Carlos Torres: "Si fracassa l'opa poden caure les accions del Sabadell"

Estem al primer dia del període d'acceptació de l'opa, vostè insisteix que l'oferta pel Sabadell "és la que és", però els analistes asseguren que la milloraran...

— Qui t'ho assegura, això? Els que volen que pugi. L'oferta és molt atractiva. Els accionistes del Sabadell tenen davant seu una oportunitat única i 30 dies per aprofitar-la. Es correspon amb un valor equivalent del Sabadell que està en màxims de més d'una dècada. I després d'una revaloració que ha tingut l'acció, molt important, després de la nostra proposta.

O sigui, que l'acció del Sabadell no hauria pujat tant si no fos per l'opa?

— Mai no se sap què podia haver passat. Però els fets són que la pujada ha estat molt important després de la nostra proposta. I els accionistes tenen ara l'oportunitat de convertir aquests valors màxims de l'última dècada. I, a més, suposa un increment del benefici per acció de més del 25%, davant del que seria amb el Sabadell en solitari. I el que també han de pensar els accionistes del Sabadell és què passarà o què passaria si l'oferta decau, si l'oferta no té èxit.

I què passaria?

— Els accionistes haurien de tenir en compte la revaloració tan important que han tingut els títols després de la nostra oferta, l’alta correlació entre les accions –que vol dir que la cotització del Sabadell està molt suportada per la proposta del BBVA– i que el Sabadell ha esgotat el potencial de revaloració que li donen els analistes, al mirar els preus objectius. A més, en cas que l’oferta no prosperés, seria un banc d’una mida més reduïda i menys diversificada després de la venda de TSB. I tenint tot això en compte, considerem que la proposta és enormement atractiva.

Però com pot ser que una operació que vostès diuen que és tan bona sigui tan dolenta per molts altres?

— El que és bonic d'això és que decidirà cada accionista. El millor és que hem arribat al moment important, a destemps, però el moment important en què el que decidirà és l'amo, i ningú més que l'amo. I és individualment cada accionista, cada propietari, el que decideix què fa amb les seves accions. No és una decisió col·legiada, no és un vot, és una decisió individual de cada propietari que decideix si li sembla interessant la proposta o no.

Al mercat sabem que hi ha una component d'especulació, però hi ha gairebé unanimitat en el fet que milloraran l'oferta. Com els pensa convèncer?

— Com vostè mateix ha dit, aquests són jocs de mercat que desapareixeran quan quedi clar que l'oferta que hi ha sobre la taula és la definitiva, perquè ja no pot ser canviada.

I això quan serà?

— Doncs deu dies hàbils abans que s'acabi el període d'acceptació, perquè aquí s'aplica el calendari més llarg, que és l'americà. Aleshores, quan ja passi aquest moment i quedi clar, perquè ja es vegi que l'oferta és la definitiva, desapareixeran aquests jocs de mercat. Si tens en compte un escenari en què l'opa fracassi... Que cadascú faci les seves hipòtesis, però creiem que el suport de l'oferta és molt rellevant, com demostra l'alta correlació.

I si no té èxit?

— L'alternativa és previsiblement pitjor. No pels preus que hi ha ara, sinó per una previsible caiguda de les accions del Sabadell, perquè està suportada per la nostra oferta.

Està calculat, això? Quant podria ser?

— Bé, això és el que ha de calcular cada accionista per decidir què fa amb les accions.

I per què cal aquesta operació, que ja és la segona vegada que la intenten? És per guanyar pes a Espanya i reduir-lo a Mèxic o Turquia?

— Aquesta operació té una lògica estratègica indubtable. Obeeix al context que tenim a Europa en què hi ha una necessitat d'inversió molt rellevant per recuperar competitivitat al continent. Europa necessita invertir per ser competitiva, també per la transició energètica i per poder tenir alguna presència a la carrera tecnològica, per no parlar de la defensa. I tot això requereix inversions molt quantioses i, per finançar-les, el consens és cada vegada més ampli que necessitem entitats més grans que puguin estar a l'alçada dels reptes que té el continent. Per això hem vist un flux d'operacions a banca important des que vam anunciar la nostra operació. Cada vegada fan falta més inversions en tecnologia. Això no pararà, continuarà també amb les exigències regulatòries que són creixents en aquest àmbit perquè necessitem donar una continuïtat de servei i protegir bé les dades i els diners davant de ciberatacs. Això unit a la complementarietat dels dos bancs: estem parlant de dos bancs en el seu millor moment, molt complementaris i que junts serem un banc millor.

