Per què el BBVA es dispara a la borsa i el Sabadell s'hi ensorra?

Madrid / BarcelonaEl resultat de l'opa hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell no ha passat desapercebut per al mercat. La borsa espanyola ha reaccionat amb força davant el fracàs de l'operació: els títols del BBVA s'han disparat, i els del Sabadell han caigut, cosa que els analistes ja anticipaven en un escenari en què l'opa no prosperés (ha obtingut un suport del 25,47% del capital social del Sabadell, per sota del mínim necessari, situat en el 30%).

D'una banda, els inversors veuen amb bons ulls que el camí del BBVA a partir d'ara continuï sense anar de bracet del banc vallesà. Els títols del banc que presideix Carlos Torres s'han arribat a disparar fins a un 10% just a l'obertura del mercat i han tancat la jornada amb un augment del 5,98%, fins a situar-se en els 16,66 euros. Per contra, les accions del Sabadell han caigut amb força –més d'un 6,5% amb l'obertura del mercat i un 6,78% al tancament– i han recuperat uns nivells pròxims als d'abans de l'opa, als 3,01 euros.

Ara bé, què explica que el BBVA, en principi el banc perdedor de l'operació, creixi tant i, en canvi, el Sabadell es desplomi malgrat ser l'entitat guanyadora?

Un resultat relativament inesperat

L'opa podia tenir tres desenllaços. El primer, el menys esperable segons els analistes, era que el BBVA obtingués un suport de més del 50% de l'accionariat del Sabadell i prengués el control del banc. El segon, que és el que s'ha acabat produint, era que l'opa decaigués perquè el banc d'origen biscaí no obtingués el mínim del 30% del capital de l'entitat vallesana que marca la regulació perquè l'operació continués endavant. I el tercer era que entre un 30% i un 50% de les accions del Sabadell acceptessin l'oferta del BBVA i, segons la normativa, aquest últim hagués de millorar l'oferta amb un pagament en efectiu.

Aquesta darrera opció era la més plausible a ulls dels mercats, la qual cosa va fer que molts fons i petits inversors compressin títols del Sabadell –o que els que ja en tenien optessin per no acceptar encara l'oferta del BBVA– esperant que en podrien rebre més diners amb la segona oferta. Finalment, però, aquests inversors s'han trobat que l'opa ha decaigut perquè no s'ha arribat al 30% requerit. "Qui es va quedar al Sabadell esperant una millora [de l'oferta], ara no la tindrà i, per tant, vendrà" una part o totes les accions del Sabadell que li sobren, explica Xavier Brun, codirector acadèmic del màster en finances i banca de la UPF Barcelona School of Management i responsable de valors a la gestora de fons Trea AM. Això explica la caiguda de l'entitat vallesana.

I el BBVA, per què puja tant? En aquest cas, hi ha dos factors. El primer és que el banc ha perdut l'anomenada prima política de l'opa. Aquesta prima era el sobrecost que havia de pagar l'entitat d'origen basc per prendre el control del Sabadell. En qualsevol opa –i encara més si és hostil–, l'empresa compradora ha de convèncer els propietaris de l'empresa que vol adquirir oferint-los un preu superior al que valen les accions sobre el paper. El fet que l'operació no prosperi fa que, en cert sentit, el BBVA recuperi ara aquests diners addicionals que hauria hagut de pagar per obtenir el control del seu competidor català.

El segon factor –assenyala Brun– és l'anunci de canvis en "la remuneració de l'accionista": recentment la direcció del BBVA ha anunciat una recompra d'accions pròpies per valor de 1.000 milions d'euros i el pagament d'un dividend rècord de 0,32 euros per títol. Això fa molt més atractives les accions del BBVA en comparació amb un dia abans, quan havia de dedicar els diners a adquirir el Sabadell, ja que la rendibilitat per acció augmenta considerablement. En primer lloc, perquè pagarà més dividends dels previstos si l'opa hagués prosperat i, en segon lloc, perquè el fet que el mateix banc es recompri les seves pròpies accions fa que n'hi hagi menys al mercat i, per tant, que el valor de cada títol augmenti: directament perquè el banc val el mateix, però amb un valor que es reparteix entre menys accions; i també perquè, en un futur, a cada acció li tocarà un pessic més gran dels beneficis.

La borsa, doncs, "està premiant més el curt termini" en la seva valoració del BBVA, afegeix Brun.

Més d'un any aparellats

Cal tenir en compte que durant aquests 17 mesos la cotització del BBVA i la del Sabadell han evolucionat de forma paral·lela i s'han anat ajustant a les expectatives del mercat sobre com podia acabar l'operació. En aquest sentit, els analistes també apuntaven que en una caiguda podien entrar en joc els anomenats fons oportunistes, que només inverteixen per obtenir un benefici i que amb el fracàs de l'opa han tornat a vendre les accions. Tot i la caiguda, però, el mercat veu en el Sabadell un futur atractiu, sobretot després d'haver presentat un nou pla estratègic en què la remuneració promesa als accionistes és elevada.

"Atribueixo [la pujada de l'acció a la borsa] al fet que s'acaba amb la incertesa", ha indicat el president del BBVA, Carlos Torres, en roda de premsa aquest divendres al matí. El mercat feia dies que especulava amb els escenaris que es podien obrir un cop es donessin a conèixer els resultats, i entre aquests hi havia el d'una segona opa (en cas que només entre un 30% i un 50% del capital social hagués acudit a l'opa), cosa que hauria allargat el calendari del procés fins al 2026.

Més enllà del BBVA, la resta de grans entitats bancàries espanyoles també han arrencat la jornada registrant números vermells. Així, per exemple, CaixaBank i el Santander han començat el dia amb caigudes de més d'un 4% a la borsa espanyola. A banda del resultat de l'opa, la incertesa de les últimes hores a la banca comercial nord-americana està esquitxant negativament les borses de tot Europa. L'epicentre dels problemes són les entitats Zions Bancorp i Alliance Bancorp, que han revelat problemes amb la concessió de crèdits.