Aena proposa 13.000 M€ d'inversió fins al 2031 i una pujada de tarifes de 0,43 euros per passatger

BarcelonaEl consell d'administració d'Aena ha aprovat la proposta del Tercer Document de Regulació Aeroportuària (DORA III) per al període 2027-2031, que preveu una inversió total de 12.888 milions d'euros, 9.991 milions dels quals corresponen a la inversió regulada i, per tant, es recullen al DORA 2027-2031, segons ha informat la companyia a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Per a l'aeroport del Prat es preveuen 3.200 milions d'euros d'inversió, però no tota aquesta quantitat forma part del DORA III, sinó que formen part d'un pla més ampli per a aquesta infraestructura.

El pla, remès ja a la direcció general d'Aviació Civil i a la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC), busca blindar la seguretat i la capacitat dels aeroports espanyols per gestionar una previsió de 1.690 milions de passatgers en els cinc anys vinents.

A més, Aena proposa un increment mitjà anual de la tarifa de 0,43 euros per passatger, "cosa que manté les tarifes d'Aena en nivells molt competitius i permetrà que la companyia continuï sent altament eficient". Aquests 0,43 cèntims s'ajustaran en funció de la mida de l'aeroport, és a dir, seran inferiors en el cas dels aeroports mitjans i petits, perquè les tarifes dels aeroports d'Aena són diferents segons la mida.

Aquesta proposta ja ha provocat la resposta ràpida de la patronal de línies aèries (ALA), que ha mostrat el seu rebuig a apujar les tarifes perquè considera que les inversions es poden fer sense necessitat d'apujar costos. En una nota, l'Associació de Línies Aèries diu que la pujada del 3,8% anual proposada pel gestor dels aeroports al DORA III suposa gairebé un 16,2% acumulat per al quinquenni excloent-ne la inflació. A parer seu, l'augment proposat per Aena és resultat d'una subestimació del trànsit i una sobreestimació dels costos de capital i operatius. També l'Associació Internacional de Línies Aèries (IATA) considera que no cal apujar tarifes. El vicepresident regional d'IATA per a Europa, Rafael Schvartzman, ha indicat que Aena "ha manipulat el sistema regulador durant anys, guanyant milions d'euros més del que deuria a costa dels passatgers, les aerolínies i l'economia espanyola", segons recull Europea Press.

Les projeccions de trànsit d'Aena, amb un creixement anual d'un 1,3%, difereixen de les suggerides per l'informe encarregat per les companyies aèries, que se situen en un 3,6%, i de les previsions de diferents organismes estatals i internacionals. Expliquen que la subestimació del trànsit ha estat reiterada des del 2017 i que el 2025 va assolir el 17,3 % de desviació, segons les seves dades.

Segons les línies aèries, les tarifes aeroportuàries per al pròxim quinquenni es calculen amb una fórmula establerta a la regulació que té en compte quatre variables: previsions de trànsit, WACC (cost de capital), costos operatius regulats i inversions, que donaria un descens d'un 4,9% anual per a les tarifes dels cinc anys vinents, segons els seus càlculs.

Per això, des d'ALA demanen a la CNMC i a la direcció general d'Aviació Civil que tinguin en compte l'experiència dels dos darrers quinquennis per evitar que es torni a repetir la situació. Per a ALA, la "contenció" de tarifes en els DORA I i II ha propiciat un "cercle virtuós", facilitant un creixement del trànsit aeri i, amb això, del turisme i l'activitat econòmica, alhora que Aena ha obtingut beneficis rècord i ha repartit "dividends multimilionaris" a tots els seus accionistes, incloent-hi l'Estat (amb el 51% de la participació).

Més capacitat

Per a aquest quinquenni, Aena planteja un gran cicle inversor, amb l'objectiu de "dotar els aeroports de la capacitat necessària per atendre la demanda de trànsit futura, per garantir que es compleixen els requisits de seguretat i manteniment més elevats i els millors índexs de qualitat per a passatgers i aerolínies i sostenibilitat per al medi ambient, alhora que es mantenen tarifes competitives", diu el document presentat per l'empresa que presideix Maurici Lucena.

La inversió total per al quinquenni proposada per Aena és de 12.888 milions d'euros, 9.991 milions dels quals corresponen a inversió regulada i, per tant, es recullen al DORA 2027-2031. D'aquests, 1.266 milions seran invertits l'any 2027, 1.774 milions l'any 2028, 2.052 milions l'any 2029, 2.397 l'any 2030 i 2.501 l'any 2031. Amb això fa una mitjana anual d'uns 1.998

Aquest DORA III ha de ser aprovat pel consell de ministres, com a màxim el setembre d'aquest any. Així mateix, es convocaran els comitès de coordinació aeroportuària de les comunitats autònomes.

Aena assegura que el trànsit dels pròxims anys estarà marcat per una certa desacceleració, després de la forta recuperació postpandèmia i per la capacitat d'algunes de les instal·lacions. Per tot això, estima un trànsit acumulat de 1.690 milions de passatgers en el període 2027-2031, amb una evolució anual que parteix de 329 milions el 2027 i arriba a 347 milions el 2031. Per al 2026 la companyia preveu un creixement d'un 1,3% respecte al 2025, assolint aproximadament 326 milions de passatgers.

Aena explica que perquè els aeroports no suposin mai un obstacle per a la mobilitat i el progrés en els diferents cicles econòmics, durant el període 2027-2031 s'han de dur a terme aquestes importants actuacions. "Aquesta proposta és la mostra del ferm compromís d'Aena amb els passatgers i les aerolínies en un entorn d'infraestructures fortament tensionades", explica el president i conseller delegat d'Aena, Maurici Lucena.

3.200 M€ a Barcelona

Entre els projectes clau hi ha l'ampliació de les terminals 4 i 4S, juntament amb la creació d'un nou processador per a les terminals 1, 2 i 3, de l'aeroport Adolfo Suárez Madrid-Barajas, que absorbirà una part substancial del pressupost total, que ascendeix a gairebé 4.000 milions d'euros. A l'aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat es preveuen millores i actualitzacions a la terminal T2, juntament amb una reconfiguració de la terminal T1, una ampliació de la pista i la construcció d'una nova terminal T1S (amb inversions inicials durant aquest període que formen part d'un pla més ampli de fins a 3.200 milions d'euros).

A més, es preveu l'ampliació de la zona de la terminal de l'aeroport de Màlaga-Costa del Sol; l'ampliació de la terminal de l'aeroport d'Alacant-Elx Miguel Hernández; la renovació completa de la zona de la terminal de l'aeroport de Tenerife Sud; el desenvolupament de la zona de la terminal de l'aeroport de València; l'adaptació dels edificis de la terminal a les noves normatives d'Eivissa i Menorca; l'adaptació de la zona terminal i l'ampliació de la plataforma a César Manrique-Lanzarote; l'ampliació de la terminal a Bilbao; el desenvolupament de la zona terminal a Tenerife Nord-Ciudad de La Laguna, i la renovació de la zona terminal a Melilla.