Aena preveu 1.000 M€ per ampliar el Prat entre els anys 2027 i 2031
La resta de la inversió, fins als 3.200 milions anunciats, es començaria a fer a partir del 2032
MadridDels 3.200 milions d'euros que es preveuen per ampliar l'aeroport del Prat, tal com es va anunciar aquest estiu, per sobre d'uns 1.000 milions s'executarien en el Document de regulació aeroportuària per al període 2027-2031 (DORA III). La resta de la inversió, és a dir, uns 2.200 milions d'euros, ja es deixaria per al següent quinquenni (2032-2036) o DORA IV, tal com han confirmat fonts d'Aena aquest divendres.
El cert és que, en l'anunci d'aquest dijous sobre la inversió que Aena preveu per als aeroports espanyols entre els anys 2027 i 2031 (13.000 milions d'euros entre inversió regulada i no regulada), fonts de la companyia ja anticipaven que una part important dels diners per ampliar el Prat es començaria a desencallar més tard. El motiu és que quan arrenqui el DORA III, el projecte per ampliar la infraestructura catalana tot just haurà començat a fer els primers passos, de manera que tant sí com no la inversió es prolongarà més enllà d'aquest període.
Tanmateix, fonts del gestor aeroportuari remarquen que es tracta d'una estimació molt preliminar d'inversió i demanen prudència. Així, si per exemple els tràmits per al nou pla director per a l'aeroport del Prat van més de pressa del previst (es calcula que ha d'estar a punt el 2028) o les compensacions per l'afectació de les obres es desencallen abans, la inversió prevista durant el quinquenni 2027-2031 podria créixer més enllà d'aquests 1.000 milions d'euros.
En tot cas, aquesta partida suposaria una petita part de tota la pluja de milions anunciada aquest dijous. De moment Aena no donarà més detalls de xifres d'inversió per a aeroports fins que el DORA III no estigui avançat. Ara tot just comença el procés de consultes públiques del document, i es calcula que no sigui fins al març del 2026 quan el text s'aprovi en consell de ministres i s'enviï, després, a la direcció general d'Aviació Civil (DGAC) i a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). Amb tot, no veuria la llum fins al setembre del 2026.
Fruit d'això, no es tenen detalls de quina inversió està prevista per a la resta d'aeroports catalans. Aquest dijous, el president Salvador Illa revelava que entre el 2027 i el 2031 es destinarien més de 3.000 milions d'euros al conjunt de la xarxa d'aeroports catalans. El que es dona per fet, però, és que gairebé el total de diners es destinaran al Prat, mentre que a la resta d'aeroports la inversió serà residual. Cal tenir en compte que més enllà de l'ampliació, l'aeroport patirà altres actuacions.
En el cas de Reus i Girona, per exemple, fonts d'Aena apunten que "es faran les [inversions] que es necessitin", però ja anticipen que no es preveuen "grans actuacions", a diferència de Barcelona. "No és el moment de parlar-ne. Es faran les [inversions] que es necessitin, per millorar la seguretat o la capacitat", indiquen les mateixes fonts.
Més diners a Barajas
El calendari d'inversió, expliquen fonts d'Aena, hauria estat diferent si l'ampliació del Prat no hagués fet fallida en el seu moment, l'any 2021, i poc després d'anunciar-se un acord entre l'executiu central i el govern de Pere Aragonès. De fet, per aquest motiu està previst que la inversió per a l'aeroport de Barajas que es destinarà al DORA III sigui força més alta que la inversió de l'aeroport català (s'estimen uns 4.000 milions d'euros). "Els projectes [que afecten Madrid] es van desencallar abans", indiquen fonts d'Aena.
Amb tot, dels 13.000 milions anunciats aquest dijous (9.991 són inversió regulada), la part més important anirà a parar a les grans actuacions que requereixen les terminals dels diferents aeroports espanyols gestionats per Aena (6.051 milions, dels quals 4.383 seran inversió regulada). La segona partida més important (3.037 milions, dels quals 2.437 seran inversió regulada) anirà a parar a edificació, obra civil, sistemes elèctrics i assistències. La resta de diners es repartiran en diferents carpetes, entre les quals destaca la ciberseguretat i transformació digital; la seguretat dels aeroports; sostenibilitat i innovació, entre d'altres. Per assumir tot això, Aena ja anticipa que haurà d'endeutar-se.
Confiança cega en el turisme
Un dels factors clau que explica aquesta onada inversora i, per tant, de creixement de les infraestructures aeroportuàries a l'Estat és l'arribada de més passatgers, sobretot internacionals. De fet, el gestor aeroportuari fia el creixement a aquest factor, tot i les tensions que s'han generat últimament en ciutats com Barcelona, València i Màlaga per la massificació turística i els límits del sector. "Si no invertim el que toca, [els aeroports] se saturaran", indiquen fonts d'Aena.