El Sabadell i l'escenari d'un banc 'opat', però no fusionat
El govern espanyol no és l'únic factor a tenir en compte de cara a una eventual integració del banc vallesà per part del BBVA
MadridEl desenllaç de l'opa hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell continua obert. Això, però, no impedeix que es puguin plantejar diferents escenaris en cas que aquesta prosperi i tiri endavant; o al contrari, acabi descarrilant. Un d'aquests escenaris és el d'un Banc Sabadell opat, però no fusionat (o no immediatament). És a dir, si un 50,1% o més de les accions emeses de l'entitat d'origen vallesà voten favorablement a l'opa –aquest és el llindar que ha posat el BBVA per fer l'operació– i després l'entitat que presideix Josep Oliu no és integrada o absorbida, sinó que es manté com una filial del banc bilbaí.
És cert que es tracta d'un escenari poc comú, per no dir utòpic, perquè la clau econòmica rere una opa pel 100% del capital social, com és l'operació plantejada pel BBVA, és la fusió i les sinergies (estalvis) de costos que se'n deriven. La idea de la companyia que llança l'opa és obtenir els clients i el negoci de l'altra empresa i treure'n un marge econòmic (sinergies), principalment pels recursos que s'estalvia evitant duplicitats, cosa que tradicionalment es tradueix en un aprimament de les plantilles. Ara bé, això no vol dir que aquest sigui un escenari obligatori, o com a mínim no immediatament. "La fusió arribaria després de l'opa. Però en cap cas al primer minut, perquè requereix una planificació important [....] Podrien passar bastants mesos fins que efectivament es dugués a terme la fusió", reconeixia el president del BBVA, Carlos Torres, la setmana passada durant la presentació dels resultats del 2024.
De fet, al sector bancari existeix l'exemple del Banco Santander i el Banesto. L'any 1998 el banc de la família Botín va llançar una opa sobre el 100% del capital social del Banesto, però no va ser fins al 2013 que aquest segon va desaparèixer del tot integrat dins el Santander.
Més enllà del govern espanyol
D'entrada, qui entra en joc en el moment de la fusió és el govern espanyol. L'executiu de Pedro Sánchez tindrà l'última paraula perquè l'haurà d'aprovar o vetar. De moment, s'hi ha mostrat contrari. De fet, pot ser que fins i tot abans tingui l'oportunitat de dir-hi la seva. Seria en la fase 3 de l'anàlisi de l'opa que està duent a terme la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). En funció del que acabi decidint Competència sobre l'operació, es pot obrir la porta perquè el ministeri d'Economia imposi condicions addicionals. Un precedent d'aquesta fase 3 el trobem l'any 2012 en la fusió entre Antena 3 i La Sexta.
Tot i que pugui sonar contradictori amb l'objectiu últim del BBVA –que vol tirar endavant l'opa i la fusió–, al banc bilbaí li pot interessar marcar els temps pel que fa a una absorció del Sabadell. Això vol dir endarrerir la sol·licitud de la fusió. O com a mínim així ho va insinuar el mateix Carlos Torres la setmana passada. De fet, les seves afirmacions sobre el calendari van deixar entreveure per primer cop que no té pressa.
El gran motiu exposat per Torres té a veure amb l'impost extraordinari del govern espanyol sobre el sector. Si bé és cert que no ha prosperat el recàrrec d'un 15% en cas d'integració bancària, la recent reforma fiscal aprovada pel govern espanyol va introduir una modificació important sobre el tribut: una escala progressiva que aboca una gran entitat a pagar més. "[Amb aquesta escala] es produiria un efecte negatiu, però no n'hem fet el càlcul i, en tot cas, és temporal", apuntava Torres, mentre reconeixia que "podria incidir en el calendari" de la fusió tenint en compte, precisament, l'impacte de l'impost sobre el valor de les sinergies. Fonts del BBVA apuntaven que això costaria uns 100 milions, mentre que el Banc Sabadell ho quantificava en uns 160 milions.
Un altre element és el d'un canvi de color a la Moncloa en unes pròximes eleccions a l'Estat, que ara per ara estan previstes el 2027. A diferència del PSOE, el PP, tot i no abraçar amb entusiasme l'opa, ha estat molt menys bel·ligerant. Torres, però, va refredar la idea que el banc tingui en compte el calendari polític: "Sobre quan es realitzaria la fusió hi ha molts factors que incideixen, com ara l'impost, o la mateixa planificació del procés [de fusió]", va assegurar.
Sense fusió, la seu social es mantindria a Catalunya
Sigui com sigui, el BBVA ha posat negre sobre blanc que l'escenari d'una opa sense fusió és "remot", tal com es desprèn dels fullets enviats a la SEC, el regulador borsari dels Estats Units. Si bé és cert que en aquests fullets assumeix que aquest escenari és un dels riscos de l'operació, també defensa que, "inclús si no es fes [la fusió] o s'endarrerís, l'operació continua tenint tot el sentit perquè seguiríem connectant totes les sinergies". Una tesi que des del Banc Sabadell esmenen del tot.
En tot cas, la possibilitat que el BBVA hagi de conviure, ni que sigui temporalment, amb un Sabadell en forma d'entitat participada –majoritàriament pel banc bilbaí– existeix, i Torres ja té clar on seria la seva seu social: "En la mesura que l'entitat continuï existint, òbviament mantindríem el canvi [de seu a Catalunya] que s'ha dut a terme ara", va assegurar el directiu. En cas que opa i fusió prosperin, el recent retorn de la seu social del Sabadell a Catalunya haurà estat fugaç.