Dels grans estats de la UE, Espanya és el que té més concentració bancària

BarcelonaEspanya és un dels grans estats de la zona euro amb més concentració bancària. Les primeres cinc entitats financeres del mercat espanyol sumen un 69,5% de quota, per sobre de França (45,3%), Alemanya (33,4%) i Itàlia (48,7%), segons les dades del Banc Central Europeu (BCE) referides al 2023, les darreres disponibles. Aquests nivells de concentració són sense els efectes de la possible integració a conseqüència de l'opa llançada pel BBVA al Banc Sabadell, que es troba actualment sobre la taula del consell de ministres.

El govern espanyol ha de decidir abans del dia 27 d'aquest mes, probablement a la reunió del dia de Sant Joan, si posa noves condicions a la integració, però basades en l'interès general, ja que les de lliure concurrència ja les va aprovar la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) el 30 d'abril.

El BBVA, per la seva banda, destaca l'aval de la CNMC del 30 d'abril. El banc d'origen basc, que va integrar sis caixes d'estalvis durant la crisi financera –a més de la Banca Mas Sardà i Banca Catalana amb anterioritat–, subratlla que compta a Catalunya amb 398 oficines, "un 20% més que el Sabadell", segons dades facilitades pel Banc d'Espanya. I que la suma de les dues entitats permetria arribar a 733 sucursals a Catalunya, "més del doble que les actuals 335 oficines del Sabadell". També assegura que es reforçarà la presència en municipis de menys de 10.000 habitants. I en un dels elements essencials, el negoci amb les pimes, en el qual el Sabadell defensa la seva fortalesa, el BBVA afirma que la quota de mercat a Catalunya entre el 2021 i el 2023 creix un 2,3% en el cas del BBVA i cau un 3,9% en el cas del banc vallesà.

La CNMC va acabar estipulant compromisos més exigents en l'àmbit de les pimes pels riscos detectats, en particular a Catalunya i les Illes Balears. Pel que fa al crèdit a les pimes, la CNMC constata que en cas d'integració, a tots dos territoris se superarien els nivells problemàtics o de risc que fixa la Comissió Europea. De totes maneres, considera que quedaria resolt amb els compromisos temporals establerts.

En termes de demanda, la CNMC conclou que "la majoria de les empreses [pimes] del mercat (96,7%) tenen entre una i dues entitats bancàries per a les seves necessitats de finançament", mentre que en el cas de l'oferta "no pot acceptar-se el caràcter insubstituïble del Banc Sabadell ni que el BBVA sigui el seu competidor més pròxim, ni pot acceptar-se la irrellevància de tercers operadors en el mercat de crèdit a pimes, ja que existeixen nombrosos operadors mitjans i petits que ja competeixen [...] i que conjuntament representen una quota rellevant i en creixement a totes les regions, també a les més afectades per la concentració". Per justificar que el Sabadell tingui menys pes, Competència indica que el banc hauria perdut quota de mercat en pimes entre els anys 2021 i 2023.

L'Autoritat Catalana de la Competència (Acco) analitza l'operació de manera diferent de la CNMC. En una valoració recent afirma que els compromisos adquirits pel BBVA i avalats per la CNMC "no permeten descartar tots els riscos potencials per a la competència". I afegeix: "En especial, podrien no ser suficients per descartar el risc d'empitjorament de les condicions comercials a les pimes". La CNMC, en canvi, interpreta que el Sabadell no és insubstituïble en aquest mercat. Fins i tot puntualitza que no ho és a Catalunya, la comunitat autònoma més afectada en cas que la integració prosperi, tal com es reconeix en el mateix informe provisional de l'organisme.

L'Acco, que depèn de la conselleria d'Economia, destaca que l'operació, si tira endavant, pot implicar "un canvi significatiu en l'estructura de mercat del sector bancari a Catalunya". Al seu entendre, significaria "un notable increment del grau de concentració existent –que ja és actualment elevat–. Aquest punt afectaria la banca minorista i els serveis de pagament. I això, afegeix, "podria implicar una reducció significativa de la competència en el sector bancari a Catalunya".

Oficines, crèdit, dipòsits i caixers

L'operació, segons la valoració de l'Acco, provocarà una concentració "considerable" d'oficines bancàries, de crèdit tant a famílies com a empreses, de dipòsits i de caixers automàtics. El BBVA és actualment el segon operador bancari a Catalunya i el Sabadell el tercer. Tot i que CaixaBank es mantindria com a primer, la suma del BBVA i el Sabadell s'hi acostaria. A més, entre la primera i l'entitat resultant de la fusió sumarien més del 70% de la quota de mercat. La tercera, el Santander, quedaria lluny, entre el 6% i el 13%, segons les zones.

Seguint les eines que utilitza la Comissió Europea, quan una concentració econòmica dona lloc a un indicador IHH d'entre 1.000 i 2.000 i un increment de l'índex (delta) de 250 punts o més, o quan comporta un IHH superior a 2.000 i un increment de l'índex (delta) de 150 punts o més, el grau de concentració i el seu augment són elevats i poden suposar un risc per al funcionament competitiu del mercat, recorda l'Acco.

Amb aquesta unió, l'IHH per al conjunt de Catalunya passaria de 2.289 a 2.888, un augment de 599 punts. En l'àmbit provincial s'observa una concentració elevada a totes les províncies. A Tarragona les dues primeres entitats operen el 67,6% de les oficines, a Girona el 65,6%, a Lleida el 61,3% i a Barcelona el 54,5%. En cas de produir-se l'adquisició, l'entitat resultant ostentaria gairebé el 38% de les oficines a la província de Barcelona i seria el banc amb més oficines. A Tarragona tindria una quota del 32,4%, a Girona del 28,7% i a Lleida del 24,5%, però en els tres casos seria el segon operador, després de CaixaBank.

En qualsevol cas, després de l'operació els dos primers bancs disposarien d'una quota de mercat conjunta elevada a totes les províncies: del 78,8% a Girona, del 78,7% a Tarragona, del 72,5% a Barcelona i del 71,1% a Lleida. La província de Barcelona tindria un grau més gran d'afectació en termes de concentració que la resta de províncies, encara que actualment és la que té un nivell de concentració més baix. En concret, a Barcelona l'IHH passaria de 2.118 a 2.826, un augment de 708 punts; a Girona passaria de 3.098 a 3.506, un augment de 408; a Lleida passaria de 2.718 a 3.005, un augment de 287, i a Tarragona passaria de 2.816 a 3.290, un augment de 473.