BBVA i Sabadell després de l'opa fallida: com encaren el 2026?

BarcelonaEl 16 d'octubre de l'any passat es posava punt final a l'episodi bancari que havia ocupat els titulars econòmics durant gairebé un any i mig: l'opa hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell fracassava amb només un 25% d'acceptació per part dels accionistes del segon, quantitat insuficient per tirar endavant o per fer una segona opa. Catalunya va aplaudir obertament el desenllaç, el Sabadell ho va celebrar amb una festa multitudinària al Palau Sant Jordi i el BBVA, amb Carlos Torres al capdavant, va acceptar la derrota amb un missatge d'acceptació. Uns mesos després i amb un nou any al davant, com encaren el 2026 els dos bancs després de l'opa?

D'una banda, el president del BBVA, Carlos Torres, assegurava la setmana passada a través d'una entrevista publicada a la web corporativa del banc, que el BBVA preveu generar 49.000 milions d'euros de capital de "màxima qualitat" entre 2025 i 2028, destinats a finançar el creixement orgànic i la remuneració a l'accionista. Torres feia balanç del 2025, que defineix com un any "magnífic" que col·loca a l'entitat en el seu "millor moment", i explicava que, dels 49.000 milions d'euros de capital que preveu generar, es destinaran 13.000 milions a finançar el creixement orgànic en els seus principals mercats i 36.000 milions a la remuneració a l'accionista. "Tenim el ferm compromís de retornar als nostres accionistes, de manera disciplinada, tot el capital excedentari per sobre del 12%", afirmava Torres. Alhora, va destacar que la capitalització borsària ha aconseguit "un rècord històric de 115.000 milions d'euros".

D'altra banda, el Sabadell també és optimista de cara el futur. Des del banc català asseguren que la projecció a futur de Sabadell "està marcada pel creixement, amb un focus clar en la rendibilitat i en la generació de capital que es reflecteixi en una retribució molt atractiva per als accionistes". Alhora, asseguren que orientaran l'acció al creixement "de forma prudent i preservant el perfil de risc", i es farà dins d'Espanya, "una economia madura que té una de les perspectives de desenvolupament econòmic més positives a nivell europeu". Pel que fa als dividends banc té prevista una remuneració en els pròxims mesos que ascendeix al voltant de 3.600 milions d'euros. En aquesta xifra estan inclosos 350 milions d'euros corresponents al segon dividend a compte que es va abonar el 29 de desembre passat, una retribució addicional de prop de 750 milions d'euros amb càrrec a l'exercici 2025, i el dividend extraordinari en efectiu de 2.500 milions per la venda de TSB, que està previst que s'aboni en el segon trimestre del 2026.

Què hi diu, la borsa?

Des que va acabar l'opa a mitjans d'octubre del 2025, l'acció del BBVA s'ha revalorat un 34%, i ha passat dels 15,7 euros que valia aleshores fins als actuals 21. D'altra banda, el Sabadell, que va experimentar un creixement exponencial de l'acció durant el procés d'opa –es va revalorar un 90% durant els disset mesos que va durar, davant el 49% del BBVA–, va caure considerablement després del resultat de l'opa, i des d'aleshores s'ha estancat en els 3,2 euros per acció, però segons apunten des del banc que presideix Josep Oliu, "l'acció es va recuperar en tan sols deu sessions de l'efecte del resultat de l'opa hostil".

Segons els analistes, cal tenir en compte no només la cotització sinó també la rendibilitat per dividend. El director general de GVC Gaesco, Jaume Puig, recorda que "el dia que va acabar l'opa, el BBVA va anunciar també una recompra d'accions i un augment de dividends, motiu que explica també l'impuls en les accions del banc basc des d'aleshores", apunta. "Els dos bancs estan ara en una fase de tornar-se a estabilitzar i, a més, de complir amb els compromisos que van prometre durant l'opa", com ara el repartiment de dividends o el compliment dels seus plans estratègics. "El que pot perjudicar la banca ara mateix és que pugi la morositat, però ara mateix la ràtio de morositat es troba a mínims en el cas dels dos bancs, per tant, podem afirmar que tots dos estan en situació favorable", apunta Puig.

