La Generalitat ja busca alternatives al FLA

BarcelonaLa Generalitat busca alternatives privades per finançar-se i dependre menys del fons de liquiditat autonòmica (FLA) que ofereix l'Estat, segons ha explicat aquest divendres la consellera d'Economia, Alícia Romero. L'executiu català espera poder emetre deute als mercats properament, així com refinançar part del seu deute directament amb bancs a fi d'abaratir els interessos que paga actualment.

"Els interessos del FLA són més alts que al mercat privat", ha assegurat Romero en la presentació de la liquidació pressupostària del 2024. És per això que el departament d'Economia ha tingut contactes amb entitats bancàries per refinançar primer part del deute ja existent (una operació habitual a les administracions públiques) i, eventualment, acabar traient al mercat bons de la Generalitat. "Creiem que seria positiu per no pagar uns interessos tan cars", ha afirmat la consellera. El 2024 el Govern va demanar uns 8.000 milions d'euros al FLA.

El FLA és un fons gestionat pel govern espanyol que presta diners a les administracions autonòmiques que no tenen una altra alternativa per finançar-se, ja que no tenen una qualificació de crèdit prou bona per emetre bons als mercats de deute. Per llei, l'Estat està obligat a cobrar a les autonomies uns interessos lleugerament més elevats que els que pagaria l'Estat si emetés aquest deute als mercats.

Durant anys, quan el Banc Central Europeu va mantenir els tipus d'interès bàsics al 0%, els interessos del FLA eren molt baixos, però amb la sortida de la pandèmia i la crisi inflacionària derivada de la invasió russa d'Ucraïna, la institució monetària europea va apujar el cost del crèdit fins al 4%, tot i que en l'últim any l'ha rebaixat de nou i ara es troba al 2,5%.

Aquesta escalada dels tipus a la zona euro es va traduir en un encariment generalitzat del crèdit, també per a les administracions públiques, de tal manera que el cost anual per a les comunitats de demanar diners al FLA va arribar a superar el 3,4% el 2023. Això ha multiplicat les despeses financeres de la Generalitat, fins al punt que el departament d'Economia està rebent ofertes de companyies financeres que li ofereixen refinançar el seu deute a un cost més baix. De fet, sense comptar els interessos del deute i altres despeses financeres, la Generalitat va obtenir l'any passat un superàvit corrent de 338 milions d'euros primer primera vegada des del 2007, abans de la crisi financera.

Històricament, la Generalitat és una de les autonomies que menys compleixen els objectius de deute i dèficit, independentment del color del Govern. El 2024, tal com va informar dijous el ministeri d'Hisenda i ha confirmat aquest divendres la Generalitat, l'executiu català va tancar amb un dèficit (la diferència entre despeses i ingressos) del 0,41% del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia), per damunt del 0% (iguals ingressos que despeses) que havia marcat Hisenda com a objectiu per a totes les comunitats.

Això representa un dèficit de 1.227 milions d'euros l'exercici 2024, molt per sota dels 3.875 milions (un 1,4% del PIB) registrat el 2023. "És veritat que no hem complert [amb l'objectiu del 0%]", però "hem reduït molt el dèficit", ha assenyalat Romero. Romero no ha volgut entrar en les queixes de la seva predecessora al capdavant d'Economia, Natàlia Mas, que el govern espanyol no deixa prou marge de dèficit a les comunitats i es guarda per a ell la major part del marge de dèficit autoritzat per Brussel·les, i ha indicat que la Generalitat continuarà intentant liquidar els pressupostos "acostant-se al màxim a la xifra del 0%" a fi de sanejar els comptes del Govern i "no només perquè ho digui el ministeri".

De moment Romero no té constància que Hisenda tingui previst obrir un pla de reequilibri –tal com marca la normativa europea– a la Generalitat, una possibilitat que ahir la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, va deixar oberta per a les autonomies que no han assolit l'objectiu del 0%.

Més ingressos i despeses

Gràcies a la "bona marxa de l'economia", Romero s'ha mostrat confiada que la recaptació d'impostos continuarà augmentant el 2025. El 2024 la Generalitat ja va incrementar els ingressos un 14,6% (uns 5.150 milions més), en relació amb l'any abans, fins als 40.513 milions d'euros, una xifra rècord. La gran majoria d'aquests ingressos addicionals va ser gràcies a les transferències del sistema de finançament autonòmic, que dona a les comunitats la part que els toca d'IRPF i IVA, tot i que els impostos cedits i propis (els més importants són successions, patrimoni i transmissions patrimonials i actes jurídics) també van aportar un increment important, de 554 milions extres.

També va ser rècord el nivell de despesa, que va créixer 3.311 milions respecte al 2023 (un 8,8%) i va arribar als 41.111 milions d'euros. Romero ha celebrat que un 97% d'aquesta despesa es va executar durant l'any i no es va endarrerir. Així mateix, el Govern ha retallat el període de pagament a proveïdors dels 38 dies als 26 dies entre l'agost del 2024 i el febrer d'aquest any.

Aquesta bona evolució de l'activitat econòmica els últims anys, i també el 2024, ha fet que, tot i tenir dèficit i per tant incrementar el deute de la Generalitat, la ràtio d'aquest deute sobre el PIB hagi disminuït, ja que l'economia ha crescut més ràpid que l'endeutament (un 3,4% el PIB, davant del dèficit del 0,41%). Així, el 2024 el deute de l'administració catalana va baixar fins al 29,8% del PIB, la primera vegada que se situa per sota del 30% en més d'una dècada, una xifra que el departament d'Economia calcula que es retallarà fins al 24% del PIB amb l'aprovació final de la condonació de part del deute autonòmic del FLA prevista per al segon semestre d'aquest any.