Condemnen quatre exdirectius de Volkswagen a Alemanya pel Dieselgate
L'escàndol, que va esclatar fa una dècada, ha costat més de 33.000 milions al fabricant d'automòbils
Quatre exdirectius de Volkswagen han estat condemnats aquest dilluns per un tribunal alemany pel seu paper en l'escàndol de l'encobriment de les emissions reals dels motors dièsel, el conegut com a cas Dieselgate, que va entelar la imatge del fabricant d'automòbils i li va costar milers de milions d'euros.
Després de quatre anys de judici, el Tribunal Regional de Braunschweig ha condemnat l'exdirectiu Heinz-Jakob Neusser a un any i tres mesos de presó pel seu paper en l'escàndol desencadenat arran de la descoberta que els vehicles anaven equipats amb un programari per esquivar les normes d'emissions. Un altre directiu, Jens H., haurà de complir 4 anys i mig de presó per haver manipulat el programari de més de 2 milions de vehicles per dissimular les emissions reals. L'exdirectiu Hanno J. ha estat condemnat a 2 anys i 7 mesos i Thorsten D. a 1 any i 10 mesos. Tots quatre havien negat les acusacions.
Gairebé una dècada després que esclatés l'escàndol del Dieselgate, el tribunal ha dictat les primeres sentències en la recerca penal que apunta a alts càrrecs de la marca principal de Volkswagen. Van ser acusats el 2019 de tenir vehicles equipats amb un softwarede manipulació d'emissions en un cas que afectava inicialment nou milions de cotxes venuts a Europa i els Estats Units. Durant el judici, el tribunal va reduir la xifra a menys de quatre milions de vehicles.
El nucli de les acusacions se centrava en el fet que els cotxes anaven equipats amb els anomenats dispositius de desactivació, que donaven lloc a dos tipus d'emissions, depenent de si els vehicles es provaven al laboratori o s'utilitzaven al carrer. Així doncs, al carrer, en un escenari de "conducció real", les emissions d'òxid de nitrogen tòxic eren molt més altes que durant les proves, segons el dictamen.
Costos milionaris
El Dieselgateva aixecar la indignació mundial i va comportar la sortida de l'empresa de l'anterior conseller delegat de Volkswagen, Martin Winterkorn, el setembre del 2015, pocs dies després que les autoritats nord-americanes revelessin l'existència del programari fraudulent. La mateixa Volkswagen havia resolt la recerca penal el 2018 pagant 1.000 milions d'euros (uns 1.100 milions de dòlars) als fiscals alemanys.
L'escàndol ha costat fins ara al fabricant d'automòbils més de 33.000 milions d'euros, incloses les fortes sancions que formaven part d'un acord amb les autoritats dels EUA. L'empresa continua enfrontant-se a litigis civils al seu país d'origen, inclosa una demanda col·lectiva d'inversors per valor de 9.000 milions d'euros. Desenes d'acusacions contra altres empleats es van retirar o se'ls va permetre arribar a un acord i alguns van testificar més tard en el judici, la qual cosa va suscitar les crítiques dels acusats actuals, que diuen haver estat assenyalats i convertits en bocs expiatoris.