Barcelona manté una despesa més alta mentre Madrid es desendeuta

BarcelonaL’Ajuntament de Barcelona va mantenir elevats els nivells de despesa pública el 2020, mentre que el de Madrid va continuar el procés de desendeutament iniciat fa una dècada, segons dades oficials publicades recentment per l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef).

Les dues ciutats tenen “un tracte especial que les fa diferents”, explica Albert Carreras, catedràtic d’economia de la UPF i secretari general d’Economia de la Generalitat entre el 2013 i el 2016. Els dos municipis són els únics de l’Estat que superen el milió d’habitants, tot i que Barcelona fa anys que es mou al voltant dels 1,5 milions, mentre que la capital espanyola també manté estable la població en els 3,2 milions, el doble que la de Barcelona. És per això que també són els dos únics ajuntaments d’Espanya amb una carta municipal, per la qual cosa el tracte de Barcelona, des del punt de vista fiscal, és de gairebé de “cocapitalitat”, segons Carreras. 

Així mateix, en comparació amb la resta de municipis catalans, Barcelona opera “en una altra lliga” –diu Carreras–, amb ingressos per habitant molt superiors i la capacitat de fer polítiques que a la resta de municipis fan altres administracions, com consells comarcals, diputacions o la mateixa Generalitat.

La despesa de l’Ajuntament de Barcelona és més elevada que la de Madrid des de fa anys, una tendència que es va mantenir el 2020, quan, d’acord amb l’execució dels pressupostos de les dues ciutats, el consistori d’Ada Colau va gastar 1.636 euros per habitant, superior als 1.375 del consistori de José Luis Martínez-Almeida. 

Les diferències tenen diverses raons. D'una banda, hi ha una qüestió de prioritats polítiques de cara al govern municipal. Per exemple, la despesa social i en àmbits com la sanitat o l’educació són més elevades que a Madrid.

D'altra banda, hi ha les competències que tingui cada ajuntament. Per exemple, l’empresa de transports de Barcelona, TMB, està gestionada per l’Autoritat Metropolitana de Barcelona, un ens supramunicipal que es finança amb aportacions dels ajuntaments que en formen part, entre els quals el barceloní. En canvi, el consistori madrileny no ha de gastar en el metro, ja que la companyia que el gestiona és de propietat autonòmica. Per acabar, cal tenir en compte l’efecte capitalitat, que afavoreix que a Madrid una part dels equipaments –especialment infraestructures culturals, com ara museus o teatres– són gestionats per l’Estat, mentre que a Barcelona la participació municipal és més elevada.

Tot això explicaria, en part, que Barcelona rebi més transferències de l’Estat. El govern espanyol dona “subvencions quantiosíssimes” per cobrir els costos del transport públic, explica Carreras, de manera que Barcelona les rep directament i en el cas de Madrid anirien al govern autonòmic. A més, el 2020, Madrid va rebre 525 euros per habitant de transferències estatals, molt per sota dels 723 euros de Barcelona. Aquest fet permet, a més, mantenir menys pressió fiscal a l’Ajuntament de Barcelona que al de Madrid.

Madrid es desendeuta

El que més diferencia els dos ajuntaments és el deute. El consistori madrileny fa anys que redueix a un ritme destacable el seu nivell d’endeutament, un esforç que no ha de fer Barcelona. El 2010 la capital catalana devia més de 700 euros per habitant i ho ha anat rebaixant fins als 485 euros actuals. Madrid, en canvi, va tancar el 2020 a 585 euros, però venia dels 2.298 euros per habitant de deute del 2012.