Puja algun impost aquest 2026? Comença el tercer exercici consecutiu amb pressupostos prorrogats
A l'Estat s'estrena l'any amb 15 comptes prorrogats o aprovats fora de termini en 48 anys, i a Catalunya, amb 25 des del 1980
BarcelonaCom a Catalunya, a escala estatal comença el tercer any consecutiu amb pressupostos prorrogats. Ara com ara, en el cas de la Generalitat són ja 25 els comptes prorrogats o aprovats fora de termini des del 1980, i en el cas de l'Estat, 15 des del 1978. L'allargament dels comptes del 2023 per part del govern espanyol incorpora un nou "component 32" sota la denominació de "suport a la recuperació i la resiliència en resposta als desastres naturals"' per "reforçar la capacitat del país per fer front a fenòmens meteorològics extrems (com la dana) i crisis externes que afecten l'economia espanyola". A conseqüència d'això es reorienten actuacions del pla de transició cap a noves inversions procedents de partides ja completes o d'ajustos derivats de l'evolució del pla des de la seva aprovació el 2021.
En el cas de la pròrroga de la Generalitat, entra en vigor també un decret que permet fer efectiu l’increment retributiu per als treballadors públics de fins al 2,5% respecte al 2024 i per al 2026, un màxim de l’1,5%, que es podria incrementar en un 0,5% addicional si la inflació és igual o superior a l’1,5%. També s'ha habilitat una pujada del 3% de l'indicador de renda de suficiència (IRS) fins als 801,85 euros mensuals. Igualment, es garanteix que la despesa meritada sanitària –que inclou el conjunt de la despesa efectuada pel departament de Salut, el CatSalut i l’ICS–, creixerà en el percentatge màxim que permet la regla de la despesa, és a dir, un 3,5% per preservar el caràcter de "servei essencial" de la sanitat. Amb pressupostos prorrogats, la principal víctima acostuma a ser la inversió.
A la Generalitat, des del 2010 –quan el president de la Generalitat era José Montilla– fins al 2021, cap dels governs de la Generalitat havia aconseguit aprovar els pressupostos quan corresponia i van haver de recórrer a les pròrrogues amb els governs de Jordi Pujol el 1982 i 1983 i aprovar-los fora de termini els anys 1981, 1984, 1986, 1987, 1990, 1996, 2000, tots ells amb Pujol al capdavant; el 2004, amb Pasqual Maragall; el 2007, amb José Montilla, els anys 2011, 2012, 2014 i 2015, amb Artur Mas, el 2017 amb Carles Puigdemont, i el 2020, amb Quim Torra.
La democràcia es va estrenar amb una pròrroga en el cas de l'Estat el 1978 per la Transició i l'establiment del nou marc legal després de l'aprovació de la Constitució. Després es van produir el 1982, exercici de canvi al govern espanyol de Leopoldo Calvo-Sotelo (UCD) a Felipe González (PSOE); el 1995 per manca de majories parlamentàries amb Felipe González al govern espanyol; el 2011, amb José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE); el 2016 per tenir un govern en funcions després de les eleccions generals, amb Mariano Rajoy (PP) de president; el 2019 i el 2020, amb Pedro Sánchez (PSOE) i els anys 2024, 2025 i, ara, 2026, també amb Sánchez. A més es van aprovar el comptes fora de termini en cinc ocasions: 1983 i 1990, amb Felipe González; 2012 i 2017, amb Mariano Rajoy, i 2018, amb Pedro Sánchez.
La pròrroga estatal també preserva una addenda que simplifica el pla de recuperació "per tal d'agilitzar els processos de verificació i execució amb reducció de càrregues burocràtiques, reforçar les prioritats estratègiques i optimitzar l'ús dels recursos disponibles abans de finalitzar el mecanisme de resolució i resiliència (MRR) l'any vinent" (2026).
A més, amb el nou any entren en vigor obligacions tributàries noves i ajuts:
Més control del Bizum i les targetes
Les entitats financeres hauran d'informar mensualment a l'Agència Tributària de la facturació acumulada feta per Bizum pels empresaris i professionals. També ho hauran de fer amb les operacions amb targetes de tota mena feta per contribuents que superin els 25.000 euros anuals en operacions.
Tributació del dièsel
Per no perdre fons europeus Next Generation, el govern espanyol haurà d'encarir la tributació del dièsel, tal com preveu el pla de transició. Com que l'executiu tenia dificultats per aconseguir prou suports parlamentaris, Brussel·les va donar un termini addicional de sis mesos a Espanya per complir amb el compromís.
Ajuts a l'eficiència energètica i al vehicle elèctric
Hisenda ha posat en marxa mesures fiscals per a qui faci obres d'eficiència energètica a casa seva. Les deduccions a l'IRPF són del 20%, el 40% i el 60%. També per a aquells que comprin un vehicle elèctric fins al 31 de desembre del 2026, amb la pròrroga de les deduccions de fins al 15%. Els ajuts també són per a la instal·lació de punts de recàrrega.
Els aturats no han de presentar l'IRPF
Una altra de les novetats és que aquelles persones que cobren la prestació per desocupació deixen d'estar obligades a presentar la declaració de l'IRPF.