Tots els ulls sobre la prima BBVA - Sabadell: fins a quin punt és decisiva?

BarcelonaDes que el BBVA va anunciar la seva nova oferta el dilluns 22 de setembre, dos dies abans que s'acabés el període per poder-ho fer, les normes del joc han variat. La nova oferta, ara ja validada per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) ofereix ara una acció ordinària del BBVA per cada 4,8376 accions ordinàries del Banc Sabadell. Aquest canvi, segons el BBVA, millora l'oferta en un 10% i la fiscalitat per als accionistes, que ja no hauran de pagar un peatge a Hisenda, en el cas que, això sí, el BBVA aconsegueixi superar el 50% d'acceptació per part dels accionistes.

Fins abans d'aquesta millora, l'oferta inicial proposava una nova acció ordinària del BBVA i 70 cèntims per cada 5,5483 títols ordinaris del Sabadell. Aquesta relació, després del fort augment de les accions del Sabadell des que va començar el periple de l'opa, havia deixat els darrers mesos una prima negativa per a l'inversor que decidís acceptar el canvi. Això vol dir que, fins al divendres previ a la modificació de l'oferta, a l'accionista del Sabadell li sortia més a compte vendre's les accions al mercat que no pas acudir a l'opa. De fet, algunes setmanes la prima havia arribat a assolir un 15% negatiu.

Amb la millora de l'oferta, la situació de la prima ha canviat. De fet, des que es va anunciar el passat dilluns, la prima s'ha mantingut positiva tota la setmana, si bé s'ha anat moderant. El mateix dilluns, després de l'anunci per part del BBVA, les accions de tots dos bancs van caure entre un 2% i un 4%, i van situar la prima al voltant d'un 3% positiu. Al llarg de la setmana, però, el Sabadell ha pujat més –en proporció– que el BBVA, i el divendres, a tancament de mercat, la prima se situava en un 1,987%. Però fins a quin punt importa la prima? És suficient amb què tan sols sigui positiva?

Convèncer l'accionista

Saber fins a quin punt la prima és clau per determinar l'èxit d'aquesta operació engloba molts factors i, fins i tot, disparitat d'opinions entre els experts. D'entrada, cal diferenciar el tipus d'accionista entre el petit o particular, que és una mica més del 45%, i els inversors institucionals. "Hem de mirar qui són els inversors del Sabadell, i els primers deu són inversors financers, i aquests no venen una acció tret que tinguin un benefici", apunta el professor de finances (UPF-BSM) i director de renda variable a Trea Capital, Xavier Brun.

"Amb la prima negativa era millor vendre al mercat que al BBVA, però ara ja no. Mirant només els números ara és millor vendre al BBVA que al mercat, encara que sigui una prima molt petita. Això fa que es generi una bola de neu, i pot haver-hi incentiu sobretot per als inversors grans del Sabadell –explica el professor–. Amb la prima positiva, els inversors institucionals ja no tenen justificació per no anar-hi", sentencia.

Ara bé, els incentius per als petits accionistes poden ser diferents. "L'accionista de tota la vida, diguem-ne la senyora Maria, hi té una part de sentiment, i és possible que necessiti un benefici molt més elevat que un 2% de prima per ni tan sols pensar-se d'anar a l'opa", diu Brun. En aquest sentit, ho apunta també el catedràtic de la UPF, Oriol Amat: "Cal tenir present que no tots els accionistes decideixen només en funció del preu ofert i de la prima, hi ha altres factors rellevants", com ara l’impacte en la solvència, el nivell de competència o la reducció del crèdit, entre d'altres.

A més, Amat apunta també que "per als accionistes que només miren el preu, la decisió depèn de la valoració que facin de les accions". En aquest sentit, recorda que "diversos analistes les situen actualment entorn dels quatre euros, molt per sobre del que ofereix el BBVA; per tant, l’oferta no resulta atractiva", afirma.

Alhora, hi ha la disjuntiva de la incertesa dels escenaris que planteja aquesta opa. "Algú pot pensar: si vaig a l'opa, però aquesta no supera el 50%, hi puc sortir perdent; però si no hi vaig i sí que s'assoleix la majoria, també –apunta Brun–. És un dilema del presoner: el millor és que tots col·laborin, però l'incentiu els porta a no col·laborar; la clau estarà en aquest 30-50%", explica.

La prima òptima

El president del Sabadell ha dit en algunes entrevistes que, en el cas que l'oferta augmentés un 30% respecte de l'original, el consell del banc s'ho podria arribar a plantejar. No es pot saber quina prima oferiria una millora del 30%, ja que la prima depèn de com es moguin tant les accions del BBVA com les del Sabadell. Amb tot, per a Brun, "una prima d'un 10% seria determinant".

"El 10% no és perquè sí. Al final els inversors volem una rendibilitat a borsa, en general d'entre un 8% i un 10% anual; si oferissin això seria determinant", apunta Brun.

El risc

Un dels arguments del Sabadell per convèncer els seus accionistes de mantenir-se on estan és el negoci. El Sabadell és un banc més petit, local, enfocat a Catalunya i al mercat espanyol, principalment. En canvi, el BBVA és un banc més internacional i que obté gran part dels seus beneficis de mercats emergents, entre els quals destaca Mèxic, Amèrica del Sud o Turquia.

Per al Sabadell, canviar al BBVA és "assolir més risc", segons explicava el conseller delegat del Sabadell, César González-Bueno, pels riscos que aquestes economies i les seves inflacions comporten. Amb tot, Brun considera que això pot arribar a ser atractiu per un cert tipus d'inversor: "Si mirem els dos bancs combinats, el BBVA és un banc més mogut, i per tant els accionistes del Sabadell passarien d'un banc tranquil a un de més arriscat, però això també pot voler dir més rendible, perquè hi ha més risc", explica.