La Generalitat vol accelerar l'obra pública: retorna més competències a les conselleries per contractar

BarcelonaLa Generalitat ha aprovat un decret llei per accelerar l'execució de les obres públiques i ampliar l'accés de les petites i mitjanes empreses als contractes de l'administració catalana, segons ha informat aquest dimarts el mateix Govern.

El decret ha de canviar la normativa vigent, aprovada el 2020, el primer any de la pandèmia. Aquella norma va reduir els llindars per als diferents departaments de la Generalitat per adjudicar directament obres públiques i per a la redacció d'estudis i projectes, de manera que tots els treballs amb un cost superior als 2 milions d'euros i tots els estudis de més de 100.000 euros els havia de fer únicament Infraestructures.cat, l'empresa de la Generalitat encarregada de les inversions en infraestructures.

Amb el nou decret, es reverteix la normativa fins als mateixos llindars anteriors al 2020, de manera que ara un departament de la Generalitat podrà redactar per si sol projectes de més des de 2 milions i adjudicar obres per 15 milions. A més, el text legal també inclou que en contractes d'infraestructures i instal·lacions d'energies renovables, els llindars se situaran en 2 milions per a les adjudicacions i 300.000 euros per als estudis.

Aquesta mesura busca, sobretot, alliberar de feina l'empresa Infraestructures.cat, segons han explicat fonts del Govern. Actualment, aquesta companyia està treballant en 677 projectes i 800 obres, la majoria dels quals per valors inferiors als 250.000 euros. L'objectiu de l'executiu català és, doncs, que Infraestructures.cat es pugui centrar en els grans projectes d'obra pública mentre que els projectes menors els licitin i adjudiquin directament les conselleries sense haver de passar per aquesta empresa pública.

Així mateix, el Govern busca ampliar el percentatge d'execució d'obres públiques. El 2024, Infraestructures.cat va executar un 71% dels projectes que tenia en marxa, una xifra que l'executiu es marca que augmenti fins al 85%.

Tanmateix, aquests canvis no impediran que els departaments puguin continuar acudint a Infraestructures.cat, però sí que hi vagin menys i que aquesta empresa, juntament amb l'Institut Català de l'Energia (Icaen) tinguin un paper assessor en el cas d'obres menors. La Generalitat, doncs, preveu ampliar les plantilles d'alguns departaments per reforçar els equips dedicats a la licitació, sobretot en les conselleries que fan més obres, com Territori, Educació, Sanitat, Drets Socials i Interior.

Més facilitats a les pimes

El decret també introdueix l'obligatorietat de dividir els contractes públics en diferents lots que s'adjudicarien per separat. Amb aquesta mesura, l'executiu vol facilitar que les pimes, start-ups i empreses de l'economia social puguin accedir a més contractes. Normalment les pimes tenen dificultats per obtenir encàrrecs d'obra pública perquè es liciten de manera unificada projectes molt grans per als quals només les grans companyies estan capacitades.

De fet, fins ara moltes pimes que treballen en obra pública ho fan subcontractades per empreses privades més grans que han guanyat concursos de l'administració. Així, en aquestes situacions, l'empresa gran cobra de l'administració i llavors paga a les pimes subcontractades.

El nou decret obre la porta que, en aquests casos, les subcontractades cobrin directament de la Generalitat si acrediten que han participat en un projecte i posteriorment la Generalitat descomptarà els diners a l'adjudicatària del contracte, una mesura que ha de retallar els terminis de cobrament per a les pimes i millorar-los la tresoreria i que només s'aplicarà per a factures inferiors als 221.000 euros en contractes de serveis i 5,5 milions en els d'obres.

Possibles dificultats per convalidar el decret

Les modificacions es faran efectives a partir d’un decret llei que modifica diverses normes. El decret llei entra en vigor després de la seva publicació, però perquè els seus efectes es mantinguin, cal que rebi la llum verda del Parlament abans d’un mes.

El Govern el vol tirar endavant amb els vots dels socis d’investidura, ERC i els comuns. Segons fonts de l’executiu, els comuns ja haurien garantit el seu suport, mentre que està prevista una trobada amb els republicans per parlar-ne aquest dijous. Les mateixes fonts asseguren, però, que no han detectat que pugui ser "un decret conflictiu", tot i que els canvis que es reverteixen ara els havia aprovat un Govern de coalició de Junts i ERC amb Pere Aragonès com a conseller d'Economia. En la trobada també s’hi podrien abordar altres carpetes obertes entre el Govern i ERC, com ara el decret de suplement de crèdit per injectar més de 4.000 milions d’euros als pressupostos catalans, prorrogats.

Ara bé, els plans del Govern per convalidar el decret podrien topar-se amb algun obstacle. Precisament aquest dimarts ERC ha anunciat que ha demanat un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre l’últim decret llei en matèria d’habitatge, que crea el registre de grans tenidors i inclou mesures per agilitzar la construcció d'habitatge protegit. Els republicans no en qüestionen el contingut, sinó les formes: es queixen que els socialistes estan abusant de la figura del decret llei, pensada per a casos "d'extraordinària i urgent necessitat", per estalviar-se la negociació parlamentària del tràmit legislatiu ordinari.

"El Govern ha forçat massa l'ús del decret llei davant de la incapacitat política d'aprovar pressupostos", han lamentat els republicans. Si ERC manté aquesta posició, això podria complicar la negociació per obtenir els seus vots per al decret llei d’obra pública aprovat aquest dimarts. En roda de premsa, la consellera i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha justificat l'ús d'aquesta fórmula per atendre les urgències en matèria d'habitatge i execució d'obra pública que, a parer seu, concorren en un moment en què Catalunya té els pressupostos en pròrroga. "Queda plenament justificat", ha apuntat.