Trump demanda el banc més gran dels EUA i li reclama 5.000 milions de dòlars
El president acusa JPMorgan i el seu conseller delegat, Jamie Dimon, de "desbancaritzar" els seus negocis després de l'atac del 6 de gener de 2021 al Capitoli
BarcelonaNova revenja del president dels EUA contra aquells que considera enemics. Donald Trump ha presentat una demanda de 5.000 milions de dòlars (4.256 milions d'euros, al canvi actual) contra JPMorgan Chase, el banc més gran dels EUA, al qual acusa de deixar de prestar-li serveis financers després de l'atac al Capitoli del 6 de gener de 2021. El banc ho ha informat a través d'un comunicat.
L'advocat de Trump, Alejandro Brito, va presentar la demanda dirigida al banc i al seu conseller delegat, Jamie Dimon, dijous al matí al tribunal estatal de Florida, Miami, en nom del president i de diverses de les seves empreses d'hostaleria, segons Fox Business. "Tot i afirmar que valora aquests principis (el codi de conducta del banc), JPMC els va violar al tancar unilateralment, i sense previ avís ni recurs, diversos comptes bancaris del demandant", afirma el text, segons aquesta cadena.
Trump havia dit durant el cap de setmana que tenia previst demandar JPMorgan en algun moment de les dues setmanes vinents per presumptament "desbancaritzar-lo" després de l'atac del 6 de gener de 2021 al Capitoli dels Estats Units pels seus partidaris. "Tot i que lamentem que el president Trump ens hagi demandat, creiem que la demanda no té fonament. Respectem el dret del president a demandar-nos i el nostre dret a defensar-nos", assegura JPMorgan.
Tancament de comptes
"JPMC no tanca comptes per motius polítics o religiosos. Tanquem comptes perquè creen un risc legal o regulatori per a l'empresa. Lamentem haver-ho de fer, però sovint les normes i les expectatives reguladores ens hi porten", afegeix l'entitat.
El mes passat un regulador bancari nord-americà va informar que els nou bancs més grans del país havien imposat restriccions en el passat a la prestació de serveis financers a algunes indústries controvertides, en una pràctica comunament anomenada "debanking".
Els bancs han enfrontat una creixent pressió política en els últims anys, especialment per part de conservadors que argumenten que els prestadors han adoptat indegudament postures polítiques "woke" i, en alguns casos, han discriminat certes indústries com les d'armes de foc i combustibles fòssils.
Aquesta pressió s'ha intensificat durant el segon mandat de Trump, amb el president republicà afirmant en entrevistes que alguns bancs s'han negat a prestar-li serveis a ell i a altres polítics conservadors. Els bancs han negat aquesta acusació.