La catalana AFR-IX acabarà el cable submarí més llarg del Mediterrani a Egipte
El projecte unirà nou països amb una infraestructura de 8.700 quilòmetres i suposarà una inversió de 326 milions d'euros
BarcelonaEl cable submarí de fibra òptica més llarg del Mediterrani ja té punt final. En el marc del Mobile World Congress, la catalana AFR-IX ha arribat a un acord amb Telecom Egypt perquè el desplegament del projecte Medusa acabi a la ciutat egípcia de Port Saïd. Serà el desenllaç d'una infraestructura de 8.700 quilòmetres que unirà nou països i suposarà una inversió de 326 milions d'euros. El primer tram connectarà Lisboa, Barcelona i Marsella i s'espera que estigui en funcionament el 2024. "Quan vam plantejar el cable vam començar a la part oest de la Mediterrània, però vam veure que hi havia molt interès més enllà i no volíem deixar perdre l'oportunitat", explica a l'ARA Miguel Ángel Acero, director de tecnologia d'AFR-IX.
La companyia, amb seu al 22@ de la capital catalana, va detectar que Marsella començava a estar al límit de la seva capacitat per acollir nous cables submarins. "Calia més diversificació a la Mediterrània, nosaltres som de Barcelona i volíem que també fos un punt d'aterratge", continua el directiu. En un inici, el cable Medusa havia de connectar Lisboa, el Marroc, Algèria, Tunísia, Itàlia, Espanya i França, però els operadors de l'est de la regió van aixecar el dit i el cable també arribarà fins a Grècia, Xipre i Egipte. "Les rutes terrestres no tenen la mateixa fiabilitat que les marítimes i t'estalvies passar per un munt de països complicats", defensa Acero.
L'empresa ja ha signat el contracte base per fabricar aquesta infraestructura ambiciosa al grup francès Alcatel Submarine Networks i entregarà les garanties bancàries a finals d'abril. El full de ruta és començar a fer els estudis marítims, la construcció i l'estesa del cable al llarg de l'any vinent. El 2024 ja s'hauria desplegat a Barcelona i Marsella i el 2025 ja hauria d'arribar fins a Egipte.
Sortida a borsa
Per finançar un projecte d'aquestes dimensions, AFR-IX estudia diverses opcions per fer el salt a la borsa. L'empresa, que va néixer fa nou anys i va facturar 23 milions d'euros en l'últim exercici, també ha aconseguit 163 milions d'euros de finançament del Banc Europeu d'Inversions i suport d'entitats financeres espanyoles. "Sortirem al mercat on sigui més fàcil aixecar capital per a un projecte d'aquesta envergadura", apunta Acero.