TREBALL

Una allau de denúncies estén la crisi laboral al sector càrnic

Treball confirma que n’hi ha una cinquantena per les males condicions, que afecten milers de persones

El problema del sector càrnic s’estén a Catalunya. Inspecció de Treball ha confirmat a l’ARA que té damunt la taula una cinquantena de denúncies interposades contra suposades falses cooperatives per les condicions laborals en què es troben els treballadors. Es tracta de cooperatives que treballen majoritàriament en escorxadors -tal com ha passat en el cas més conegut, el de Le Porc Gourmet, propietat del Grupo Jorge- que estan repartides per tot el territori català. Entre les situacions que es denuncien hi ha jornades laborals molt llargues, salaris i condicions per sota del conveni col·lectiu i, fins i tot, treballadors que només tenen la condició de cooperativistes perquè així l’empresa es pugui estalviar uns 8.000 euros per empleat en costos laborals.

“Aquestes denúncies afecten un nombre de treballadors difícil de comptabilitzar, però segur que es tracta de milers”, diu el secretari general de Treball, Josep Ginesta. Només en els escorcolls que s’han fet a l’escorxador del Grupo Jorge els sindicats calculen que hi ha més de 1.300 persones afectades, xifra que Inspecció eleva fins als 1.600 empleats només en aquest mateix cas.

Els sindicats coincideixen a remarcar que és “pràcticament impossible” saber quants treballadors hi ha afectats en total per aquesta mena d’empreses, perquè la xifra oscil·la segons la demanda de producció que fan els grups alimentaris. Aquest diari, amb tot, ha tingut accés a cinc d’aquestes cinquanta denúncies que -només aquestes cinc- ja sumen més de 2.500 treballadors afectats a Catalunya, segons els càlculs inicials dels demandants.

REPORTATGE: De fals autònom a fals cooperativista

Treball no facilita els noms ni les denúncies contra les cooperatives qüestionades, però fins ara les més assenyalades a les denúncies presentades són Clavial, Taic, Auga i Servicarne, totes amb presència a Catalunya. Els sindicats, a més, han començat a denunciar obertament “la connivència” que hi ha entre aquestes empreses i els grans grups càrnics que les proveeixen del producte que surt dels escorxadors.

El problema, que fa anys que s’arrossega, no es limita només a l’escorxador del Grupo Jorge -escorcollat dos cops en els dos últims mesos- sinó que, segons apunten tant els treballadors com l’administració, és comú a tot el sector càrnic.

El cas de Servicarne és, segurament, tan paradigmàtic com el de Le Porc Gourmet. Aquesta cooperativa denunciada públicament per CCOO ofereix els seus serveis (és a dir, la mà d’obra dels seus cooperativistes) a diversos escorxadors de Catalunya, alguns a Lleida, on Treball va fer una inspecció. Després d’aquesta inspecció, la Seguretat Social va obligar l’escorxador a convertir en empleats 180 persones perquè considerava que la seva condició de cooperativistes subcontractats era fraudulenta. Però la reacció de Vall Companys, un cop els tenia com a assalariats, va ser acomiadar aquests 180 treballadors, segons denuncia CCOO.

L’objectiu final dels sindicats, segons diverses fonts, és la “desqualificació total” d’aquestes cooperatives i la “laboralització” dels treballadors, és a dir, “que passin a formar part del grup càrnic o l’escorxador com a plantilla, en el règim general i amb els drets que això comporta”, explica Jesús Ribera, secretari de Política Industrial de CCOO d’Indústria de Catalunya. Ribera remarca que, si això passa, es produirà un efecte dòmino al sector que farà que totes les empreses hagin de canviar i regular la situació dels treballadors.

“No ens volen pagar les vacances”

Aquesta laboralització és un pas que cada vegada sembla més a prop. Segons el secretari de Treball, “la llei de cooperatives ja ha quedat superada en aquesta qüestió”. “No és que la llei de cooperatives estigui malament, el problema és que diem cooperatives a una cosa que no ho és”, subratlla Ginesta en referència a aquestes empreses.

El cas és que, paral·lelament, el degoteig de casos i denúncies -encara que no siguin formals davant Inspecció de Treball-és constant. “L’assemblea de la cooperativa va acordar que se’ns pagués un mes de vacances a tots, però ara diuen que només tindrem 15 dies i que no ens els pagaran”, assegurava divendres a aquest diari el treballador d’un escorxador del Vallès Occidental que afegeix que, tot i que la cúpula de la cooperativa la trien els socis, els encarregats dels escorxadors “els posen a dit els grups alimentaris”.

Grupo Jorge, el paradigma

Aquest divendres, el Grupo Jorge es va reunir amb representants dels treballadors i de la Generalitat després d’haver amenaçat d’anar-se’n de Catalunya perquè “se sent perseguida” i que els empleats hi responguessin amb una vaga. “Ens hem emplaçat a tornar a reunir-nos, però la sensació és positiva”, diu Ginesta. Mentrestant, les patronals del sector, Fecic i Anafric, guarden silenci. Cap ha volgut valorar la situació actual. Fonts del sector afirmen que el temor de la resta d’empreses és que si el Grupo Jorge arriba a un acord i s’avé a regularitzar els seus treballadors, això arrossegarà la resta d’empreses a fer el mateix, amb el corresponent augment dels costos laborals.

LES CLAUS

1. Què passa al sector càrnic de Catalunya?

L’auge de les anomenades falses cooperatives ha portat el sector càrnic al límit. Els treballadors denuncien des de fa anys jornades intempestives amb salaris per sota dels convenis. Tot i que el Govern va modificar la llei de cooperatives per evitar-ho, aquestes empreses han trobat, en molts casos, la manera de seguir treballant per menys salari i condicions que al règim general.

2. Quantes denúncies s’acumulen ja a Inspecció de Treball?

Inspecció de Treball ha confirmat a l’ARA que té una cinquantena de denúncies damunt la taula contra aquesta mena de cooperatives arreu de Catalunya. Tant l’administració com els representats dels treballadors asseguren que és molt complicat saber quants treballadors afecta, però les dues parts coincideixen que es tracta de “milers”.

3. Què hi diuen les patronals del sector?

De moment mantenen el silenci i eviten fer declaracions. Fonts del sector apunten que les empreses temen el fet que hagin d’acabar assumint com a propis aquests treballadors.

Més continguts de