La banca cooperativa, més forta després de la crisi però encara lluny d'Europa
El volum de negoci de Caixa Enginyers va créixer un 148% entre el 2007 i el 2023, mentre que el sector va disminuir un 12%
BarcelonaMentre els grans bancs havien de ser rescatats amb més de 66.000 milions d'euros, la banca cooperativa a Espanya no només va aguantar el tipus amb la crisi econòmica, sinó que els va anar millor sense rebre res. És a dir, aquestes entitats no van tancar oficines ni acomiadar treballadors de forma massiva i, a més, van guanyar molt més negoci en comparació amb la resta del sector.
Així ho constata un estudi elaborat per la Càtedra d'Economia Social del TecnoCampus. En el cas de Caixa Enginyers, els crèdits van créixer un 70% entre el 2008 i el 2023, mentre que el sector veia com disminuïen un 24% durant el mateix període. Pel que fa als dipòsits, la banca cooperativa va veure com es van disparar un 149%, en comparació amb l’augment de l’1% de la resta del sector.
Malgrat les bones xifres que ha registrat en les últimes dècades, la banca cooperativa encara està lluny d’assolir els nivells que té en altres països. La quota de mercat a Europa se situa en el 22% en dipòsits i el 23% en crèdits. Tanmateix, a Espanya la xifra disminueix fins al 10% per als dipòsits i el 9,5% en els crèdits, amb 3,5 milions d'usuaris. Unes proporcions equiparables a Catalunya. Són dels nivells més baixos entre els països europeus, només són una mica pitjors a Itàlia —10% en dipòsits i 8% en crèdits—, on tan sols hi ha 1,4 milions de clients.
Res a veure amb altres estats del continent. El líder indiscutible és França, on la quota de mercat s'enfila fins al 63% per als dipòsits i el 64% per als crèdits, i la banca cooperativa dona servei a 29,7 milions d'usuaris. En segona i tercera posició, es troben Àustria i Finlàndia. Per al director de la Càtedra d'Economia Social, Eloi Serrano, les diferències entre països es deuen a qüestions culturals, amb un ciutadà francès més recelós de la banca tradicional o la preferència a Finlàndia i Àustria per una atenció més pròxima.
"En els països on hi ha més cooperatives de crèdit, hi ha menys inestabilitat financera. Aquest model bancari és una font d'estabilitat", remarca Serrano. Això explica que hagin anat sumant més clients des de l'esclat de la bombolla immobiliària i la posterior crisi econòmica, i que hagin passat dels dos milions d'usuaris l'any 2007 a Espanya fins als gairebé 3,5 milions actuals. Altres exemples de banca cooperativa a l'Estat són Cajamar o Laboral Kutxa.
El cas de Caixa Enginyers
Arran de la crisi, Caixa Enginyers ha vist com el nombre de clients es duplicava. Fa gairebé 20 anys, es trobava per sota dels 100.000 i ara ha superat el llindar dels 200.000. A banda, el volum de negoci ha crescut un 148% durant aquest període, en comparació amb la caiguda del 12% que va viure el sector, segons l'informe elaborat pel TecnoCampus. L'any 2024 els beneficis de l'entitat van ser de rècord un any més, amb 24 milions d'euros.
Per fer créixer la quota de mercat de la banca cooperativa, la directora de l'àrea de Negoci de Caixa Enginyers, Anna Salvatella, defensa que cal explicar-se més, especialment entre els joves que estan buscant altres models bancaris i acaben preferint els neobancs. "L'economia social ha de fer un pas i posar-se sexi per aproximar-se a altres col·lectius", afegeix Maria Teixidor, directora general del Grup Clade, grup d'empreses en el qual s'integra Caixa Enginyers.
