Xoc d'Aena amb les aerolínies per la pujada de tarifes
El president de la companyia assegura que l'ampliació del Prat va amb cinc anys de retard per culpa de l'anterior govern d'ERC
BarcelonaEl consell d'administració d'Aena ha aprovat la proposta del tercer Document de regulació aeroportuària (DORA III) per al període 2027-2031, que preveu una inversió total de 12.888 milions d'euros, 9.991 milions dels quals corresponen a la inversió regulada i, per tant, es recullen al DORA 2027-2031, segons ha informat la companyia a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).
De fet, el Prat encara té pendent el seu futur. En aquest sentit, el president d'Aena, Maurici Lucena, ha assegurat que les inversions per modelar els aeroports dels pròxims 30 anys arriben "quan toca" a tota la xarxa d'aeroports que gestionen menys al de Barcelona. "Només faria una excepció i no és per culpa d'Aena: l'aeroport de Barcelona va cinc anys tard", ha dit. El màxim responsable d'Aena ha fet responsable de la situació "l'anterior president de la Generalitat i el seu govern d'ERC, que ho va bloquejar durant cinc anys". Lucena ha celebrat que aquesta qüestió s'hagi "desbloquejat" i ho ha agraït al Govern actual.
Durant el període 2027-2031 es tramitarà el pla director de l'ampliació i es podran començar a aplicar les mesures mediambientals que ha de supervisar la Unió Europea per l'afectació a la llacuna de la Ricarda, espai protegit Natura 2000. L'extensió de la tercera pista i la nova terminal satèl·lit són inversions que estan previstes pel pròxim pla quinquennal i no entren en la proposta que ha aprovat el gestor aeroportuari aquest dimecres. El document aprovat preveu arribar a 60,2 milions de passatgers al Prat el 2031, cinc milions per sobre del límit de capacitat tècnica.
El pla DORA III, remès ja a la direcció general d'Aviació Civil i a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), busca blindar la seguretat i la capacitat dels aeroports espanyols per gestionar una previsió de 1.690 milions de passatgers en els cinc anys vinents. A més, Aena proposa un increment mitjà anual de la tarifa de 0,43 euros per passatger, "cosa que manté les tarifes d'Aena en nivells molt competitius i permetrà que la companyia continuï sent altament eficient", segons la companyia.
Un pla tarifari que ha estat censurat per les aerolínies, fins i tot amb atacs directes de Ryanair. La patronal de línies aèries (ALA) ha mostrat el seu rebuig perquè considera que les inversions es poden fer sense necessitat d'apujar costos. A parer d'ALA, l'augment proposat per Aena és resultat d'una subestimació del trànsit i una sobreestimació dels costos de capital i operatius. També l'Associació Internacional del Transport Aeri (IATA) considera que no cal apujar tarifes. El vicepresident regional de la IATA per a Europa, Rafael Schvartzman, ha indicat que Aena "ha manipulat el sistema regulador durant anys i ha guanyat milions d'euros més dels que li corresponien a costa dels passatgers, les aerolínies i l'economia espanyola", segons recull Europa Press.
Les projeccions de trànsit d'Aena, amb un creixement anual d'un 1,3%, difereixen de les suggerides per l'informe encarregat per les companyies aèries, que se situen en un 3,6%. Segons les línies aèries, les tarifes aeroportuàries per al pròxim quinquenni es calculen amb una fórmula establerta a la regulació que té en compte quatre variables: previsions de trànsit, WACC (cost de capital), costos operatius regulats i inversions, cosa que es traduiria en un descens d'un 4,9% anual per a les tarifes dels cinc anys vinents, segons els seus càlculs. Per a ALA, la "contenció" de tarifes en els DORA I i II ha propiciat un "cercle virtuós" que ha facilitat un creixement del trànsit aeri, del turisme i l'activitat econòmica, alhora que Aena ha obtingut beneficis rècord i ha repartit "dividends multimilionaris" a tots els seus accionistes, incloent-hi l'Estat (amb el 51% de la participació).
Aena assegura que el trànsit dels pròxims anys estarà marcat per una certa desacceleració, després de la forta recuperació postpandèmia. Per tot això, estima un trànsit acumulat de 1.690 milions de passatgers en el període 2027-2031.
3.200 M€ a Barcelona
Entre els projectes clau hi ha l'ampliació de les terminals 4 i 4S, juntament amb la creació d'un nou processador per a les terminals 1, 2 i 3, de l'aeroport Adolfo Suárez Madrid-Barajas, que absorbirà una part substancial del pressupost total, que ascendeix a gairebé 4.000 milions d'euros. A l'aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat es preveuen millores i actualitzacions a la terminal T2, juntament amb una reconfiguració de la terminal T1, una ampliació de la pista i la construcció d'una nova terminal T1S (amb inversions inicials durant aquest període que formen part d'un pla més ampli de fins a 3.200 milions d'euros).
A més, es preveu l'ampliació de la zona de la terminal de l'aeroport de Màlaga-Costa del Sol; l'ampliació de la terminal de l'aeroport d'Alacant-Elx Miguel Hernández; la renovació completa de la zona de la terminal de l'aeroport de Tenerife Sud; el desenvolupament de la zona de la terminal de l'aeroport de València; l'adaptació dels edificis de la terminal a les noves normatives d'Eivissa i Menorca; l'adaptació de la zona terminal i l'ampliació de la plataforma a César Manrique-Lanzarote; l'ampliació de la terminal a Bilbao; el desenvolupament de la zona terminal a Tenerife Nord-Ciudad de La Laguna, i la renovació de la zona terminal a Melilla.