Carlos Torres: "Una majoria aclaparadora d'inversors institucionals ens diu que anirà a l'opa"

BarcelonaCarlos Torres (Salamanca, 1966) està convençut que d'aquí unes setmanes podrà celebrar l'èxit rotund –una acceptació superior al 50%– de l'opa hostil que el BBVA ha llançat al Sabadell, el termini d'acceptació de la qual acaba divendres que ve. Considera, però, que el banc català està dificultant als seus accionistes anar a l'opa, i ho ha denunciat a la CNMV. Segons Torres, el fet que el primer accionista individual del Sabadell hagi anunciat que accepta l'oferta del BBVA és "enormement significatiu", i nega que hi hagi hagut cap acord entre ell i el seu banc.

Creu que el Sabadell ha comès alguna il·legalitat en el procés?

— Hem denunciat que a les seves oficines s'està dificultant l'acceptació de l'opa. I creiem que és una conducta que té unes conseqüències molt serioses, perquè dificulta que els accionistes, els propietaris, disposin del seu patrimoni. El que volem és que s'eliminin aquestes traves com més aviat millor, perquè és urgent, queden molt pocs dies perquè acabi el període. Hem habilitat que, amb independència d'on tinguin les seves accions dipositades, els accionistes puguin acceptar l'oferta des de les oficines del BBVA. Però això no treu que haurien de poder-ho fer també al banc on tenen les accions. 

L’acceptació de David Martínez Guzmán ha tingut un efecte d’imatge considerable. Hi ha hagut algun pacte amb aquest conseller?

— No, i no pot haver-n'hi cap, perquè aleshores caldria estendre qualsevol benefici a tots els accionistes. I, a més, hauríem de fer públic qualsevol acord que existís, i el que hi ha és una declaració pública seva dient que no hi ha cap acord, i una altra de nostra, dient el mateix. No hi ha ni hi ha hagut cap acord amb cap accionista de Sabadell. Respecte a la decisió de David Martínez, i més enllà del soroll interessat, que és difamatori, la seva decisió la considero enormement significativa. És una clara mostra de l'enorme atractiu de l'oferta i del projecte que hi ha al davant. I és molt significativa perquè David Martínez és el major accionista individual de Banc Sabadell, és un professional de la inversió, amb visió estratègica i àmplia experiència, i que coneix molt bé el Sabadell, perquè fa més d'una dècada que n’és conseller. El que és bo per al major accionista individual, com no ha de ser bo per a tots els accionistes? 

El Sabadell ha dit reiteradament que la nova oferta del BBVA és pitjor que l’anterior. Què té de positiu, segons vostès?

— L’oferta és un 10% superior a l'anterior, i, a més, amb una millor fiscalitat. L'atractiu es basa en la valoració que fem del Sabadell amb aquesta oferta. El preu per acció del Sabadell s'ha més que duplicat gràcies a l'opa, i ha aconseguit nivells històrics. Gràcies a aquesta alta valoració i al valor que es crea amb la unió, la perspectiva de benefici futur per acció per a l'accionista del Sabadell és de més d'un 40% superior a la perspectiva de benefici que tindrien en un Sabadell en solitari. En resum, els termes de bescanvi són tremendament favorables per a l'accionista del Sabadell, i a més participen del valor que es crea, i això en el seu conjunt fa que puguin guanyar més diners acudint a l'oferta. Si no fan res, perden aquesta oportunitat única. 

La setmana passada vostès van anunciar un nou dividend a compte de 0,32 cèntims, el més alt de la seva història… 

— L'anunci del dividend és el que fem cada any. Ho aprovem en l'últim consell de setembre, i es paga sempre durant els primers dies d'octubre. Enguany ja havíem anunciat que no pagaríem el dividend durant el període d'acceptació [de l’opa], i aquest acaba el 10 d'octubre. Per tant, aquesta vegada l'única cosa diferent és la data de pagament, que en lloc de ser els primers dies d'octubre és el 7 de novembre, data en la qual estem segurs que haurà acabat aquest procés, i per tant el dividend no interfereix en l’opa.

Ha sortit en alguns mitjans que ja tenen el 10% assegurat. És així? Tenen una estimació del grau d’acceptació de l’opa? 

— Estem en contacte directe amb els inversors institucionals des de fa setmanes, i una majoria aclaparadora ens trasllada la seva intenció d'anar a l’opa. Però les seves acceptacions formals no arribaran fins a la setmana que ve, perquè així ho estableixen els seus processos interns. Ells acudeixen a les opes al final. En el món minorista estem reconeixent ja acceptacions, però no puc parlar de xifres concretes. L’únic que sabem amb certesa són les acceptacions sobre les accions dipositades al BBVA [aproximadament un 2%], i d'aquestes n'hem rebut un terç, i en això anem per davant del que prevèiem a hores d'ara.

Com actuaran si no arriben al 50%?

— Hem fixat la condició de superar el 50% perquè l’opa tingui èxit. Si bé tenim la possibilitat legal de renunciar a aquesta condició, no tenim la intenció de fer-ho, però analitzarem la situació i el consell avaluarà la decisió més convenient en el moment. Si està per sota del 50% i no renunciem a la condició, l’opa fracassa i s’acaba. Només en el cas que estant entre el 30% i el 50%, el BBVA decidís renunciar a la condició i seguir endavant, aleshores es dispararia l'opció de fer una segona opa obligatòria.

I en aquest cas, el preu quin seria? 

