El Banc d'Espanya avisa que si la guerra s'enquista la inflació es pot disparar
L'ens eleva al 2,3% el creixement d'aquest 2026 per les mesures del govern
MadridEl conflicte a l'Orient Mitjà no ha passat per alt en l'actualització de les previsions macroeconòmiques del Banc d'Espanya malgrat el poc marge de temps entre l'esclat de la guerra i l'elaboració d'un nou informe. L'ens supervisor reconeix que l'atac dels Estats Units i Israel a l'Iran i les ramificacions a la zona tindran un impacte en el creixement de l'economia espanyola, però sobretot en l'evolució dels preus. De fet, si el conflicte s'enquista la taxa d'inflació mitjana per a aquest 2026 es podria disparar fins al 5,9% per les disrupcions al mercat energètic global. Ara bé, l'organisme que presideix l'exministre socialista José Luis Escrivá estima que el paquet de mesures fiscals del govern espanyol que aquest dijous va convalidar el Congrés ajudarà a "esmorteir" el xoc econòmic d'una guerra que per ara no sembla tenir aturador.
En termes generals, el Banc d'Espanya (BdE) preveu que el producte interior brut (PIB, l’indicador que serveix per mesurar la mida d’una economia) creixi un 2,3% el 2026, tal com es desprèn a l'informe publicat aquest divendres. Pot semblar contradictori, perquè suposa una lleugera millora respecte de les previsions del mes de desembre, és a dir, les previsions d'abans de la guerra, quan l'ens preveia que l'economia espanyola creixeria un 2,2% el 2026.
Ara bé, abans del conflicte el Banc d'Espanya estimava un creixement d'un 2,4% aquest exercici, és a dir, molt més favorable. Una bona marxa de l'economia que s'explica pel pols del consum privat dels últims mesos del 2025 (al quart trimestre l'economia va rebotar un 0,8%) i l'inici del 2026. L'esclat de la guerra hauria suposat un impacte de 0,4 dècimes sobre aquesta previsió, de manera que el creixement econòmic s'hauria situat en el 2% si no s'haguessin desplegat les mesures anunciades, segons ha explicat el Banc d'Espanya. Amb tot, de la mateixa manera que amb els preus, si el conflicte s'allarga en els mesos l'economia espanyola podria créixer tan sols un 1,9% aquest any, segons l'escenari més advers dibuixat per l'organisme.
El mateix passa amb la inflació, tot i que en aquest cas l'evolució és més desfavorable. En aquest sentit, el dinamisme econòmic de finals del 2025 ja impulsava a l'alça els preus fins i tot abans de la guerra, i el Banc d'Espanya preveia que la inflació mitjana se situés entorn del 2,7% aquest 2026 (al desembre la situava en el 2,1%). La guerra encara alimenta més aquesta tendència per la translació dels preus del gas i el petroli sobre l'electricitat; també per la pressió dels aliments, que s'encariran pels efectes del conflicte sobre els fertilitzants, així com pels anomenats efectes de segona ronda: per exemple, un increment dels costos a les empreses. Amb el decret de mesures, el Banc d'Espanya deixa la previsió de la taxa d'inflació mitjana el 2026 en un 3%, gairebé un punt per sobre en comparació amb tres mesos enrere.
Sobre el paquet de mesures fiscals, que inclou ajudes directes i subvencions, el Banc d'Espanya ha destacat que està "ben acotat", en paraules del director general d'Economia de l'organisme, José David López. Tanmateix, López també ha reconegut que haurien preferit que estigués encara més "focalitzat". "Mesures selectives permetrien assolir un grau de protecció similar, així com reduir distorsions sobre els senyals de preus relatius", suggereix l'organisme. "Pateix d'un dèficit redistributiu", ha indicat el director de l'àrea econòmica en una trobada informativa.
Diferents escenaris
De la mateixa manera que el Banc Central Europeu, el Banc d'Espanya treballa amb diferents escenaris en funció de l'evolució del conflicte a l'Orient Mitjà. En un escenari central, els riscos sobre les previsions publicades aquest dijous s'orienten a la baixa pel que fa a l'activitat econòmica, és a dir, que el creixement es podria desaccelerar. En el cas dels preus, els riscos vinculats a la guerra pressionen a l'alça la previsió.
"Una intensitat més elevada del conflicte bèl·lic i la seva prolongació durant diversos mesos, una possibilitat que a la llum dels esdeveniments més recents sembla guanyar més pes, mantindria elevades les cotitzacions de les matèries primeres energètiques i augmentaria la probabilitat que es materialitzin efectes de segona ronda sobre els salaris i els preus al llarg de la cadena de producció. Tot plegat podria traduir-se en una disminució del dinamisme de l'activitat econòmica i en taxes d'inflació més elevades de les actualment projectades en l'escenari central", conclou el Banc d'Espanya.