Aquesta és la perspectiva dels bancs, però per al client, quins avantatges té tenir menys entitats?

— Doncs hi ha enormes avantatges per als clients, particularment pimes i empreses. El client del Sabadell tindrà a la seva disposició una xarxa d'oficines que serà de més del doble que la que té avui, una xarxa de caixers de més del triple que la que té avui, els mateixos gestors de sempre amb la mateixa proximitat, això no es perdrà, amb una gamma de productes més àmplia, perquè és també una oferta global, més internacional. I molt important, amb més crèdit, perquè primer donem garanties, que no les dona ningú. I això és fonamental per a les pimes. Garantim el crèdit a curt termini a totes les pimes i autònoms del Sabadell durant cinc anys i a la immensa majoria de les pimes de Catalunya. Això no ho tindran aquestes empreses si aquesta operació no surt i, atesa la major eficiència que tindrem conjuntament, estimem que podem destinar més de 5.000 milions d'euros addicionals de crèdit cada any per finançar les necessitats de famílies i empreses. En definitiva, el client se'n beneficia perquè és un millor banc, que li ofereix un millor servei i amb volums més grans i garantits.

Però amb menys oficines i empleats...

— En aquesta operació d'oficines se'n tanquen 300 d'una xarxa d'unes 3.000, una mica menys de 3.000, o sigui que és aproximadament un 10%. No és una operació ni de tancament d'oficines ni de pèrdua de feina, és una operació de creixement.

Però preveuen ajustaments de plantilla, estan quantificats quan es pugui produir la fusió el 2029?

— La fusió no serà fins al 2029, o sigui que no parlem dels primers anys. Fins i tot quan es produeixi la fusió, com dic, l'afectació a la feina serà menor, molt menor que en operacions precedents. Tant el Sabadell com el BBVA ja hem fet reestructuracions fa no gaire i, com dic, no és una operació que es basi en reduccions d'ocupació, sinó més aviat en creixement. Hem quantificat, això sí, les sinergies. Del total de 900 milions d'euros anuals de sinergies a partir de 2029, 325 milions tenen a veure amb costos de personal, que és una xifra relativament reduïda en comparació amb les magnituds de costos de personal de les entitats.

Però hi ha un altre element: l'alta oposició política i empresarial a l'operació... Temen la desaparició d'oferta i de crèdit...

— Vostè mateix ho ha dit, els temors són això, temors. Comprensibles, però infundats. No hi haurà menys crèdit i ho demostrem amb les garanties a la CNMC. O sigui, ja no és possible que aquest temor es materialitzi, perquè hi ha una garantia de manteniment del crèdit i una expectativa que pugi, de fet.

Pel que fa a la seu social o als centres de decisió...

— Tenim el compromís públic, que reitero en aquesta entrevista, de mantenir San Cugat com a seu i com a centre de decisió rellevant. És clar, centre de decisió rellevant en un context en què serà més rellevant que avui, ja que serà una entitat més gran que avui, de manera que, lluny de perdre pes, el sector financer a Catalunya en guanyarà. I no sé quins altres temors hi ha.

La pèrdua de la marca, potser...

— La marca Sabadell es mantindrà com hem mantingut altres entitats on sigui comercialment rellevant. Avui dia ja fa més de quinze anys que controlem Garanti a Turquia, i se segueix anomenant Garanti BBVA. A Mèxic, Bancomer.

Preveuen conformar-se amb menys del 50%, com recull un dels escenaris del fullet de l'opa?

— La nostra oferta té una sola condició. En tenia més, però s'han anat complint i en queda una que està pendent de compliment i l'hem posat nosaltres. No és una condició obligatòria, és voluntària. Hem condicionat l'èxit de l'oferta al fet que acceptin la majoria del dret de vot, que és més del 50%, però sí que existeix la possibilitat legal a Espanya de renunciar a aquesta condició, cosa que no tenim intenció de fer.

