El centre de control d'una aerolínia, des de dins: "Una persona molt nerviosa no hi podria treballar"

ViladecansLa sala està, sobretot, plena de pantalles. En algunes hi ha mapes d'Europa marcats amb zones de colors diferents o travessats per infinits recorreguts d'avions. En d'altres hi apareixen prediccions meteorològiques que canvien a cada segon. També n'hi ha que mostren estadístiques, principalment de la puntualitat dels prop de 700 vols que hauran gestionat les 60 persones que seran en aquesta habitació quan s'acabi el dia. El centre de control d'operacions de Vueling és el cor del funcionament de l'aerolínia, el punt des del qual se supervisen en temps real totes les rutes. Aquest espai, però, és un secret fins i tot per a la resta de la plantilla de la companyia, ja que l'accés està restringit. Ubicat a la nova seu de Viladecans, està en funcionament les 24 hores del dia i els 365 dies de l'any.

"Ànims amb la tarda. Avui diuen que hi ha regulacions", avisa un company abans d'agafar l'ascensor. Anna Morata és cap del centre de control d'operacions del torn a Vueling i aquest dijous serà qui prendrà les decisions finals a la sala entre les sis del vespre i les sis del matí de l'endemà. Aquestes "regulacions" que haurà de tenir en compte són els avisos que rebrà per part d'Eurocontrol, la "DGT aèria" que gestiona el trànsit als cels europeus i que avisa les aerolínies quan han de modificar una ruta perquè l'espai aeri està massa congestionat o si s'hi fan exercicis militars, per posar dos exemples. "Si un vol està afectat per una regulació, haurem de canviar la ruta per intentar reduir cada minut de retard que ens imputen", explica.

Morata fa 12 anys que treballa al centre de control de Vueling. Ara com a cap de sala en un dels torns, però abans hi va fer d'agent d'operacions de vol (en anglès se'n diu flight dispatcher), un altre dels rols clau que es reparteixen els ocupants d'aquest habitacle. "És el nexe d'unió entre el pilot i l'aeroport. S'encarrega de preparar tota la documentació necessària per al comandant: li diu la ruta exacta, els nivells de vol, quin és el màxim pes que pot portar, quant combustible necessita, les pistes que ha de fer servir... És moltíssima informació", apunta. La majoria dels plans són recurrents, és a dir, se'n fa servir un d'estàndard per a una determinada ruta, que es pot modificar més endavant en cas que sorgeixin imprevistos. Aleshores serà l'agent de vol qui posi en marxa les alternatives per trobar una solució.

Un altre departament de la sala es dedica a controlar la legalitat de les tripulacions –és a dir, que es compleixin les normes estrictes dels descansos– i preveure qui hi haurà disponible si un pilot s'ha posat malalt o té una emergència familiar. També hi ha un equip encarregat d'informar els passatgers quan hi ha problemes amb retards o cancel·lacions. Morata també hi era l'estiu del 2016, quan el caos operatiu al Prat va portar molts maldecaps a l'aerolínia: "Va ser un any per aprendre. Ho hem aplicat i ara sempre ens estem avançant a tot. Aquest estiu ja s'estaran fent reunions per veure com es preveu l'estiu següent". En aquest temps explica que s'han incorporat millores tecnològiques a la sala ideades per la mateixa Vueling.

El dijous a la tarda al centre de control d'operacions hi ha un ambient força relaxat, però Morata assegura que no sempre és així. "Una persona molt nerviosa no podria treballar aquí. Hi ha molt d'estrès i a vegades has de saber gestionar aquesta càrrega de feina de manera sobtada. T'ha d'agradar haver de fer les coses per ara mateix, perquè a vegades no gaire més temps per pensar", reflexiona. Se li fa estrany recordar el contrast amb els dies de la pandèmia de la covid, ara fa cinc anys, quan van passar dels 700 vols diaris a operar-ne amb prou feines 8 per assegurar la connexió amb les illes.

Una sala mirall i una per a les emergències

La sala de Viladecans té un bessó –no tan llustrós però igual d'efectiu– en una altra població que no comparteix la mateixa xarxa d'internet, aigua, llum o gas, que Vueling. Si fallés el generador, tot es pot seguir controlant des d'allà. A més, la companyia també disposa d'una altra sala per a les emergències –ara parlem de crisis extremes com un accident aeri– des d'on es gestionaria la catàstrofe, amb pantalles per seguir les imatges del succés per diversos canals de televisió: "Només s'ha fet servir per als simulacres periòdics".

Morata va arribar a aquesta professió perquè sempre li havia agradat l'aviació: "Com potser passava a totes les nenes de la meva època vaig pensar «vull ser hostessa de vol», però més endavant em vaig preguntar per què no podia ser pilot". Finalment, tampoc va optar per comandar avions, però sí que es va apuntar a un títol propi –aleshores "molt desconegut"– de gestió aeronàutica que s'impartia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). "Recordo el primer Cap d'Any que vaig ser aquí. Eren tot homes. Ara ha canviat molt i crec que ja és 50-50", celebra la responsable del torn.