Catalunya perdria 183 milions d’euros del finançament autonòmic si Muface desaparegués
L’Airef calcula que l'absorció dels funcionaris al sistema de salut públic suposaria un reajust dels fons que reben les autonomies
MadridEntre les diferents qüestions que es tenen en compte quan es reparteixen els recursos del sistema de finançament autonòmic de règim comú hi ha la cobertura pública sanitària de la població. Si Muface desaparegués i els funcionaris que han escollit la modalitat privada passessin a ser atesos pel sistema públic de salut i no per una mútua, com Adeslas o Asisa, algunes comunitats autònomes veurien créixer amb escreix les persones a les quals ha d’atendre el seu sistema públic. De retruc, això tindria un impacte directe a l’hora de repartir els recursos del sistema de finançament: algunes comunitats veurien com aquests recursos creixen, mentre que d'altres en perdrien. Aquest és el cas de Catalunya, que deixaria de rebre 183,5 milions d’euros. Qui ha arribat a aquest càlcul ha estat l’Autoritat Fiscal (Airef) a través d’una simulació elaborada en el marc de l'informe publicat aquest dilluns sobre l’eficiència i eficàcia de Muface.
L’explicació és força senzilla: en aquelles comunitats en què els funcionaris mutualistes que han escollit la modalitat privada tenen un pes superior, el fet de passar a ser atesos pel sistema públic de salut suposaria una despesa pública més alta per al territori. L’exemple més clar és Extremadura, on el gruix de funcionaris que escullen l'opció privada sobresurt en comparació amb altres territoris. I aquesta despesa es trauria de les comunitats on aquest salt de mutualistes del sector privat al sector públic és molt menor, com ara Catalunya.
Com explica l’Airef en el seu informe, l'adeu al mutualisme "variaria la població ajustada, fruit del canvi relatiu en la distribució de la població protegida pel fet d’incorporar de forma plena els mutualistes d’opció privada". La balança, doncs, es decantaria en favor de territoris com Extremadura o Madrid, però en detriment de les comunitats on, a més d'haver-hi menys funcionariat, també n'hi ha menys que han escollit la modalitat privada, com Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià. Tot i que el sistema de salut públic d’aquestes comunitats autònomes també absorbiria funcionaris que fins al moment eren atesos per una mútua privada, en relació amb altres territoris l’impacte sobre el sistema nacional de salut seria menor. Com es pot veure en el mapa que acompanya l’article, en la seva simulació l’Airef estima que Catalunya (-183 milions), les Illes Balears (-22 milions) i el País Valencià (-32 milions) perdrien recursos, mentre que Andalusia (103,9 milions), la Comunitat de Madrid (79,3 milions) i Extremadura (79 milions) en guanyarien.
Actualment les persones ateses per Muface ronden el milió i mig (entre treballadors públics i familiars). El govern contracta assegurances privades perquè els ofereixin les prestacions sanitàries. A canvi, paguen una quota mensual a través de les cotitzacions, i la resta de despesa la cobreix l’Estat. A més de Muface, també existeix la mutualitat per a militars i guàrdies civils (Isifas), que atén mig milió de persones, així com Mugeju, per a jutges, fiscals i funcionaris de l'administració de la justícia.
Distribució desigual
En la seva anàlisi, l'organisme que presideix Cristina Herrero ha detectat que la distribució de funcionaris mutualistes d'opció privada presenta "notables disparitats territorials". Mentre que a Extremadura representen un 5,3% en relació amb la població assignada al sistema de salut públic, al País Basc cau fins a l'1,0%. L'Autoritat Fiscal també destaca la situació de comunitats autònomes com Catalunya, on només representen un 1,6%, o Madrid, on el pes de la població mutualista sobre el conjunt del sistema públic de salut es dispara un 4%.
"Aquestes diferències territorials revelen una combinació de factors que inclouen tant la proporció de població mutualista en cada comunitat autònoma com les diferents modalitats escollides a l'hora de rebre la cobertura sanitària", és a dir, que no només està en joc la quantitat de funcionaris sinó també si escullen l'opció privada o, per contra, el sistema públic de salut.
Adeslas i Asisa guanyen el nou concurs
Amb tot, finalment Muface ha proposat l'adjudicació del nou concert per als anys 2025, 2026 i 2027 a SegurCaixa Adeslas i Asisa, segons ha informat la mutualitat aquest dimarts. Aquestes dues empreses van ser les úniques asseguradores que es van presentar a la nova licitació, mentre que DKV ho va rebutjar. El concurs suposa 4.808,5 milions per a les tres anualitats.