Ignacio García Bercero: "No perquè els EUA se suïcidin ens hem de suïcidar nosaltres també"

Brussel·lesIgnacio García Bercero (Madrid, 67 anys) té una dilatada carrera professional dins les institucions europees i coneix a la perfecció els passadissos de Brussel·les. Des de l’any passat és investigador del think tank Bruegel, però ha treballat més de 35 anys per a la Comissió Europea i, entre d’altres, ha estat destinat a la delegació de la Unió Europea a les Nacions Unides, i va ser el responsable de les negociacions entre el bloc europeu i la primera administració de Donald Trump.

Vostè que hi té experiència... Com s’ha de bregar amb Trump?

Estem parlant d’uns aranzels completament arbitraris i a uns nivells que no es veien des dels anys trenta, en el moment de la Gran Recessió. L’impacte és gegant i ens trobem davant d’una acció proteccionista extremadament, molt extremadament, seriosa. La UE ha de demostrar que té capacitat de reacció.

És a dir, parlar el mateix llenguatge que ell?

No perquè ells se suïcidin ens hem de suïcidar nosaltres també. Els EUA els ha establert sense cap mena de justificació objectiva; senzillament mirant amb quins països té un dèficit comercial i els ha aplicat uns aranzels automàtics que van des del 10% fins al 50%. La UE ha de ser més intel·ligent i no respondre a l’engròs, sinó limitar-se a emprendre accions que tinguin un mínim perjudici per a la nostra economia i el màxim d’impacte polític als Estats Units. Per a mi aquest equilibri és clau.

Creu realment que la UE respondrà o va de catxa perquè Trump faci marxa enrere?

Ha de respondre, i de manera robusta, ràpida i intel·ligent. Té tots els instruments necessaris, com el d’anticoacció. No s’ha fet servir mai, però potser ha arribat el moment.

Però no estava pensat més com una eina de dissuasió per evitar, precisament, atacs aranzelaris de tercers?

Exacte, però un instrument de dissuasió deixa de fer efecte si no s’aplica mai, sobretot si adverteixes que l’aplicaràs en cas que t’ataquin amb aranzels. I jo no em faria il·lusions amb Trump. Ja veiem com actua; no crec que recapaciti.

França ha apuntat que aquest instrument anticoacció pot servir per atacar les grans tecnològiques dels EUA.

Els nostres aranzels s’han d’aplicar en sectors en què nosaltres tinguem alternatives eficaces als productes americans i en què l’impacte sobre les nostres empreses sigui el més limitat possible. I, per descomptat, això implica anar més enllà dels aranzels. Podem restringir el nostre mercat de licitacions públiques a les companyies dels EUA i podem aplicar contramesures en el sector serveis i a les grans empreses tecnològiques. S’ha d’avaluar bé la resposta, però crec que aquesta mena d’accions són completament necessàries.

La UE està buscant nous socis comercials. Cap on ha de mirar?

Hem de tenir clar que el món no s’acaba als EUA i crec que amb Trump tenim una oportunitat a l’Indopacífic. Washington pretén apujar molt els aranzels a països com el Japó, Corea del Sud, el Vietnam, etc. i crec que la UE pot aprofitar per començar a reforçar aliances amb els països més afectats per les polítiques comercials estatunidenques.

I la Xina?

Esclar que s’haurà de parlar amb la Xina, però jo no crec que ara sigui el primer objectiu de la política de noves aliances de la UE. Jo, en canvi, miraria més cap a alguns països importants del Sud Global, com el Brasil o Sud-àfrica. A més, s’ha de ratificar l’acord amb Mercosur i concloure els acords amb l'Índia, Indonèsia i Tailàndia. Hem de reforçar tots aquests vincles per algun dia deixar de dependre dels capricis de l’administració dels Estats Units.

Per acabar, creu que l’actual administració Trump és gaire diferent de la que vostè es va trobar?

No té res a veure. Aleshores ja era una administració proteccionista, però el seu objectiu era equilibrar la balança comercial amb la Xina. També hi va haver problemes amb la UE, però eren localitzats en alguns sectors i, quan vam demostrar que teníem capacitat de resposta, es va arribar a la conclusió que s’havia d’evitar un conflicte obert entre Brussel·les i Washington, i que havíem de treballar per a una agenda positiva. Tanmateix, era un món molt diferent de l’actual. Ara els EUA estan disposats a atacar a tort i a dret, i no queda clar ni qui són els seus aliats ni els seus adversaris. Per això crec que Trump no frenarà per la UE, per moltes amenaces que li llancem, sinó per l’impacte negatiu que pot tenir la seva estratègia comercial en el creixement econòmic i la inflació dels EUA.