Fiat i Peugeot volen crear un gegant

La fusió dels dos fabricants els convertiria en el quart grup automobilístic del món

Constructor italoamericà busca relació a llarg termini amb fabricant d’automòbils francès. Així se sintetitza el ferm propòsit del conglomerat automobilístic Fiat-Chrysler (FCA) de trobar un soci francès per fusionar-s’hi. Si bé les negociacions amb Renault van fracassar fa uns mesos, ara FCA està emparaulant una altra unió, aquesta vegada amb l’altre gran grup francès, PSA, propietari de marques com Peugeot, Citroën i Opel, que es veurien incloses en aquesta unió, així com Fiat, Chrysler, Alfa Romeo, Jeep, Lancia, Maserati i Dodge, fabricades per FCA.

El grup PSA va declinar ahir fer qualsevol comentari a l’ARA més enllà de ratificar que s’està negociant una fusió entre les dues multinacionals, tal com detalla un comunicat de premsa publicat ahir al matí pels dos protagonistes i que es confirma que “hi ha negociacions orientades a crear un dels principals grups automobilístics mundials”. L’afer entre aquests dos fabricants de cotxes es va fer públic desprès que el diari The Wall Street Journal revelés les negociacions dimarts.

Si el festeig acaba en casori, junts constituiran el quart conglomerat mundial de l’automòbil, amb uns 8,7 milions de vehicles venuts a l’any, darrere del Grup Volkswagen, l’aliança Renault-Nissan-Mitsubishi i la corporació Toyota Motor. PSA en va vendre 3,87 milions el 2018 i Fiat-Chrysler 4,58 milions. La unió entre els dos grups crearia un gegant automobilístic valorat en uns 45.000 milions d’euros i amb un volum de negoci que arribaria als 184.000 milions. El volum de PSA va arribar als 74.000 milions d’euros l’any 2018, mentre que el volum de negoci de Fiat-Chrysler va assolir els 110.412 milions d’euros. L’acord també té un interès geogràfic. D’una banda, PSA podria tornar al mercat nord-americà després que Peugeot en sortís el 1991, i de l’altra, reforçaria la presència de FCA a Europa, en hores baixes des de la mort el juliol del 2018 del director executiu de Fiat-Chrysler, Sergio Marchionne.

Repartiment del poder

Segons The Wall Street Journal, una de les opcions que s’estaria discutint per concloure el tracte és una fusió a través d’un intercanvi d’accions perquè la capitalització borsària dels dos grups és força similar: la del francès era ahir de 23.570 milions d’euros, mentre que la del fabricant italoamericà arribava a 19.970 milions d’euros. Un altre dels punts que hi ha sobre la taula és qui dirigirà què un cop la unió estigui segellada. En aquest sentit, s’apunta que el president de PSA, Carlos Tavares, s’encarregaria de la direcció general del futur grup, mentre que el president de FCA i representant de la família Agnelli, John Elkann, presidiria el consell d’administració.

No és la primera vegada que es planteja una hipotètica fusió entre aquests constructors, tot i que mai s’havia comunicat tan clarament. Els seus dos caps operacionals, Carlos Tavares i Michael Manley, ja s’haurien reunit durant el Saló de l’Automòbil de Ginebra la primavera passada. Segons alguns mitjans francesos, llavors no van arribar a cap acord per culpa dels desequilibris que hi ha en les participacions del capital: la família Agnelli té el 28% de Fiat-Chrysler, mentre que la família Peugeot només té el 13% de PSA.

A tot això cal afegir-hi que el govern francès és accionista, amb un 12%, del grup PSA, a través de la banca d’inversions Bpifrance. Precisament, hores després de fer-se públiques les negociacions, el ministeri d’Economia i Finances ja va reaccionar a la notícia. En unes declaracions a l’agència AFP, des d’aquesta cartera es va assegurar que l’estat estarà “particularment atent” a aquesta unió pel que fa a la governança o bé a l’ocupació. En altres coses, el govern no vol veure com la fusió posa en risc la feina dels treballadors francesos.

El juny passat el conglomerat Fiat-Chrysler va responsabilitzar l’executiu presidit per Emmanuel Macron, principal accionista de Renault, del fracàs de les negociacions amb el constructor automobilístic francès. El grup FCA va assenyalar llavors que no es donaven “les condicions polítiques” necessàries perquè la fusió es pogués dur a terme “amb èxit”. Un dard enverinat a Bercy (manera de referir-se al ministeri d’Economia i Finances), que va desmentir que el fracàs de les negociacions anés lligat a intervencions polítiques i va especificar que només havia demanat que s’ampliés el termini de negociacions. Així va ser com van acabar com el rosari de l’aurora i Fiat-Chrysler va retirar la seva proposta d’unió amb Renault per seguir pretenent PSA.

Més continguts de