— De nou, estem en un escenari hipotètic, perquè estem convençuts que superarem el 50%. En l'improbable cas d’una segona opa obligatòria, pel que fa al preu és molt clar l'article 9 del reial decret d'opes, que diu que el preu ha de ser el més elevat que haguéssim pagat en els 12 mesos precedents. I aquest preu és el de l'oferta. Què passa? Que l'oferta està expressada en una equació de bescanvi d'accions. El que ha de confirmar la CNMV és quin és el contravalor en euros d'aquesta mateixa oferta. Cal expressar les accions en euros i això depèn de la cotització del BBVA aquell dia. Però no hi ha cap dubte, primer, que l'existència d'aquesta segona opa depèn de la voluntat del BBVA, ningú garanteix que existirà, i en el cas que existís, seria una oferta al mateix preu. Llavors, per què esperar a una oferta que potser no es produeix, que si es produís és al mateix preu, i que, a sobre, has d'esperar diversos mesos perquè es liquidi, quan l'altra és ara? I, a més, en la qual pagaràs impostos segur, perquè és en efectiu. 

En aquest supòsit de segona opa, el BBVA hauria d'ampliar capital per fer-hi front?

— El fet que hàgim de comprar un percentatge addicional pagant en efectiu té un impacte en el capital. Quant? Dependrà de quin percentatge addicional hàgim de comprar, i dependrà de a quin preu hàgim de comprar-lo. Fins i tot en els pitjors escenaris, donat l'excés de capital i les capacitats de gestió que tenim, incloent-hi la capacitat de generació futura, els impactes reguladors positius que esperem que vinguin en els pròxims trimestres i altres palanques de gestió de capital, tenim capacitat financera més que de sobres.

Com creu que evolucionaran les accions del BBVA i les del Sabadell en cas que l’opa fracassi?

— En la mesura en què estic convençut que l'acció de Banc Sabadell està suportada per la nostra oferta, una vegada deixi d’estar vigent l’oferta, jo preveig que hi haurà una correcció a la baixa en la seva cotització. D’altra banda, crec que és previsible que l'acció de BBVA tingui un recorregut a l'alça, en la mesura que tot aquest procés sempre suposa incerteses per a l'oferent que fan que la seva acció es comporti pitjor, com ha estat el cas. I crec que això concorda bastant amb l'expectativa que tenen els analistes. Penso que l'acció del Sabadell ha esgotat el seu recorregut. Bé, ho crec jo i ho creu també David Martínez, si s'ha de jutjar per la seva decisió.

Quina seria la seva primera decisió, en cas d'èxit de l'opa?

— El que faríem són accions de comunicació molt clares, sobretot dirigides al Banc Sabadell, als seus empleats, als seus clients, i donar tranquil·litat i continuïtat en totes les activitats que fa.

I en cas de fracàs? 

— Si no surt, no passa res. Ens centraríem en el nostre pla estratègic, que té uns objectius financers molt ambiciosos per l'any 2028; els vam fer públics el mes de juliol i van tenir un acolliment molt favorable del mercat –vam pujar un 8% a borsa aquell dia–. És a dir, el que faríem seria continuar el nostre pla estratègic en solitari.

Si l’opa té èxit, quin futur li espera a la cúpula del Sabadell?

— Amb la condició del consell de ministres, els dos bancs haurien de mantenir-se independents un mínim de tres anys i, per tant, les dues societats haurien d'existir com a societats independents. Respecte als equips directius, el pla és continuar amb l'equip directiu del Sabadell, i de cara a la integració posterior conformarem un comitè d'integració compost per directius de totes dues entitats i amb presència dels principals directius del Sabadell. Una altra cosa és el consell d’administració; és prematur parlar de quin consell ha de tenir Banc Sabadell, però sí que és previsible que hi hagi canvis en la seva composició.

Temen una fugida de clients?

— Aquesta operació és molt atractiva per als accionistes, però també ho és per als clients. Els clients del Sabadell tindran a la seva disposició una xarxa d'oficines que serà de més del doble que la que tenen avui i una xarxa de caixers de gairebé el triple, amb els mateixos gestors que tenen avui, amb la mateixa proximitat. Pel que fa a les empreses, tenen la garantia de crèdit durant 5 anys que hem donat a pimes i autònoms, que no la tenen si l'opa no tira endavant. A més, en retardar la fusió 3 anys, comptem amb l'avantatge de poder planificar molt bé la integració conjuntament, i fer-ho de manera que es minimitzi qualsevol impacte negatiu.

Després de tot, tornaria a fer una opa hostil?

— M'agradaria emfatitzar que el que vam posar en marxa l'abril de l'any passat va ser un acostament al Banc Sabadell i els vam fer una proposta de fusió. Una vegada que el consell del Sabadell rebutja aquesta operació, el que vam decidir va ser fer arribar la proposta directament als accionistes, que crèiem que era el que havíem de fer i continuo creient que és el que havíem de fer. No hi ha res d’hostil en fer arribar als amos una proposta, i menys si és tan atractiva com aquesta. 

Per què el BBVA manté l’interès pel Sabadell, malgrat les traves del govern espanyol, l’oposició per part de les patronals catalanes, etcètera?

— Creiem que la unió de dos bancs com BBVA i Sabadell crea una entitat millor per a tots perquè ens aprofitem dels avantatges d’escala, que són cada vegada més importants per ser més eficients i per la necessitat d'inversions en tecnologia. Ser un banc més gran té avantatges derivats d'això: la garantia d'una xarxa més àmplia per als clients, i més oportunitats per als accionistes i els empleats, i també per al conjunt del país. També suposa reforçar Catalunya com a pol d'emprenedoria, com a centre d'atracció de talent i com a centre de decisió rellevant en el món financer, atès que ens hem compromès a mantenir Sant Cugat com una de les seus del grup. D’aquesta manera, des de Catalunya es dirigiran negocis que excedeixen no ja el territori català sinó també el territori espanyol. En definitiva, és un projecte empresarial molt atractiu.