de mínims sobre un pseudopressupost de la zona euro, rebatejat com a "instrument" pressupostari amb una capacitat gairebé nul·la per contrarestar crisis financeres, malgrat preveure la possibilitat futura de créixer si és necessari i si troba el consens. Era l'única manera, però, de posar-lo sobre la taula davant les reticències de països com Holanda. En resum, el paquet de tres potes de la reforma de l'euro tampoc rebrà la petita empenta desitjada aquest 2019, els líders no la signaran la setmana que ve i haurà passat un altre any sense que l'eurozona faci els deures. Mentrestant, l'economia es desaccelera i els riscos es mantenen.

stats