Un any de la guerra aranzelària de Trump: menys exportacions i pocs avals sol·licitats

MadridEl 2 d'abril del 2025 Donald Trump anunciava des del Jardí de les Roses de la Casa Blanca una llista d'aranzels "recíprocs" per a diferents països d'arreu del món i obria la porta de bat a bat a una guerra comercial sense precedents. El caos i la incertesa s'apoderaven de les relacions comercials per uns aranzels que oscil·laven entre el 10% i el 50%, i que en el cas de la Unió Europea se situaven en el 20%. Durant dotze mesos, el xoc comercial ha travessat diferents fases, l'última marcada per la decisió del Tribunal Suprem dels Estats Units de declarar il·legal gran part d'aquella decisió. Això sí, ha deixat empremta en les relacions comercials, com a mínim amb Espanya, sobretot pel que fa a les exportacions.

"L'impacte és evident", lamentava aquest dimecres el flamant vicepresident primer i ministre d'Economia, Carlos Cuerpo. "L'evolució [de les exportacions amb els Estats Units] era pràcticament estable o creixent, però es trenca arran de la introducció d'aquests aranzels l'any 2025", afegia el ministre durant una compareixença a la comissió d'economia del Congrés, la primera des que és vicepresident primer. Cuerpo compareixia davant dels diputats per explicar, precisament, en quin punt es troba el vincle comercial entre Espanya i els Estats Units després d'aquell xoc. És a dir, per fer balanç d'aquest últim any. Però també per retre comptes dels recursos mobilitzats pel govern de Pedro Sánchez per ajudar les empreses i els sectors més afectats, que es van arribar a xifrar en més de 14.000 milions d'euros. De moment, Cuerpo ha dit que s'han mobilitzat 5.500 milions.

Exportacions, importacions i inversió

D'entrada, cal tenir en compte que la relació comercial entre els Estats Units i l'Estat, així com amb Catalunya, té dues potes: la de les exportacions i les importacions de béns i serveis, i la de les inversions, amb molta més rellevància. Cuerpo les va detallar totes dues.

Les exportacions de béns han caigut de forma generalitzada. Això sí, l'impacte ha estat heterogeni, amb alguns sectors més afectats que d'altres. Per exemple, les exportacions de medicaments, material elèctric i màquines o aparells mecànics, que són els productes que més s'exporten en termes de volum, van contribuir positivament al conjunt de les vendes als Estats Units. En canvi, l'oli i l'oli d'oliva amb particular van patir amb escreix. També és cert que Cuerpo va voler diferenciar les exportacions d'aquest producte en funció de si es mira el volum o el preu tenint en compte que el 2024 la venda d'oli als Estats Units va ser històrica en termes nominals (preus) perquè el cost estava disparat per la poca producció fruit de la sequera. Quan el preu es normalitza, les exportacions en termes nominals cauen en picat. En canvi, en termes de volum, les vendes es van mantenir constants.

Les importacions es van mantenir a l'alça, i van deixar un dèficit comercial que s'explica, sobretot, pels recursos energètics que l'Estat compra als Estats Units: gas natural liquat, principalment, però també petroli.

Pel que fa a la inversió, els Estats Units encara són el principal destí de la inversió espanyola i, alhora, és el principal inversor estranger a l'Estat. 

5.500 milions per a empreses

Amb l'aprovació dels nous aranzels per part de l'administració de Trump, el govern espanyol va aprovar un pla de xoc per ajudar les activitats més exposades al mercat nord-americà. Aquest dimecres, Cuerpo va detallar que l'executiu central ja ha mobilitzat 5.550 milions d'euros per afrontar el xoc i que han anat a parar a empreses. La xifra, però, està lluny dels més de 14.000 milions que Pedro Sánchez va prometre que mobilitzaria –d'aquests diners, cal tenir en compte que 7.400 milions d'euros eren de nou finançament, mentre que 6.700 milions formaven part de partides ja existents.

Entre les ajudes destacaven, per exemple, els acords establerts entre l'ICO i la banca per posar en marxa línies d'avals perquè les empreses més afectades tinguessin accés ràpid a finançament. Per això es van preveure 5.000 milions d'euros, però de moment les empreses afectades només han demanat avals per valor de 173 milions.

Finalment, Cuerpo va apel·lar les empreses a diversificar els seus negocis i obrir-se camí en altres mercats. "Tots som conscients que en el context actual és important diversificar [...], reduir la dependència i reforçar les relacions comercials amb socis fiables i en un marc de regles predictible".