Griffiths: el millor llegat i la pitjor herència
El ja expresident de Seat i Cupra ha tancat el millor any d'una companyia que afronta ara la seva transformació
Barcelona"Com he dit sempre, aquesta companyia és el destí final de la meva carrera. No se sap mai com pot anar quan ets a dalt de tot d'una empresa, però per a mi és la feina dels meus somnis, no vull estar enlloc més. No tinc altres plans". Són paraules que Wayne Griffiths va pronunciar el 13 de març a la planta de Martorell, quan va presentar els resultats de Seat del 2024. Dues setmanes després, el 31 de març, en un breu comunicat, l'empresa anunciava que Griffiths deixava de ser president de Seat i Cupra per decisió pròpia, amb efectes immediats, per emprendre nous reptes.
Amb un post en anglès a LinkedIn titulat Amigos para siempre / Friends forever explicava que deixa el grup Volkswagen després de 37 anys, amb un reconeixement als companys i amics, i per evitar possibles rumors, deixava clar que marxava "feliç i en millor forma que mai". Fidel al seu estil, una cita de David Bowie: "No sé on aniré des d'aquí, però prometo que no serà avorrit". I un hashtag: el millor està per arribar. No és el primer cop que Griffiths deixa un càrrec de sobte. Va fer el mateix amb la presidència de la patronal Anfac. Fart que el govern espanyol no fes una aposta forta pel cotxe elèctric, va deixar d'un dia per l'altra la presidència de l'organització.
Griffiths, que abans de ser president de Seat i Cupra va ser vicepresident de màrqueting i vendes –de fet, ha viscut sempre al voltant d'aquest món, ja que el seu pare tenia un concessionari– i també es va saber guanyar la plantilla de la companyia. Al marge de la paga de resultats excepcional dels últims dos anys, de 1.800 euros per a cada empleat, va signar el 20è conveni col·lectiu el 2022, que assegurava la continuïtat de tots els centres de treball –Martorell, Barcelona i el Prat de Llobregat.
El balanç del pas de Griffiths per Seat deixa una doble lectura: ha portat la companyia als seus màxims històrics de producció, de vendes, de guanys operatius i de gamma de models. Però, un cop arribat al cim, deixa pendents els reptes més grans que ha tingut mai l'empresa: sobreviure a la transició cap al cotxe elèctric. Griffiths marxa just quan Seat –juntament amb la seva matriu Volkswagen– està fent la inversió industrial més gran que s'ha produït a Espanya: 10.000 milions d'euros, que inclouen la planta de bateries de Sagunt i la transformació de les plantes de Martorell (Seat) i Landaben (Navarra) per fabricar cotxes elèctrics.
L'electrificació és el gran repte de futur de la companyia. "Seat va posar Espanya sobre rodes, i ara la posarà sobre rodes elèctriques", no s'ha cansat de repetir Griffiths. Però l'aposta pel vehicle elèctric li ha passat factura. Fonts del sector apunten als aranzels al model Tavascan com un dels factors clau en la sortida de Wayne Griffiths de la companyia. El Cupra Tavascan és un SUV elèctric que es fabrica en una planta del grup Volkswagen a la Xina, un cotxe que, per la guerra comercial, està gravat amb un 20%. De moment, Seat no ha aconseguit que Brussel·les en retiri –o almenys en rebaixi– les taxes. Si l'aranzel es repercuteix en el preu de venda, el cotxe, que ronda els 50.000 euros, s'encareix massa perquè triomfi al mercat. Si l'empresa assumeix el cost dels aranzels, acabarà perdent diners per cada cotxe venut.
El difícil procés d'electrificació
Això, a més, té una segona derivada. Si s'alenteixen les vendes del Tavascan, les emissions mitjanes dels cotxes produïts per l'empresa pujarien i, per tant, s'exposarien a grans multes de la Unió Europea. Griffiths va alertar reiteradament que això posava en perill la marca Cupra i fins i tot el futur de l'empresa, i va quantificar el cost laboral al qual es podria arribar: la supressió de 1.500 llocs de feina.
L'empresa té per davant un gran repte (s'està adaptant la planta de Martorell per produir, per primer cop, cotxes elèctrics: el Cupra Raval i el Volkswagen ID.2) i potser per això els sindicats no han entrat a valorar la marxa de Griffiths. Per contra, han demanat a la matriu Volkswagen que resolgui amb urgència la successió. Ara exerceix com a primer executiu el vicepresident de producció i logística, Markus Haupt. El president del comitè d'empresa de Seat, Matías Carnero, que és membre del comitè de supervisió de Volkswagen, va reconèixer l'aportació de Griffiths: “Ha fet possible l'electrificació de Seat i l'assoliment d'un rècord de vendes”. Però va deixar clar que al successor de Griffiths, que s’haurà de validar al comitè de supervisió, li demanaran que “garanteixi les inversions” previstes i que no hi hagi "cap retrocés" en l’electrificació. CCOO, per la seva banda, demana a Volkswagen que "en el menor temps possible, converteixi en definitiu el nomenament de Markus Haupt com a president de Seat SA".