El Banc d'Espanya anticipa que les mesures per la guerra esmorteiran l'impacte sobre el PIB i els preus
L'ens supervisor situa en un 2,3% el creixement econòmic d'aquest 2026, i eleva la inflació al 3%
MadridEl conflicte a l'Orient Mitjà no ha passat per alt en l'actualització de les previsions macroeconòmiques del Banc d'Espanya malgrat el poc marge de temps entre l'esclat de la guerra i l'elaboració d'un nou informe. L'ens supervisor reconeix que l'atac dels Estats Units i Israel a l'Iran i les ramificacions a la zona tindran un impacte en el creixement de l'economia espanyola, però sobretot en l'evolució dels preus. Ara bé, estima que el paquet de mesures fiscals del govern espanyol que aquest dijous va convalidar el Congrés ajudarà a "esmorteir" el xoc econòmic.
En termes generals, preveu que el producte interior brut (PIB, l’indicador que serveix per mesurar la mida d’una economia) creixi un 2,3% el 2026, tal com es desprèn a l'informe publicat aquest dijous. Pot semblar contradictori perquè suposa una millora respecte de les previsions del mes de desembre, quan el Banc d'Espanya preveia que l'economia espanyola creixeria un 2,2% el 2026. Ara bé, abans de la guerra l'ens supervisor apuntava a un creixement d'un 2,4% aquest exercici, és a dir, molt més favorable. Aquesta bona marxa de l'economia s'explica pel pols dels últims mesos del 2025 (al quart trimestre l'economia va rebotar un 0,8%) i l'arrencada del 2026. Però l'impacte del conflicte era de 0,4 dècimes sobre aquesta previsió, de manera que el creixement econòmic s'hauria situat en el 2% si no s'haguessin desplegat les mesures anunciades, segons ha explicat el Banc d'Espanya.
Respecte a la inflació, l'evolució és més desfavorable. En aquest sentit, el dinamisme econòmic pel consum privat de les famílies i el sector serveis ja impulsava a l'alça els preus fins i tot abans de la guerra, i el Banc d'Espanya preveia que la inflació mitjana se situés entorn del 2,7% aquest 2026 (al desembre la situava en el 2,1%). La guerra encara alimenta més aquesta tendència per la translació dels preus del gas i el petroli sobre l'electricitat, i els aliments, que també s'encariran pels efectes del conflicte sobre els fertilitzants, així com pels anomenats efectes de segona ronda: per exemple, un increment dels costos a les empreses. Tot plegat suposava incrementar en 0,8 dècimes la previsió d'inflació. Amb el decret de mesures el Banc d'Espanya deixa la previsió de la taxa d'inflació mitjana el 2026 en un 3%, gairebé un punt per sobre en comparació amb tres mesos enrere.
Sobre el paquet de mesures fiscals, que inclou ajudes directes i subvencions, el Banc d'Espanya ha destacat que està "ben acotat", en paraules del director general d'Economia de l'organisme, José David López. Tanmateix, López també ha reconegut que haurien preferit que estigués encara més "focalitzat". "Pateix d'un dèficit redistributiu", ha indicat el director de l'àrea econòmica en una trobada informativa.
Diferents escenaris
De la mateixa manera que el Banc Central Europeu (BCE), el Banc d'Espanya treballa amb diferents escenaris en funció de l'evolució del conflicte a l'Orient Mitjà. En un escenari central, els riscos sobre les previsions publicades aquests dijous s'orienten a la baixa pel que fa a l'activitat econòmica, és a dir, que el creixement podria desaccelerar. Mentre que en el cas dels preus, els riscos vinculats a la guerra pressionen a l'alça la previsió. Per tant, la inflació mitjana el 2026 podria ser superior.
"Una intensitat més elevada del conflicte bèl·lic i la seva prolongació durant diversos mesos —possibilitat que, a la llum dels esdeveniments més recents, sembla guanyar més pes— mantindria elevades les cotitzacions de les matèries primeres energètiques i augmentaria la probabilitat que es materialitzin efectes de segona ronda sobre els salaris i els preus al llarg de la cadena de producció. Tot plegat podria traduir-se en un menor dinamisme de l'activitat econòmica i en taxes d'inflació més elevades de les actualment projectades en l'escenari central", conclou el Banc d'Espanya.