Von der Leyen amenaça Trump amb castigar les 'big tech' dels EUA

Brussel·lesEls Estats Units i la Unió Europea s'han donat una treva, però la guerra comercial entre les dues grans potències està molt lluny d'acabar-se. El comissari europeu de Comerç, Maroš Šefčovič, tornarà a viatjar dilluns que ve fins a Washington per reunir-se amb les autoritats estatunidenques i intentar arribar a una solució acordada, però Ursula von der Leyen ha advertit a Donald Trump que si les negociacions fracassen la Comissió Europea continua estant disposada a contraatacar amb tota mena de mesures. I, per primera vegada, ha posat obertament en la diana les grans tecnològiques estatunidenques que tenen una posició dominant en el mercat europeu, com Meta –matriu de Facebook, WhatsApp i Instagram–, X, Google i Apple.

La presidenta de la Comissió Europea ja havia avisat que la UE té un mecanisme legal batejat amb el nom d'anticoacció que permet respondre a una ofensiva comercial amb mesures extraordinàries i per una via legal exprés. Tanmateix, en una entrevista del diari Financial Times, la dirigent alemanya ha anat un pas més enllà i ha concretat que el bloc europeu podria castigar les big tech apujant-los els impostos dels grans beneficis que obtenen al mercat comunitari. "Podem aplicar una taxa en els ingressos que tenen a través de la publicitat dels serveis digitals", ha concretat la cap de l'executiu comunitari.

El primer estat membre va plantejar aquesta opció de contramesura va ser França i la gran majoria de socis europeus insisteixen en el fet que la UE ha d'estar disposada a fer servir totes les eines que té sobre la taula. A més, es podria aprovar sense unanimitat –només es necessita majoria qualificada– i, per tant, l'Hongria de Viktor Orbán no la podria vetar, tal com ha fet amb altres iniciatives que tenen un suport gairebé absolut dins del bloc. Més enllà del país magiar, l'únic estat membre que s'hi ha mostrat reticent ha sigut Alemanya.

Per contra, Von der Leyen continua allargant la mà a l'administració de Trump i es mostra oberta a flexibilitzar la normativa europea per arribar a un acord comercial amb els Estats Units, que és una de les peticions de la Casa Blanca. "Estic oberta a mirar com podem alinear les nostres normes i estàndards per facilitar els negocis", ha respost la presidenta de la Comissió Europea. En aquest sentit, el portaveu comunitari de Comerç, Olof Gill, ha assegurat que Brussel·les va a Washington la setmana que ve amb la "intenció de signar acords". "Estem concentrats en això i totes les opcions estan sobre la taula", ha afegit el portaveu.

Una oportunitat per negociar

En la trobada ministerial d'Economia de la UE d'aquest divendres a Varsòvia la gran majoria d'estats membres han tancat files amb Brussel·les i han validat la treva que dijous la Comissió Europea va donar als Estats Units. Així doncs, completament alineats amb l'executiu comunitari, els titulars de Finances europeus han convingut que l'ajornament parcial dels aranzels generals de Trump suposa una oportunitat per negociar amb Washington i evitar una escalada en la guerra comercial. "Suposa un primer pas per avançar cap a una solució negociada", ha assenyalat el ministre d'Economia espanyol, Carlos Cuerpo.

En tot cas, el comissari europeu d'Economia, Valdis Dombrovskis, ha assegurat que l'escalada aranzelària perjudicarà més l'economia estatunidenca que no pas a l'europea. Concretament, Brussel·les calcula que l'aplicació dels aranzels anunciats per Trump de manera permanent tindria un impacte negatiu per al creixement del producte interior brut (PIB) dels EUA d'entre el 0,8% i de l'1,4% fins al 2027. En canvi, l'economia de la UE només veuria frenada el seu creixement al voltant d'un 0,2%. I, en cas que les potències afectades prenguin represàlies aranzelàries contra els EUA, les conseqüències econòmiques encara serien més negatives: entre el 3,1% i el 3,3% per als Estats Units, entre el 0,5% i 0,6% per a la UE i l'1,2% per al PIB mundial.