La Rioja crea un vi escumós per competir amb el cava

BarcelonaEl Nadal del 2019 el cava tindrà un nou competidor al mercat. La denominació d’origen qualificada (DOQ) Rioja, la més venuda i possiblement la més popular d’Espanya, tindrà llavors el seu vi escumós. El seu consell regulador ja ha iniciat la tramitació per fer-ho possible, de manera que el raïm collit la verema de l’any passat ja es pugui utilitzar. Fins ara són nou els cellers que s’han inscrit al registre amb la voluntat de produir el nou escumós, cridat a ser de gamma mitjana-alta, just quan el cava intenta espolsar-se la mala fama de producte barat que s’ha guanyat part de la producció.

Seguint el mètode tradicional d’elaboració, el mateix que el xampany i el cava, la DO Rioja ha fixat com a condicions per a la producció dels nous escumosos un període mínim per a la segona fermentació de 15 mesos, que haurà de ser de 24 mesos si es vol tenir una etiqueta de reserva i de 36 per als vins considerats de gran anyada. El cava tradicional té una criança mínima de 9mesos, mentre que el reserva ha de superar els quinze mesos, i el gran reserva, els 30.

Els productors de cava consultats per l’ARA veuen la incursió de la DO Rioja com una manera de competir en un segment, el del vi escumós, amb unes projeccions de vendes a l’alça, especialment a l’estranger. Hi ha altres denominacions que han emparat amb anterioritat vins escumosos -Rueda fa tres dècades, i l’última, Valdepeñas-, però cap d’elles del prestigi de la de Rioja i cap que tingués municipis inserits dins el territori on es pot produir també cava, com també és aquest cas. A la Rioja, admet el mateix consell regulador, hi ha elaboradors que tradicionalment han fet cava: Cune, Muga, Escudero, Faustino i Ondarre. També hi figuren Pomal i Bodegas Bilbaínas, que depenen de Codorníu. El seu mercat era sobretot el País Basc i Madrid. El segon productor de cava més gran és justament un dels que s’han inscrit a Espumosos de La Rioja, tot i que encara no ha decidit si finalment adherirà a les seves ampolles aquesta marca paraigua.

“No reaccionem davant de res”, respon José Luis Lapuente, director general de la DO Rioja, a la pregunta sobre si la decisió d’emparar escumosos és una reacció a la presumpta pèrdua de prestigi del cava o a la situació política, que ha provocat que el cava s’hagi convertit en un objectiu més del boicot als productes catalans. Afirma que la decisió ve del pla estratègic elaborat el 2016 i de la demanda dels consumidors, “que volen més detalls del vi que beuen”. Hi ha un corrent creixent, sobretot en els vins de més preu, de subratllar l’origen del raïm utilitzat per fer els vins.

En opinió de Lapuente, el nou escumós no comportarà “cap canvi revolucionari al mercat de l’escumós”, i la seva producció serà “una opció de complement” per als cellers que hi apostin. Lapuente, en declaracions a l’ARA, va ser summament respectuós amb la DO Cava, a la qual va defensar: “El fons de comerç del cava no es pot perdre”.

“Benvinguts”, apuntava una portaveu del Consell Regulador del Cava, que va restar importància al fet que el cava hagi de competir en el futur amb riojas, tal com ho està fent amb els xampanys francesos, els prosecco italians i els sekt alemanys. Destacava que serà una nova manera d’acostumar els paladars dels europeus, cosa que jugarà a favor de tots els escumosos, incloent-hi el cava.

Susceptibilitat al sector

Però altres actors del sector consultats interpreten l’arribada del nou producte com una nova competència en un moment de gran susceptibilitat entre els elaboradors de cava, amb un important debat sobre què ha de prevaldre: la popularitat (malgrat que s’hagi de sacrificar el preu) o el prestigi. I, sobretot, si ajuda en aquesta recerca d’un relat propi trobar nous competidors als prestatges dels comerços o a les cartes dels restaurants. Es posa èmfasi, sobretot, en l’aposta que la DO Rioja fa pels vins amb criances superiors als 15 mesos. Fan una lectura en positiu: que sigui una segona marca on predominaran els vins tranquils pot jugar en contra del producte. I assimilen aquest posicionament al Clàssic Penedès, els escumosos emparats per la DO Penedès i que van néixer com una crítica al Consell Regulador del Cava quan se l’acusava de no posar al davant la qualitat.

En certa mesura, aquest debat es reprodueix ara, amb el naixement de l’Associació de Viticultors i Elaboradors Corpinnat, que ha creat una marca col·lectiva de la Unió Europea que es distancia del cava. Tot i que els seus sis fundadors asseguren que volen mantenir-se a la DO Cava, el consell regulador està analitzant si, amb el reglament aprovat per Corpinnat, tots els seus caves es podran considerar cava. La resposta jurídica estarà preparada els pròxims dies. La Rioja, a hores d’ara, és un mal menor.

LES CLAUS

1. Per què pot pressionar al cava l’arribada d’un vi escumós Rioja?

El vi amb etiqueta Rioja és un dels més prestigiosos, no només a Espanya (on és líder de vendes), sinó també al Regne Unit, Alemanya, Suècia i Rússia. Tot i que actualment només se’l reconeix pels seus vins tranquils, els límits de criança que ha imposat al seu escumós el pot convertir en un bon competidor del cava, encara que aquest sigui un dels referent dels escumosos europeus. La qüestió és quants cellers de la Rioja apostaran per fer-ne i en quins volums. Però el debat és, especialment, sobre la qualitat de producte i el temps de criança pel qual ha d’apostar el cava per mantenir en un bon nivell el seu atractiu al mercat.

2. ¿El cava ha d’iniciar un debat sobre quin ha de ser el seu futur?

Ja fa temps que l’ha encetat i fins i tot ha pres decisions que van en aquesta direcció. En l’àmbit intern, el Consell Regulador ha promogut productes de més qualitat (caves de paratges qualificats) i a les seves portes hi ha hagut altres idees, com ara la creació de marques paral·leles. El resultat, però, és la confusió entre els consumidors. A la dispersió geogràfica per diferents comunitats autònomes de la denominació d’origen s’hi afegeixen altres marques paraigua: Clàssic Penedès (exelaboradors de cava), Corpinnat (per als elaboradors que només volen fer premium ) i els caves de paratge qualificat, cinc dels quals, per cert, són creadors de Corpinnat.

3. ¿Però el cava ha perdut interès en el mercat?

No. Aquesta és la gran paradoxa. El debat intern sobre si (tot) el cava hauria de ser de més qualitat es contraposa amb les vendes històriques amb què va concloure l’exercici 2017: 252,5 milions d’ampolles venudes. I no només això: és un producte que funciona per exportar, com demostra el fet que l’alemanya Henkell hagi adquirit la majoria de Freixenet i que el fons d’inversió Carlyle s’hagi interessat a quedar-se Codorníu. Una altra qüestió és com els petits elaboradors discrepen de la política comercial per a la qual han optat els grans productors. En el fons, aquest és el debat.