Ara bé, segons l'economista, "el BBVA continua tenint un problema, que és la seva dependència excessiva de mercats emergents, motiu pel qual va fer l'opa, per tant, si compres BBVA estàs comprant més incertesa". D'altra banda, Puig apunta que "estratègicament encara té sentit comprar accions del Sabadell, perquè s'estima que la seva acció té recorregut fins al voltant dels 4 euros per títol", assegura. "La rendibilitat de dividend que està donant el Sabadell als seus accionistes avui és molt més gran que la que està donant el BBVA", sentencia.

Per separat i eufòrics

El BBVA i el Sabadell operaran per separat, almenys en el futur pròxim. Ara els reptes són diferents per un i altre. "El Sabadell s'està centrant a créixer orgànicament, a Espanya encara té molt per abastir", apunta a l'ARA el president de l'Associació d'Accionistes Minoritaris de Banc Sabadell, Jordi Casas. "L'opa ha generat una eufòria important en el personal del banc, i reputacionalment és un senyal de confiança dels accionistes cap al banc", diu Casas.

L'eufòria també es viu al BBVA. En declaracions a l'ARA, Xavier Queralt, exdirector territorial del BBVA a Catalunya fins al 2015, i abans conseller delegat d'UNNIM i de Catalunya Caixa –i que remarca la seva desvinculació del banc bilbaí des de fa una dècada–, assegura que "al BBVA, la no-compra del Sabadell no li ha suposat una gran distorsió, perquè té un projecte de creixement clar: ara ha fet un desembarcament a Itàlia i a Alemanya, mercats on encara hi ha molts bancs, i per al BBVA, que té un element competitiu molt bo en termes digitals, són països on pot fer forat", apunta Queralt. "A Catalunya l'opa l'hem viscuda d'una manera molt emocional, i això ha fet creure que era una guerra i que la cosa més important pel BBVA era la compra del Sabadell, però mentrestant el BBVA s'estava obrint a Alemanya, etcètera", explica. I pel que fa a la continuïtat de Torres malgrat el fracàs de l'opa, Queralt assegura que "els únics que poden fer dimitir el president són els accionistes, però tenint en compte que l'acció ara ha pràcticament doblat, no s'entendria que els accionistes volguessin que dimitís", destaca.

"El problema que té el BBVA, i per això volia el Sabadell, és créixer en pimes, que són un dels sectors més difícils de captar i mantenir", relata l'exfinancer. "La gran dificultat que hi ha en el món bancari és en autònoms i pimes, perquè és un mercat molt capil·lar i poc rendible; justament aquesta és la fortalesa del Sabadell, ha sabut gestionar molt bé aquests clients", diu. "Des d'una perspectiva local pot semblar que les inversions que el BBVA té fora són riscoses, però en el món bancari on es guanyen més diners és en els països en creixement, perquè els bancs són l'únic pont per arribar al crèdit", detalla Queralt. "A Turquia només pot guanyar, i en països com Veneçuela o l'Argentina el BBVA ja té amortitzada la inversió i no hi compta, per tant, només que guanyi una mica, ja és molt", assevera. "Per altra banda, el Sabadell, amb la venda del TSB –la filial al Regne Unit que va vendre al Banc Santander en plena opa–, ha renunciat a qualsevol mena d'expansió. Per tant, la seva estratègia està concentrada en el mercat espanyol. En el punt de vista de pimes és un bon banc, però no s'ha vist que tingui una gran força digital i, a més, té un negoci molt heterogeni a Espanya, és potent a Catalunya, però a altres zones té dificultats –diu Queralt–. Per tant, si l'estratègia del Sabadell és créixer a Espanya, no queda clar que tingui un model rendible per fer-ho".

En la mateixa línia apunta el catedràtic en economia de la UPF, Oriol Amat, que recorda que "el sector bancari està enmig d'una transformació molt important, sobretot pel tema de la IA i un nivell d'incertesa important". Amb tot, "tant el Sabadell com el BBVA són bancs molt ben gestionats, però tot i que la dimensió no és fonamental, el Sabadell ha de preparar-se per si algú altre el vol opar", diu Amat. Amb tot, malgrat que l'opa ja sigui cosa del passat, ben segur que encara serà el plat fort de les presentacions de resultats anuals dels dos bancs, previstes pel pròxim dijous 29 de gener (Sabadell), i pel 5 de febrer (BBVA).