El Govern prorroga els pressupostos per tercer any consecutiu

BarcelonaPer tercer any consecutiu, la Generalitat tindrà pressupostos prorrogats i començarà el 2026 amb els comptes del 2023. El consell executiu ha aprovat aquest dimarts, a la seva última reunió de l'any, la norma que li permet estirar les xifres de fa tres anys, amb l'esperança d'aconseguir tirar endavant uns pressupostos per al 2026 d'aquí uns mesos, negociant amb ERC i Comuns. L'executiu català ha ratificat també un decret que permet fer efectiu l’increment retributiu per als treballadors públics de fins al 2,5% respecte al 2024 i per al 2026, un màxim de l’1,5%, que es podria incrementar en un 0,5% addicional si la inflació és igual o superior a l’1,5%, i que s’abonaria el primer trimestre del 2027. Al mateix temps s'ha habilitat una pujada del 3% de l'indicador de renda de suficiència (IRS) fins als 801,85 euros mensuals.

Els pressupostos del 2023, que són els comptes vigents, no es van aprovar tampoc quan corresponia, és a dir abans d'acabar l'exercici anterior, sinó el març del mateix any. Els del 2022, amb Jaume Giró encara com a conseller d'Economia per Junts i Pere Aragonès (ERC) com a president, són els últims que es van acordar i aprovar dins el termini i en la forma escaient. Des del 2010 en 15 exercicis s'han hagut de prorrogar o s'han aprovat fora de termini i només en dos (2010 i 2022) dins del que està establert.

El 2025 l'executiu de Salvador Illa, que ha complert el seu primer any després dels comicis del 12 de maig del 2024 –convocats de manera anticipada per l'anterior president, Pere Aragonès, perquè no va aconseguir prou suports per aprovar els comptes–, ha hagut de treballar amb la fórmula dels suplements de crèdit. És la via que es va acordar amb ERC, que no va voler concedir als socialistes l'avantatge polític de donar suport als primers pressupostos del seu nou govern. Aquestes tres operacions han sumat als comptes prorrogats un total de 3.936,7 milions d'euros. L'últim suplement de crèdit va ser de 467,9 milions d’euros i els dos anteriors, de 2.168 milions i 1.301 milions, respectivament.

Suplements de crèdit

Els suplements es destinen a finalitats concretes i acordades. En tots els casos, els compromisos derivats d’aquests suplements es financen amb els ingressos estimats més grans per a l’exercici del 2025, provinents majoritàriament del sistema de finançament (bestreta del 2025 i liquidació del 2023). Gràcies a aquestes mesures enguany s'ha pogut incrementar la despesa prevista en el pressupost del 2023.

Fins a l'octubre, els ingressos per bestretes pel model de finançament autonòmic, amb 23.545,4 milions, creixen el 10,2%, mentre que els procedents de tributs propis i cedits –com ara els de successions i donacions o el de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats–, amb 5.058,4 milions, registren una alça del 8%.

Legalment, el decret de pròrroga, que entrarà en vigor l'1 de gener, garanteix el funcionament de l'administració i la prestació dels serveis públics a la ciutadania mentre no s'aprovin els nous comptes. Per tant, es prorroguen els crèdits inicials de les despeses de tots els departaments de la Generalitat i el seu sector públic, amb l'excepció d'aquells que es destinen a programes o actuacions que finalitzen a finals del 2025. La despesa meritada sanitària, que inclou el conjunt de la despesa efectuada pel departament de Salut, el CatSalut i l’ICS, creixerà el 2026 en el percentatge màxim que permet la regla de la despesa, és a dir, un 3,5%, segons ha establert l'executiu. D'aquesta manera, el govern preserva el caràcter de "servei essencial" de la sanitat. Amb pressupostos prorrogats, la principal víctima acostuma a ser la inversió.

El fet és que des del 2010 –quan el president de la Generalitat era José Montilla i el conseller d'Economia era Antoni Castells– fins al 2021, cap dels governs de la Generalitat havia aconseguit aprovar els pressupostos quan corresponia i van haver de recórrer a les pròrrogues.

El 2011 es van començar a aprovar comptes fora de termini, amb intenses retallades el 2011 i el 2012 per part del govern d'Artur Mas. El 2013 es van prorrogar els pressupostos del 2012 per la convocatòria anticipada d'eleccions de Mas. També es van haver d'aprovar fora del termini els del 2014 i el 2015. Un cop traspassada la cartera d'Economia d'Andreu Mas-Colell a Oriol Junqueras, que va ocupar també el càrrec de vicepresident, es van prorrogar els del 2016. I es van dissenyar els últims comptes abans del referèndum de l'1-O, que van tirar endavant un cop iniciat l'exercici.

En aquest punt, va començar un període d'inestabilitat amb comptes prorrogats el 2018 –la Generalitat va estar intervinguda per l'Estat de l'octubre del 2017 al juny del 2018–, el 2019 i part del 2020. El 2021 va tornar la pròrroga i el 2022 es van aconseguir aprovar per primera vegada des del 2010 dins del termini, cosa que no ha passat ni amb els del 2024, el 2025 ni ara el 2026.