I si no prospera l'opa, tenen pla B?

— Al pla estratègic que vam presentar el 31 de juliol vam fer públiques les metes financeres fins al 2028, que inclouen un manteniment sostingut, una rendibilitat per sobre del 20% sobre recursos propis, el 22%, un increment previst del valor patrimonial dels nostres accionistes del 15% cada any, que també és una xifra que està al capdavant, i després la generació de 48.000 milions de benefici en aquests quatre anys i la distribució als nostres accionistes de 36.000 milions d'euros en dividends i recompres d'accions, xifres molt potents. Són xifres molt bones en aquest pla solitari, i per això dic que no passa res si no surt l'opa. Volem fer aquesta operació, pensem que és interessant i estratègica, però si els accionistes decideixen que no, ja que són sobirans –en això consisteix el mercat–, doncs tenim un pla.

Hi ha molts petits accionistes que mostren rebuig a l'operació perquè alhora són clients també del Sabadell. Quin missatge els doneu?

— Torno al que deia abans: aquesta operació és bona per a l'accionista i és bona per al client, aleshores aquest client-pime que pot estar invertit en accions del Sabadell , el que té amb aquesta operació és una garantia de crèdit i una perspectiva de tenir un banc més fort prestant el servei. O sigui, no estan renyides les dues propostes i és una aposta per Catalunya. Som un banc molt present, aquí, i creiem en aquest territori, en el seu potencial, el seu dinamisme empresarial, en el caràcter innovador...En els últims quatre anys i mig el nostre finançament al món empresarial ha crescut un 22% quan el conjunt del sistema ha caigut un 3,5%. Som el banc que més pimes capta cada any, amb diferència, una de cada quatre pimes que se sumen al sistema bancari a Espanya es fa client de BBVA, a gran diferència del següent competidor. A Catalunya més d'una de cada tres.

I no hi ha un binomi èxit d'OPA-Carlos Torres? ¿No està vinculat Carlos Torres a obtenir èxit en aquesta operació que ja va provar el 2020?

— No. Això no s'ha de personalitzar. Això és un projecte empresarial. Jo sóc el president del consell. Però el projecte és un projecte del BBVA. De tot l'equip de gestió i de tot el consell. I aprovat amb gran suport per la Junta d'Accionistes. Amb un suport del 96%.

I és unànime la visió del consell?

— Al consell sí que han estat decisions unànimes. I si al final no prospera l'opa perquè els accionistes del Sabadell decideixen que no, encara que penso que tenen davant una oportunitat única que haurien d'aprofitar, també és molt respectable. Hauríem intentat crear un projecte que hauria afegit valor, però no passaria res, seguiríem el nostre camí.

Tornem a l'oferta: es pot obrir alguna porta a millorar-la?

Quan vam llançar l'oferta, la prima era d'un 42% davant la cotització d'abril, el mes previ que es coneguessin les converses. O sigui, el preu no influït per totes les notícies que hi va haver després. Un 42%. Es pot dir que això va ser fa un any, però és molt important tenir això present. El 42% de prima que compara amb les opes posteriors que hi ha hagut. Que n'hi ha hagut cinc o sis. Les primes comparables al mes previ. Eren del 10% o el 12%. En el seu dia era un plantejament de fusió. Estàvem en converses de fusió i per això estàvem portant l´oferta a uns nivells molt elevats. Un cop rebutjada pel consell del Sabadell vam decidir traslladar-la als accionistes del banc sense baixar ni un cèntim. Què ha passat des de llavors? Que el valor de l'oferta, gràcies al fet que està denominada en accions que la nostra acció ha tingut un bon recorregut, avui l'oferta val un 43% més del que valia. Era una oferta amb una prima del 42% i avui val el 43% més. I és veritat que l'acció del Sabadell ha pujat des de llavors. Però, com he explicat abans, ha pujat molt, afectada precisament pel fet que hi ha una oferta tan atractiva.